AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAH!

redimensionar

Fa mesos que no entro al bloc. Però no patiu, ja m’he desapuntat del gimnàs per tenir més temps. Tot i així fa una setmana que sé que em caso (:D) i com que ho vull fer aviat crec que tampoc no tindré massa temps per a reflexions.

Però de tant en tant hi ha alguna cosa que em crea més nervis que un casament i més tensions que no anar al gimnàs, i sé que, encara que sigui només una mica, qui escriu al bloc sos mals espanta… així que ho diré: AAAAAAAAAAAAH! (llegir com un crit desesperat, visualitzeu-me mentre una tremolor freda m’accelera el cor que, bategant, vol escolar-se entre les costelles i sortir disparat contra la paret. Em clavo les ungles i amb força m’arrenco un metre de carn d’allà on més us estimeu que me la destrueixi fins que la contemplació de tot el panorama fa que acabi traient fins a l’última “papilla”)

Que us he fet fàstic? Fàstic és el que em fa a mi llegir que als del PP se’ls acut fer coses com aquestes, ignorant la ciència i anteposant la seva política per davant de tot. Fàstic de veure com quan és per al castellà tot és unitat i protecció, però en canvi si fem el mateix del català som uns éssers extraterrestres que incomprensiblement volen la unitat i la protecció de la seva llengua. El pitjor de tot és que la gent els creu, i llavors som nosaltres que tenim la mania de dir a tot “català” quan REALMENT és “lapao”.

Com que jo estic massa rabiosa per expressar-me correctament, us deixo un article d’avui de La Vanguardia que explica exactament el que penso. Visca el senyor Magí, crec que al meu primer fill li diré com ell!😀 (Ja que escric tan poc podeu fer una lectura doble avui, us asseguro que el seu article val més la pena que el meu)

-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.

“En lapao sonà lo meu primer vagit”

Magí Camps | 10/05/13

Decía Aribau, en la oda La pàtria: “En llemosí sonà lo meu primer vagit, quan del mugró matern la dolça llet bevia”. Para el catalán, en la Renaixença se recuperó la denominación lemosín, que, stricto sensu, sólo se refiere a la variante occitana de la región francesa de Limoges, pero que había servido para denominar el catalán literario de la edad media, heredero de los trovadores occitanos. Valenciano para unos, menorquín para otros, hablar de lemosín resolvía el problema del nombre, pero no cuajó.

El catalán no es lengua de Estado y el Estado donde básicamente se habla siempre lo ha considerado un estorbo. La política del divide y vencerás, aplicada sistemáticamente por los políticos populares desde Valencia en los años ochenta (¿se acuerdan de González Lizondo, de Unión Valenciana, elaborando listas de palabras como noia/xica para demostrar que el catalán y el valenciano no eran la misma lengua?), después desde Madrid y ahora desde Zaragoza, no ha sido en balde; ha hecho mella. Desde ayer, los naturales del Matarranya, el Baix Cinca, la Ribagorça o la Llitera, como Duran Lleida, ya no hablan catalán, ahora, por ley, hablan lapao.

Lo que un Estado culto habría protegido y potenciado como una riqueza, en España se ha tratado históricamente como una anomalía, una tozudez de esa gente obstinada en seguir hablando una lengua “que no va a ninguna parte”. Las discrepancias sobre el nombre del catalán han sido aprovechadas para fragmentarlo y aislarlo en comunidades autónomas, poniendo la política por encima de la convención científica, como defiende el IEC y el sentido común, y haciendo creer al ciudadano que son idiomas distintos.

Pero el delirio no se acaba aquí. El odio a todo aquello que suene a catalán provoca una víctima colateral, y no menor: el aragonés. Esta lengua, que se habla en el norte de Aragón, ahora se llama legalmente lapapyp. Es otra prueba fehaciente de que en este Estado las personas y la cultura van por un lado y las leyes por otro.

La lengua es la línea roja que nunca se debería haber traspasado y, en cambio, algunos políticos se dedican constantemente a pisarla. No les avergüenza hacer el ridículo y nombrar académicos de no se sabe exactamente qué, porque una vez que hemos reído el chiste, la ley se asienta y la fragmentación prosigue. Curiosamente, son los mismos políticos que -con buen criterio- invierten montones de dinero en potenciar la unidad del castellano mediante las academias de los veintidós países donde se habla. Y después hacen ver que no entienden qué nos pasa, a los catalanes.

