(D’un llibre que estic llegint, ha!)
BON ANY 09!
.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.
De tornada accidentada a Barcelona (zero bombers, enguany)
Preparant esquiada per divendres que ve (em sap greu que alguns ja hagueu marxat!!)
el 03 enero 2009
Filed under Uncategorized
Agafem una obra fantàstica i el primer que en veiem és la forma. La caputxeta, el llop que parla, l’àvia. Traiem la primera capa i en veiem alguna cosa més? No confiar en desconeguts. Separem una segona capa: tenir cura de la gent gran. Una capa més: fer cas als pares.
Agafem un altre producte: El Senyor dels Anells (sé que sóc pesada, us foteu). Li traiem la primera capa: una obra sobre el bé i el mal. La segona: una novel·la de personatges. La tercera: una història sobre l’esperança. Una quarta: sobre l’amistat, la responsabilitat, l’amor.
Ara imagineu que la mama us explica a la nit un conte sobre una nena que viu a Barcelona i sempre fa molt de cas als pares. Imagineu que llegiu una novel·la sobre el bé, el mal, l’esperança i l’amistat d’un grup de gent a Anglaterra.
La diferència és que en el primer cas la substància s’amaga rere un decorat romàntic. Que el lector ha de fer l’esforç de veure-hi més enllà de nans, llops i mags i arribar al veritable significat de tot plegat. I si el decorat és bonic, perfecte, no?
Perquè la fantasia amaga una realitat, ben real. I si encara no em creieu rellegiu Calderón de la Barca, i si encara no us he convençut mireu Big Fish (i ploreu).
el 19 junio 2008
Filed under Uncategorized
![Eowyn - Segur que més dun cop us haureu preguntat perquè em dic com em dic. El freakie no neix, el fan. Ma mare és una gran fan Senyor dels anells i jo en més duna ocasió lhavia vist llegir-lo, així que crec que a segon dESO el vaig agafar i mel vaig cruspir, de cap a peus. <BR> <BR>Allà hi vaig trobar la meva heroïna. Maca, valenta, guerrera, femenina, molt orgullosa de ser dona, i humana en un món de perfeccions èlfiques. Un personatge absolutament romàntic (del Romanticisme, eh!) que després dun desengany amorós decideix anar a cercar la mort, i que venç allà on cap home no ha pogut guanyar, i que després destar absolutament deprimida aconsegueix trobar la llum... <BR> <BR>Mencanta. És un personatge genial, i més si lheu descobert a ladolescència. <BR> <BR>Consell freakie, aquells que encara no heu llegit el llibre, i heu tingut la bona pensada de no veure la peli, no la mireu fins que el llegiu. I recordeu, que ja ho deia el Times (o algun diari anglès) fa molts anys: [i]El món es divideix entre aquelles persones que ja han llegit El Senyor dels anells, i els que ho faran.[/i] <BR> - Fotolog](https://i0.wp.com/spe.fotolog.com/photo/62/39/15/aranel_eowyn/1209390660_f.jpg)
Segur que més d’un cop us haureu preguntat perquè em dic com em dic. El freakie no neix, el fan. Ma mare és una gran fan del Senyor dels anells i jo en més d’una ocasió l’havia vist llegir-lo, així que crec que a segon d’ESO el vaig agafar i me’l vaig cruspir, de cap a peus.
Allà hi vaig trobar la meva heroïna. Maca, valenta, guerrera, femenina, molt orgullosa de ser dona, i humana en un món de perfeccions èlfiques. Un personatge absolutament romàntic (del Romanticisme, eh!) que després d’un desengany amorós decideix anar a cercar la mort, i que venç allà on cap home no ha pogut guanyar, i que després d’estar absolutament deprimida aconsegueix trobar la llum…
M’encanta. És un personatge genial, i més si l’heu descobert a l’adolescència.
Consell freakie, aquells que encara no heu llegit el llibre, i heu tingut la bona pensada de no veure la peli, no la mireu fins que el llegiu. I recordeu, que ja ho deia el Times (o algun diari anglès) fa molts anys: El món es divideix entre aquelles persones que ja han llegit El Senyor dels anells, i els que ho faran.
el 28 abril 2008
Filed under Uncategorized
Reflexionem-hi 