Tag Archives: El Senyor dels Anells

All we’ve to decide is what to do with the time that is given us

All we've to decide is what to do with the time that is given us - (D’un llibre que estic llegint, ha!) BON ANY 09! .-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-. De tornada accidentada a Barcelona (0 bombers, enguany) Preparant esquiada per divendres que ve (em sap greu que alguns ja hagueu marxat!!) - Fotolog

(D’’un llibre que estic llegint, ha!)

BON ANY 09!

.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.

De tornada accidentada a Barcelona (zero bombers, enguany)
Preparant esquiada per divendres que ve (em sap greu que alguns ja hagueu marxat!!)

el 03 enero 2009

Anuncis

1 comentari

Filed under Uncategorized

Que la vida es un sueño y los sueños son

Que la vida es un sueño y los sueños son - Agafem una obra fantàstica i el primer que en veiem és la forma. La caputxeta, el llop que parla, l’àvia. Traiem la primera capa i en veiem alguna cosa més? No confiar en desconeguts. Separem una segona capa: tenir cura de la gent gran. Una capa més: fer cas als pares. Agafem un altre producte: El Senyor dels Anells (sé que sóc pesada, us foteu). Li traiem la primera capa: una obra sobre el bé i el mal. La segona: una novel•la de personatges. La tercera: una història sobre l’esperança. Una quarta: sobre l’Amistat, la responsabilitat, l’amor. Ara imagineu que la mama us explica a la nit un conte sobre una nena que viu a Barcelona i sempre fa molt de cas als pares. Imagineu que llegiu una novel•la sobre el bé, el mal, l’esperança i l’amistat d’un grup de gent a Anglaterra. La diferència rau en què en el primer cas la substància s’amaga rere un decorat romàntic. Que el lector ha de fer l’esforç de veure-hi més enllà de nans, llops i mags i arribar al veritable significat de tot plegat. I si el decorat és bonic, perfecte, no? Perquè la fantasia amaga una realitat, ben real. I si encara no em creieu rellegiu Calderón de la Barca, i si encara no us he convençut mireu Big Fish (i ploreu). - Fotolog

Agafem una obra fantàstica i el primer que en veiem és la forma. La caputxeta, el llop que parla, l’’àvia. Traiem la primera capa i en veiem alguna cosa més? No confiar en desconeguts. Separem una segona capa: tenir cura de la gent gran. Una capa més: fer cas als pares.

Agafem un altre producte: El Senyor dels Anells (sé que sóc pesada, us foteu). Li traiem la primera capa: una obra sobre el bé i el mal. La segona: una novel·•la de personatges. La tercera: una història sobre l’’esperança. Una quarta: sobre l’’amistat, la responsabilitat, l’’amor.

Ara imagineu que la mama us explica a la nit un conte sobre una nena que viu a Barcelona i sempre fa molt de cas als pares. Imagineu que llegiu una novel·•la sobre el bé, el mal, l’’esperança i l’’amistat d’’un grup de gent a Anglaterra.

La diferència és que en el primer cas la substància s’’amaga rere un decorat romàntic. Que el lector ha de fer l’’esforç de veure-hi més enllà de nans, llops i mags i arribar al veritable significat de tot plegat. I si el decorat és bonic, perfecte, no?

Perquè la fantasia amaga una realitat, ben real. I si encara no em creieu rellegiu Calderón de la Barca, i si encara no us he convençut mireu Big Fish (i ploreu).

el 19 junio 2008

1 comentari

Filed under Uncategorized

Eowyn

Eowyn - Segur que més d’un cop us haureu preguntat perquè em dic com em dic. El freakie no neix, el fan. Ma mare és una gran fan Senyor dels anells i jo en més d’una ocasió l’havia vist llegir-lo, així que crec que a segon d’ESO el vaig agafar i me’l vaig cruspir, de cap a peus. <BR> <BR>Allà hi vaig trobar la meva heroïna. Maca, valenta, guerrera, femenina, molt orgullosa de ser dona, i humana en un món de perfeccions èlfiques. Un personatge absolutament romàntic (del Romanticisme, eh!) que després d’un desengany amorós decideix anar a cercar la mort, i que venç allà on cap home no ha pogut guanyar, i que després d’estar absolutament deprimida aconsegueix trobar la llum... <BR> <BR>M’encanta. És un personatge genial, i més si l’heu descobert a l’adolescència. <BR> <BR>Consell freakie, aquells que encara no heu llegit el llibre, i heu tingut la bona pensada de no veure la peli, no la mireu fins que el llegiu. I recordeu, que ja ho deia el Times (o algun diari anglès) fa molts anys: [i]El món es divideix entre aquelles persones que ja han llegit El Senyor dels anells, i els que ho faran.[/i] <BR> - Fotolog

Segur que més d’’un cop us haureu preguntat perquè em dic com em dic. El freakie no neix, el fan. Ma mare és una gran fan del Senyor dels anells i jo en més d’’una ocasió l’’havia vist llegir-lo, així que crec que a segon d’’ESO el vaig agafar i me’’l vaig cruspir, de cap a peus.

Allà hi vaig trobar la meva heroïna. Maca, valenta, guerrera, femenina, molt orgullosa de ser dona, i humana en un món de perfeccions èlfiques. Un personatge absolutament romàntic (del Romanticisme, eh!) que després d’’un desengany amorós decideix anar a cercar la mort, i que venç allà on cap home no ha pogut guanyar, i que després d’’estar absolutament deprimida aconsegueix trobar la llum…

M’’encanta. És un personatge genial, i més si l’’heu descobert a l’’adolescència.

Consell freakie, aquells que encara no heu llegit el llibre, i heu tingut la bona pensada de no veure la peli, no la mireu fins que el llegiu. I recordeu, que ja ho deia el Times (o algun diari anglès) fa molts anys: El món es divideix entre aquelles persones que ja han llegit El Senyor dels anells, i els que ho faran.

el 28 abril 2008

1 comentari

Filed under Uncategorized