(http://www.lavanguardia.mobi/slowdevice/opinion/articulos/20130510/54373358591/en-lapao-sona-lo-meu-primer-vagit.html)

6 comentaris

Filed under Uncategorized

Nova Coca-cola!

images

Dues nits sense dormir, volant a 10.000 metres i avorrida pel llarg viatge se’m va acudir agafar el menú. I allà entre una i altra oferta, m’esperava el descobriment d’una nova Coca-cola, la Coca-cola or!

DSC05455

11 comentaris

Filed under Uncategorized

A Sarrià cremen i pinten

                    És una cosa que no sé per què no surt als diaris. Potser és perquè ningú no els informa, i per això no surt. Potser és per algun motiu més fosc, com per exemple que no interessa que se’n parli. Sigui com sigui, ja us ho vaig explicar aquí, fa un temps van cremar la porta de l’església de Sant Vicenç de Sarrià i poc temps després va aparèixer una pintada a la façana del santuari de Sant Antoni de Pàdua, on hi deia “La única iglesia que ilumina es la que arde”.
                   Ara al mateix barri resulta que es cremen altres coses, en concret banderes catalanes dels balcons, curiosament acompanyades també d’unes pintades de banderes espanyoles a les façanes dels edificis de la Generalitat. Fins i tot hi ha una novetat, plantar una bandera espanyola d’arbre a arbre davant de la casa de qui se li ha cremat la bandera.
                   Tot plegat em fa una mica de por. Sincerament, al setembre sentia parlar la gent del Baix Llobregat, on treballo, i m’emocionava en sentir aquelles senyores que tot i parlar en castellà i haver nascut fora de Catalunya estaven a favor que els catalans decidissin el que els donés la gana, que ja n’hi havia prou de prendre’ns el pèl. Contenta al setembre, espantada ara al gener, quan veig que gent com el pare de Jorge Lorenzo anima la gent a cremar banderes “catalanistes” i la gent li fa cas. Tornant a l’Església, trobem un exemple claríssim de com en som de manipulables els éssers humans, que entre el cridar “hossanna” i cridar “crucifica’l” només calen uns pocs dies de diferència.
                   Només espero que nosaltres no fem el mateix, que ara això no es tradueixi en cremes de banderes espanyoles, que nosaltres tinguem més classe i fem les coses amb respecte però amb determinació… i amb il·lusió! Que no menyspreem l’altre sinó que defensem el que és nostre, i prou.
-.-..-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.–.-.-.-.-.-.
                   I el Pons ha decidit premiar-me amb un premi, el despremiador que el despremii bon despremiador serà. Em fa molta il·lusió ser premiada i al Reflexionem-hi li encanta rebre floretes, el que passa és que llegeixo pocs blocs i no sé si 10 blocs per premiar són massa, i a més a més fa relativament poc ja vam fer allò dels premis Liebster, i ara tornaria a premiar els mateixos blocs… per tant em desqualifico a mi mateixa, no penjaré el premi a la dreta però sí que contestaré les preguntes que exigeix el premi Best Blog.
1) Què t’agrada més cuinar: postres o plats de cullera?
Postres!
 
2) Què és el més important per a tu en una persona: la personalitat o el físic?
Qui s’ha inventat aquestes preguntes? Algú respon que el més important és el físic?
 
3) Des de quan vas començar amb el blog o pàgina?
Ah! Que bé que em facin aquesta pregunta. Des del 17 de març de 2008, de fet vaig començar en una altra plataforma però he dedicat les vacances de Nadal a transportar els altres dos Reflexionem-his aquí, ara hi ha tota l’evolució a WordPress!
 
4) Qui va ser la persona que et va inspirar per començar en aquest món?
L’Alba, encara que si dic això l’Àlex s’enfada… Ben mirat, l’Àlbex.
 
5) Sols seguir molts blocs o t’arriben els seguidors per altres persones que t’han conegut?
La gent cau per aquí sense que els busqui, i per cortesia vaig a fer la visita, i resulta que tenen blocs molt guais, i m’hi enganxo… sense buscar-ho!
 
6) Què t’agrada més: cuinar o que et cuinin?
Això que em cuinin és una mica criminal, no? Don Federico mató a su mujer, la hizo picadillo y la puso a cocer…! Fora bromes: que em cuinin!
 
7) Menges a casa o a la feina?
Als dos llocs!
 
8) Sols fer receptes de verdures?
Pfff… de tant en tant barrejant-hi arròs o pasta!
 
9) Quina és la teva millor recepta?
Veig que l’origen del Best Blog van ser els blocs de cuina… L’amanida estrella.
 
10) Què és el que demanes a una persona perquè sigui la teva amiga?
Als amics no se’ls demana res perquè ho siguin, ho són i prou.
 
11) Quina és la millor pel·lícula que has vist?
Uf, la millor en quin gènere?

17 comentaris

Filed under Uncategorized

Freixenet perd la seva identitat

No he estudiat publicitat, però m’imagino que trobar una fórmula per fer que el teu producte sigui únic i es distingeixi dels altres és un encert. Tenim com a exemple suat Coca-cola: només la forma de l’ampolla ja marca la diferència amb els altres refrescos. També els anuncis d’Audi, tan elegants; els d’Aquàrius, tan vitals; els de Ferrero Rocher, tan casposos; els de la primavera al Corte Inglés tan…Corte Inglés! Els comences a veure i ja saps què anuncien. Bravo!

 

I ara l’anunci dels anuncis, l’anunci daurat ple de bombolles, l’única cosa que distingia el més aviat senzill Freixenet de la resta de caves, ha canviat aquest any per diluir-se entre els milers d’altres anuncis televisius. Si mires l’anunci i no saps de què és, si podria ser de qualsevol cosa, no és que has fet un mal anunci? El que abans es devia estudiar com un bon exercici de publicitat ara es posarà com a exemple de pèrdua d’identitat.

 

Tenia tot això escrit quan vaig descobrir com s’havia fet l’anunci d’aquest any. No sabia per què em recordava tant a l’anunci aquell de Colacao i l’Enric em va donar la clau: aquell era fet de trossos que la gent havia filmat a casa seva. Aquest any Freixenet va organitzar un concurs i la gent enviava el seu brindis per optar a un premi de 3000 euros o a una beca per fer un màster de cinema. El resultat va ser un “copia, pega i colorea” dels vídeos guanyadors, però amb la desgràcia que el poti poti resultant no té ni la meitat de gràcia de la que tenien els originals. Van fer, com l’anunci de Cola Cao, vaja, però malament. Ara només falta comprobar si aquest any el cava té aromes de xocolata o el cas de plagi és només publicitari.

11 comentaris

Filed under Uncategorized

Ploreu, fans d’Star Wars

No n’hi ha prou amb la notícia que faran tres pel·lícules més amb alguna història que es trauran de la màniga i que suposadament ens ha d’alegrar als fans, sinó que a sobre el museu de cera ens ha fet aquestes rèpliques perquè ens fem fotos al costat dels nostres personatges preferits! Però qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència: el Luke sembla una dona, la Leia té cara de militar de les SS, el Han un reverend calb d’una pel·lícula de Jane Austen i el Chewbacca l’home de cromanyó. La nau no és ben bé de l’estètica que toca, però el més insultant de tot és que E.T. aparegui per allà! Què passa, Maria, que no era extraterrestre??? Ben bé podia ser d’una Galàxia molt, molt  llunyana…

16 comentaris

Filed under Uncategorized

Història i independència, última entrega.

Recordem que havíem vist els intents d’introduir el castellà fins al 1714. Intents, només, ja que no és tan fàcil fer canviar la manera de pensar i l’idioma d’expressar-se de milions de persones, per molta cura i amor que se li posi. A la majoria ni ens entrava ni ens arribava el castellà. De fet el poble ras va necessitar traductors per comunicar-se amb el poder fins al segle XIX.

Però centrem-nos en les actuacions en contra de la nostra personalitat que es van iniciar amb el Decret de Nova Planta, com ja vam veure anteriorment. El que em sorprèn més d’haver escrit aquest resum de fets, és veure com la història es repeteix, i es repeteix, i es repeteix sense que hi hagi cap millora: atac a la llengua, imposició del castellà a l’escola, reclamació de drets, retallades d’Estatuts i tributació injusta a Catalunya. Ens ho repensem? Fem alguna cosa per aturar aquest bucle?

(Sento que aquesta entrada m’hagi quedat tan llarga, però no cal que us la llegiu tota en un sol dia, hehe)

Mesures a favor del castellà i la unitat d’Espanya, mesclades amb algunes actuacions dels catalans per millorar la seva situació.

– 1716: se suprimeixen les universitats catalanes.

– 1717: es crea la universitat de Cervera. Les llengües de la universitat eren el llatí i el castellà, i aquesta última era la llengua que els alumnes havien de fer servir amb els professors. Els llibres de text a la universitat són en castellà, tot i que la universitat posseeix l’única impremta de Catalunya que té el privilegi d’imprimir en català. La resta d’edicions del país, però, se saltaven el privilegi cerverí.

– José Patiño, superintendent de Catalunya, en un informa diu dels catalans que “solamente hablan en su lengua materna y ningún Común hasta ahora escribía sino es en Catalán, sin practicarse el uso de la Lengua Española; bien que esta comúnmente se entiende por las personas que han seguido los Estudios de Letras, pero en nada de la gente rústica”.

– 1758: es crea la Junta de Comerç, escola de formació professional. Allí l’ensenyament ha de ser en castellà.

– 1760: Memorial de Greuges presentat a Felip VI. En aquest document, es reclamen les llibertats nacionals abolides per Felip V. Per una banda, es demana al rei que torni les lleis pròpies del territori de la Corona d’Aragó. D’una altra es denuncia la falta de bisbes catalans, i es prega que els membres de l’Església parlin el català, ja que “aunque en las ciudades y villas principales muchos entienden y hablan la lengua castellana, con todo, los labradores ni saben hablarla, ni la entienden. (…) Cuánto convendria que los obispos, no teniendo el don de lenguas que tuvieron los Apóstoles, hablaran la lengua de sus feligreses.”

– 1768: Carles III a la Reial Cèdula havia d’acabar l’obra iniciada pels Decrets de Nova Planta, i si aquest havia pogut introduir noves institucions castellanes, ara s’havia de castellanitzar les antigues, de manera que el català es prohibeix a les cúries inferiors i els tribunals eclesiàstics. Segons diu el text: “para que de una vez se llegue a conseguir el que se extingan los diferentes idiomas, de que se una en los mismos dominios, y sólo se hable el castellano, como está mandado por repetidas Reales Cédulas y Órdenes expedidas en este asunto”. Es retira el privilegi de la universitat de Cervera de publicar en català. Es creen les “escuelas nacionales”. Aquestes provocaran un fracàs escolar molt gran, a causa que es prohibeix totalment l’ús del català a les escoles, de manera que els nens no poden fer un aprenentatge progressiu del castellà: “que en todo el Reyno se actúe i enseñe en lengua castellana (…) donde quiera que no se practique” A causa també de la Reial Cèdula, l’Església es va castellanitzant progressivament.

– 1778: a la censura se li indica que “pondrá reparo se imprima en catalán“. Com a conseqüència del Memorial de Greuges de 1960, s’aconsegueix el dret dels ex-súbdits de la Corona d’Aragó de comerciar amb Amèrica, tres-cents anys després de la descoberta.

– 1799 – 1801: les representacions teatrals en català estan prohibides.

– 1812: a les Corts de Cadis s’indica que el Pla General d’Ensenyament serà uniforme.

– 1837: exemple de la repressió lingüística a les escoles: “Cada maestro o maestra tendrá una sortija de metal que el lunes entregará a uno de sus discípulos, advirtiendo a los demás que dentro del umbral de la escuela ninguno hable palabra que no sea castellano, so pena de que oyéndola aquel que tiene la sortija, se la entregará en el momento (…) y éste a otro en caso igual, y así sucesivamente durante la semana hasta la tarde del sábado, en que a la hora señalada aquel en cuyo poder se encuentre el anillo sufra la pena”. Gobierno Superior Político de Baleares, Mallorca, 22 de Febrer de 1837. D’acord, és a Mallorca…però aquí devia passar tres quarts del mateix.

– 1839: es creen les “Escuelas oficiales”, les úniques escoles per a mestres legals a Espanya, i per tant en castellà.

– 1851: Duran i Bas torna de Madrid de defensar la vigència del Dret català, i diu “no ens entendran mai”.

– 1853: discurs del general Prim, protestant per les crueltats comeses contra els dissidents, motivat per la Llei de fugues, on es permetia escapar els encausats però després se’ls disparava per l’esquena: “Los catalanes ¿son o no son españoles? ¿Son nuestros colonos o son nuestros esclavos? Sepamos lo que son. Dad el lenitivo o la muerte, pero que cese la agonía. El horizonte amenaza grandes tempestades; es muy posible que antes de mucho se abra una lucha de gigantes; dos banderas flotarán por los aires; cada una tendrá sus partidarios, y para entonces es preciso que los catalanes sepan a cuál de ellas habrán de prestar su brazo robusto. ¿Son los catalanes españoles? Pues devolvedles las garantías que les habéis arrebatado, garantías que son suyas, que tienen derecho a usar de ellas, porque las han conquistado con su sangre. Igualadlos a los otros españoles. Si no los queréis como españoles, levantad de allí vuestros reales; dejadlos, que para nada os necesitan. Pero, si siendo españoles los queréis esclavos, si queréis continuar la política de Felipe V, de ominosa memoria, sea en buena hora, y sea por completo: amarradles a la mesa la cuchilla como lo hizo aquel rey; encerradlos en un círculo de bronce; y, si esto no es bastante, sea Cataluña talada y destruida y sembrada de sal como la ciudad maldita; porque así y solo así doblegaréis nuestra cerviz; porque así, solamente así, venceréis nuestra altivez; así y solamente así domaréis nuestra fiereza”. “Sufre y calla, desgraciada patria mía; pero no te rindas; no rindas esta cerviz que hace tu fuerza y tu gloria. Muerde los hierros en silencio y espera; porque o no hay Dios en los cielos, o ha de llegar el día de la reparación, el día de la justicia

– 1857: a la Ley de Moyano s’indica que la gramàtica de l’Acadèmia Española serà “texto obligatorio y único en la enseñanza pública”

– 1859: s’aconsegueix la restauració dels Jocs Florals.

– 1862: a la Llei de Notariat “los instrumentos públicos se redactaran en lengua castellana

– 1867: en època d’Isabel II s’obliga que a les obres teatrals en català hi hagi fragments en castellà “En vista de la comunicación pasada a este Ministerio por el censor interino de teatros del Reino (…) en la que se hace notar el gran número de producciones dramáticas (…) escritas en los diferentes dialectos, y considerando que esta novedad ha de influir forzosamente a fomentar el espíritu autóctono de las mismas, destruyendo el medio más eficaz para que se generalice el uso de la lengua nacional, la reina ha tenido a bien disponer que en adelante no se admitirán a la censura obras dramáticas que estén exclusivamente escritas en cualquiera de los dialectos de las provincias de España“. Eren els temps de l’Esquella de la Torratxa…

– 1868: reivindicació dels drets forals durant les Guerres Carlines. A les eleccions municipals guanya el republicanisme i es fan textos anticentralistes i antiassimilacionistes.

– 1869: victòria electoral republicana a Catalunya. Proposta de República Federal.

– 1870: la Llei de registre civil exigeix la traducció quan els documents siguin presentats en idioma estranger o en un dialecte del país (no hi ha manera, nosaltres vinga a usar el nostre “dialecte”…que no n’aprenem?)

– 1873: es declara la República espanyola. Intent de proclamar l’Estat català autònom, no es va dur a terme creient que hi hauria una possible República federal.

– 1874: un cop d’estat fa caure la República i es restaura la monarquia borbònica. Es torna a exigir la traducció dels documents segons la llei de notariat, i es reconeix que hi ha ciutadans que només coneixen el dialecte.

– 1879: apareix el primer diari íntegrament en català, el Diari Català

– 1881: a partir de la Llei d’enjudicament civil, que exigeix la traducció també, els catalans consideren més còmode fer els documents en castellà a fi d’evitar problemes…

– 1885: nou memorial de Greuges a Alfons XII, reclamant la pervivència del Dret Català.

– 1886: se celebra el primer onze de setembre. Gaudí va ser detingut per voler participar-hi i parlar en català.

– 1888: missatge reivindicatiu a la reina Maria Cristina, reclamant drets.

– 1892: Bases de Manresa: resum de les reivindicacions del moment. Es demana l’oficialitat del català i el català com a llengua escolar. El resultat és el bilingüisme escolar.

– 1894: Assemblea de la Unió Catalanista per establir unes bases justes de tributació a Catalunya

– 1896: un diputat català, Maluquer i Viladot, es queixa al Congrés dels Diputats que Cánovas del Castillo, director de comunicacions, havia prohibit parlar en èuscar i català per telèfon!

