Aquesta història comença amb la fotografia que teniu aquí a dalt. El diari deia que era un bomber protegint-se de les flames i jo m’he estat deu minuts mirant-me-la, com aquells jocs d’il·lusions òptiques on s’hi ha de trobar la vella i no la veus. Ja em disculpareu, jo buscava enmig d’aquell conjunt de taques la silueta d’un home lluitant contra les flames, fins que de cop l’he vist: “Òndia, però si és la cara!” Bé, la qüestió és que he tingut deu minuts per pensar un altre cop amb l’incendi, la mort d’aquells bombers, les crítiques per la manca d’organització i la posterior notícia sobre l’autorització d’una mina en el lloc dels fets.
Jo que sóc molt de veure pel·lis de seguida m’he posat a la pell de la Julia Roberts a El Informe Pelícano (si no l’heu vista us la recomano, una de les meves preferides), on una estudiant de dret relaciona un sèrie d’assassinats amb el projecte per extraure petroli d’un parc natural. Reconec que encara en pijama i sota una manta no he trobat cap prova per Internet del que dic, i reconec també que el meu esperit periodístic només m’ha portat a llegir una estona notícies i articles relacionats. