Des que van petar que ho esperava sense cap mena d’il·lusió, i ha passat avui. Sortia de Provença, just després de passar la T-10 quan ja m’encaminava al metro: les meves sandàlies hippies s’han trencat, una altra vegada. El remei amb cinta i cola no ha aguantat. Només un filet de no res sostenia el meu dit gros al que quedava de sabata. A cada passa arrossega la cama i intenta que peu i sandàlia quedin tots dos en la mateixa direcció, quina vergonya. No, si ja m’ho havia dit la meva mare, que “todo lo barato es caro”, i unes sandàlies de deu euros del Natura inspiren tan poca confiança com un Tribunal espanyol decidint sobre el nostre Estatut.
I és que els espanyols, simplement, no ens entenen. I si no ens entenen, com han de decidir com hem de viure? Mireu, l’altre dia us explicava els problemes amb un taxista a Granada, però si ens deixem aviat ens fotran a casa nostra. Fa poquet en un bar, un noi català que no coneixia de res em va començar a cridar, en castellà, que si Catalunya aconseguís la independència a l’hora de viatjar “te van a buscar en la vagina!” i “te van a meter en la cola de los moros!”, tot perquè jo li havia dit que aquell dia hauria preferit que guanyés Paragaui. Jo també vaig flipar, em vaig alegrar molt de no haver-li donat el telèfon.
Per tot això i molt més, tots sense excepcions dissabte a les 18.00 cap a Passeig de Gràcia! Feu soroll, crideu ben alt, feu-vos sentir, reivindiqueu el nostre dret a ser diferents… que jo no hi podré anar, que vaig a la platja!
Reflexionem-hi 