– 1898: segon missatge a la reina regent demanant descentralització i autonomia per a Catalunya.

– 1900: el bisbe de Barcelona, Josep Morgades, demana l’ensenyament del catecisme en català: “Ja que amb una paciència apenes concebible, sofrim tant de temps el jou d’ésser administrats, ensenyats i jutjats en castellà, la qual cosa ens perjudica greument, siguem exigents almenys a ésser intruïts en català en allò que mira al cel i ens posa en relació amb Déu en els nostres trànsits i tribulacions, en els nostres desigs i esperances, en els espais de la nostra ànima…” Quedava clar que si els perjudicava greument, volia dir que encara molta gent no s’expressava o comprenia bé el castellà. Com a resposta a aquestes paraules el senador Bernabé Dávila demana al Senat mà dura: “proceda con aquella energía con que en este caso se debe proceder, para que se someta sin pérdida de tiempo a los tribunales competentes el Sr. Obispo de Barcelona, el cual ha cometido , con motivo de su pastoral, verdaderos delitos, perfectamente definidos contra la unidad nacional y contra la integridad de la patria, así como contra la Constitución“. Un altre senyor, Romero Robledo, des del Congrés de Diputats s’hi afegeix: “yo reclamo la acción del Gobierno para corte el camino y para que impida que puedan, desde la cátedra de Jesucristo, y con los ornamentos sacerdotales, agitarse banderas facciosas de rebelión y de discordia, pretendiendo romper la integridad de la Patria“. Total, per demanar poder ensenyar el catecisme en català…

– 1901: Práxedes Mateo Sagasta en una sessió de les Corts: “En cuanto al regionalismo, esa palabra ya no es más que el escalón, el escabel para destruir la Patria. Contra él pondrá el Gobierno cuantos medios sean necesarios. (…) El Gobierno se propone pedir a las Cortes que voten nuestras leyes en donde se castigue como es debido este delito inconcebido e inconcebible.” Aquest mateix any es funda la Lliga Regionalista (partit catalanista)

– 1902: en un Reial Decret, el Decret de Romanones: “Los Maestros y Maestras de instrucción primaria que enseñen a sus discípulos la doctrina cristiana u otra cualquiera materia en un idioma o dialecto que no sea la lengua castellana, serán castigados por primera vez con amonestaciones por parte del Inspector provincial de primera enseñanza (…) y si reincidiesen, después de haber sufrido una amonestación, serán separados del Magisterio oficial, perdiendo cuantos derechos les reconoce la ley“. Al final la pressió popular va fer que fos retirat.

– 1907: es crea l’Institut d’Estudis Catalans. Totes les expressions de catalanitat agafen empenta: sardanes, cant coral, excursionisme, esport… Esclata el modernisme com a fenomen artístic.

– 1913: es normativitza la llengua catalana gràcies a l’obra de Pompeu Fabra.

– 1914: Catalunya aconsegueix una Mancomunitat de Diputacions que representava un petit pas d’agrupació de les províncies catalanes i la possibilitat de fer una política conjunta. Enric Prat de la Riba n’és el primer president.

– 1916: l’Ajuntament de Barcelona fa la majoria de publicacions relacionades amb l’educació en català. També crea biblioteques en català.

– 1923- 1929 Dicatura de Primo de Rivera. Durant la dictadura es va fer el Decret de repressió del separatisme. Feia actuar als tribunals militars contra els atacs a la unitat de la pàtria, prohibia la bandera catalana i l’ús del català en les corporacions públiques. El governador civil de Girona, Juan de Urquía, va prohibir el català a les escoles i va escriure que “si se ha prohibido que ondee la bandera catalana es porqué ella servía para ofender a la bandera de la patria. Si se ha prohibido en Cataluña “La santa Espina” era porque con ella se agredía al sentimiento castellano”. Es prohibeixen actes públics considerats “d’exaltació nacionalista”, com les sardanes o els concerts de corals, els símbols i les reunions de grups sospitosos de ser “separatistes”. La persecució de la llengua catalana es justifica perquè l’ús del català era considerat l’acte més greu de separatisme. El català es va veure exclòs de la vida pública: els actes oficials, els llibres i documents públics eren en castellà. En especial, es va mirar de treure el català de l’escola i de les predicacions. Molts professors van ser expulsats i cessats per ensenyar en català, es van cremar molts llibres de text en català…

– 1925: Se suprimeix la Mancomunitat de Catalunya. A causa d’una xiulada es clausurà el camp del Barça. També se suspenen l’Orfeó Català i la CNT.

