Tag Archives: guerra

Yperita

Avui he descobert l’única paraula en català que comença per i grega: yperita. Com que és l’única que he trobat m’ha fet gràcia saber-ne més. Al diccionari hi he trobat que, a part de poder-se escriure també amb i llatina, és un “compost sulfurat, de fórmula (ClCH2CH2)2S, emprat com a gas de guerra.” Ostres.

He buscat a la Viquipèdia, i he vist que hi havia un tal Jan Theuninck que havia fet un quadre amb el títol “Iperita”, és la imatge que hi teniu més amunt. Però jo volia saber del gas, no pas de l’art, i he decidit posar “Iperita” al google imatges i he trobat això. Se m’ha regirat l’estómac.

Resulta que la Yperita, l’única paraula catalana que comença per “y” és el famós gas mostassa. Més valdria que aquesta paraula no hagués existit mai i que la lletra “Y” estigués sola com una mussola.

-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.

Per cert, que el Reflexionem-hi va fer anys l’altre dia i se’ns va passar! El dia 17 vam fer 4 anyets!!

Anuncis

22 comentaris

Filed under Uncategorized

Els soldats a Haití i jo al Servicaixa

Ho he de confessar: havia escrit una “parrafada sensiblera” queixant-me de la nostra falta d’empatia quan mirem les notícies al migdia (rectifico: de la meva falta d’empatia quan miro les notícies al migdia) i l’he esborrat, per “cutre”. Però vaja, suposo que és el costum. La primera generació amb televisió devia afectar-se moltíssim quan veia imatges de guerres o de fam al menjador de casa seva, però jo, desgraciadament, no. Em commou molt més una pel·lícula on aconsegueixo, no sé per què, posar-me a la pell del protagonista amb molta facilitat. En canvi veig nens amb les costelles marcades i la panxa inflada, o nens estesos a terra plens de sang i jo continuo tranquil·lament dinant. Em passeu l’aigua?
Suposo que en algun moment de la vida tothom s’ha plantejat això mateix i ha deduït que tot plegat és un vel que el nostre subconscient teixeix per poder seguir endavant sense estar en una depressió contínua, capficats per la sort que tenim. Però fa ràbia, perquè en moments com aquest, en què milers de persones estan patint jo em quedo tan ample. I això no pot ser. Potser hauria de passar pel Servicaixa.
I així com a Farenheit 451 els bombers creen focs en comptes d’extingir-los, no us semblaria bé que els soldats fessin missions per ajudar els més pobres i deixessin ja d’una punyetera vegada d’anar a la guerra? Proposo a la Chacón que enviï tots els seus soldats a reconstruir Port-au-Prince? (La idea és de ma mare, que és de la generació dels que encara tenen consciència)

3 comentaris

Filed under Uncategorized

Deshumanització i utopies

Deshumanització i utopies - Ara està començant una nova guerra. No és l’única, però els mitjans de comunicació s’omplen de barbaritat i injustícia. I estic d’acord. Però dos no es barallen si un no vol: ara un es venja de l’altre per tals morts i l’endemà l’altre venja les morts de l’un creant noves morts. Em quedo amb una frase de La pelota vasca, quan una vídua diu que l’única cosa que li fa por és que els seus fills es pensin algun dia que tenen el dret de fer el mateix que van fer al seu pare. I és que si no és així això no acabarà mai. Suposo que és difícil que es deixin de tirar bombes i facin junts una partida d’escacs, de Pictionary o de Play Station. Deu ser complicat que ballin tots junts en una plaça agafats de les mans a l’estil de la plaça del Rei. És complicat que es facin amics, però potser els esforços haurien d’anar per aquí, destruint murs i construint casals cívics palestino-israelites. Ja ho sé, fa riure, tan de bo no fes gràcia. Quan els humans deixem de veure la resta d’humans humans? :-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-: Us recomano Ironman. - Fotolog

Ara està començant una nova guerra. No és l’’única, però els mitjans de comunicació s’’omplen de barbaritat i injustícia. I hi estic d’’acord. Però dos no es barallen si un no vol: ara un es venja de l’’altre per tals morts i l’’endemà l’’altre venja les morts de l’’un creant noves morts.

Em quedo amb una frase de La pelota vasca, quan una vídua diu que l’’única cosa que li fa por és que els seus fills es pensin algun dia que tenen el dret de fer el mateix que van fer al seu pare. I és que si no és així això no acabarà mai.

Suposo que és difícil que es deixin de tirar bombes i facin junts una partida d’’escacs, de Pictionary o de Play Station. Deu ser complicat que ballin tots junts en una plaça agafats de les mans a l’’estil de la plaça del Rei. És complicat que es facin amics, però potser els esforços haurien d’’anar per aquí, destruint murs i construint casals cívics palestino-israelites. Ja ho sé, fa riure, tan de bo no fes gràcia.

Quan els humans deixem de veure la resta d’’humans humans?

:-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-:

Us recomano Ironman.

el 07 enero 2009

1 comentari

Filed under Uncategorized