– 1926: Macià intenta alliberar Catalunya amb el complot de Prats de Molló, però és detingut. Es funda ERC.

– 1928: A part, la dictadura anava en contra de l’Església catalana. Per una banda es van empresonar, multar o desterrar molts clergues catalanistes i es va prohibir a la resta ensenyar el catecisme o predicar en català, malgrat que alguns bisbes es van negar a ordenar la predicació en castellà. A més a més es va voler desprestigiar els capellans catalans dient que no volien confessar a la població de parla no catalana. D’altra banda es van col·locar bisbes castellans a les seus vacants, i l’ambaixador Magaz va anar al Vaticà a queixar-se de l’actuació dels bisbes catalans i a amenaçar el Papa que l’Església espanyola se separaria. Pius XI va donar la raó als bisbes catalans, i va dir a l’ambaixador que actuaven en els afers concernents a la Fe i als costums d’acord amb Déu i que l’Esperit Sant era amb ells, a la qual afirmació Magaz va respondre que l’Esperit Sant estava amb el govern d’Espanya.

– 1930: dimissió de Primo de Rivera.

– 1931: a Espanya s’instaura la II República. Triomf a Catalunya de ERC a les eleccions. L’Estatut de Núria va ser aprovat en referèndum pel poble de Catalunya, i ERC va presentar-lo a Madrid. Perquè aquest estatut no es pogués aprovar, es va córrer a aprovar la Constitució espanyola de 1931. A l’article 4 de la Constitució es declara l’oficialitat del castellà a la República, i es diu que no es pot exigir a ningú el coneixement d’una llengua regional. Al 50 es diu que el castellà s’ha d’ensenyar a totes les escoles primàries. El 14 d’abril de Francesc Macià proclama la República Catalana sense el consentiment de Madrid. El dia següent, des de Madrid, és enviat un home perquè parli amb Macià. Li demana que renunciï a la República catalana a canvi d’un poder polític autònom: la Generalitat de Catalunya.

– 1932: primer Estatut de Catalunya: l’Estatut de Núria, amb retocs de Madrid.

– 1934: Companys declara l’Estat català dins la República Federal espanyola, però fracassa. Els membres del Govern català són empresonats. Es suspèn l’Estatut.

– 1936: Franco fa un cop d’estat contra la República, inici de la guerra civil espanyola. A Catalunya la policia i la guàrdia civil es mantenen al costat del govern de la República. El català és radicalment prohibit a la zona “nacional”. L’Estatut és restablert.

– 1937: Joaquim Ribera Barnola és multat a Sant Sebastià per parlar en català per telèfon. “El Excelentísimo Señor Governador Civil de esta Provincia, en uso de las atribuciones que le están conferidas, ha tenido a bien imponerle la multa de DOSCIENTAS CINCUENTA PESETAS, por haber celebrado a las 14 horas del día 27 del actual una conferencia telefónica desde el hotel España en dialecto catalán“. L’any 1937 eren moltes pessetes, eh, 250…

– 1938: a Lleida una làpida de pedra amb una poesia (“El campanar de Lleida”) és acribillada per les bales de tropes franquistes. L’Estatut és abolit. El català deixa de ser oficial.

– 1939: Amb la victòria del general Franco Catalunya perd la seva autonomia i s’inicia una sistemàtica persecució contra la llengua i la cultura catalanes. La biblioteca d’una masia de Balaguer és cremada per contenir llibres en català. La casa de Pompeu Fabra a Badalona és saquejada i la seva biblioteca cremada al mig del carrer. Es prohibeix per decret l’ús públic del català. Una ordre del Ministerio de Educación Nacional suprimeix la Universitat Autònoma de Barcelona. Suprimeix qualsevol ensenyament relacionat amb la cultura catalana. Així és abolit l’ensenyament de filologia catalana, la història medieval de Catalunya, la història moderna de Catalunya, la geografia de Catalunya, el dret civil català, la història de les idees religioses a Catalunya, la història de l’art medieval català, l’escultura gòtica a Catalunya, etc.

– 1940: Afusellament del president de la Generalitat Lluís Companys. Durant la dictadura: intents de destrucció de l’economia catalana, trasllat per decret de companyies importants a Madrid. Confiscació d’arxius, substracció de símbols, de noms dels carrers i de rètols.

– 1942: a Ripollet: “En virtud de las disposiciones del Gobierno, las inscripciones de NACIMIENTOS desde 26 de febrero de 1938 a 24 de enero de 1939; y los de los MATRIMONIOS desde 24 de julio de 1937 a 31 diciembre de 1938, NO SON VÁLIDAS a causa de estar extendidas en catalán. El Juez municipal“.

– 1945: l’ONU denuncia internacionalment a Sant Francisco l’intent de genocidi cultural i lingüístic a Catalunya “The Case of Catalonia”.

– 1947: Prohibició d’editar el llibre “Art del Bon menjar”: “Se trata de un libro vulgar de cocina; sin otro mérito, cuya autorización daría precedente para obra de todo genero, como hace notar el propio Delegado Provincial“.

– A partir de 1960: es permeten les manifestacions folklòriques i l’ús de la llengua en publicacions elitistes.

– 1968: el 14 de març el ministre d’Informació i Turisme Manuel Fraga diu a l’editor J.B.Cendrós: “Cataluña fue ocupada por Felipe IV, fue ocupada por Felipe V, que la venció, fue bombardeada por el general Espartero, que era un general revolucionario, y la ocupamos en 1939 y estamos dispuestos a volverla a ocupar tantas veces como sea necesario y para ello estoy dispuesto a coger de nuevo el fusil. Por consiguiente, ya saben ustedes a qué atenerse, y aquí tengo el mosquete para volverlo a utilizar“.

– 1971: Discurs de Pau Casals a l’ONU.

– 1975: Mort de Franco, fi de la repressió.

– 1977: es restaura la Generalitat de Catalunya després d’unes immenses manifestacions a Sant Boi de Llobregat i a Barcelona.

– 1978: nova Constitució espanyola, permet reconèixer les personalitats històriques i permet la instauració d’estatuts d’autonomia, tot i que resulta molt restrictiva per aprovar-los.

– 1979: Segon Estatut d’autonomia, molt retallat per Madrid, i es reclama que és insuficient.

– 1981: les concessions dels estatuts donaran pas a un aixecament militar dirigit per Tejero, el 14 de febrer, que no reïx però que deixa un pòsit centralitzador i una llei harmonitzadora (LOAPA)

– 1983: es crea amb dificultats TV3 i es vol impedir el Canal 33.

– 1986: entrada d’Espanya a Europa des d’una perspectiva estatal i unitarista. Prohibició de tenir representació a la Unesco i es priva de tenir seleccions esportives oficials de Catalunya.

– 1989: el Parlament vota per no renunciar al dret d’autodeterminació.

– 2000: el rei Joan Carles I diu, durant l’entrega dels Premios Cervantes “Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo, por libertad libérrima, el idioma de Cervantes“.

– 2001: s’homogeneïtzen novament totes les “regions” amb un sistema de finançament únic i lleis reguladores a l’àmbit universitari.

– 2006: Tercer Estatut d’Autonomia, novament retallat per Madrid.

– El dèficit fiscal: La balança a favor de l’Estat representa un milió de milions de pessetes anuals, és a dir, que hi ha un dèficit d’un bilió de pessetes entre el que Catalunya aporta i el que li és retornat. Són més de sis mil milions d’euros. (Això ho he tret del llibre Els stops a la història de Catalunya, de 2003. Entenc que potser les dades estan caducades, però és que jo sóc de lletres…Per cert, a l’enllaç que us he posat del llibre el podreu consultar íntegrament)

– Ferran Soldevila diu “Catalunya al llarg de la seva història ha sabut superar crisis terribles que potser haurien abatut per sempre un altre poble”.

8 comentaris

Filed under Uncategorized

Petit i minúscul parèntesi

gallego475

Perdoneu, ja estic preparant els últims 300 anys de la nostra història per poder tornar al Reflexionem-hi la seva personalitat, però abans d’acabar amb els posts sobre Història i independència necessito fer aquesta petita pausa per dir això:

El dia que existeixi el dret a no fer vaga en faré.

 

12 comentaris

Filed under Uncategorized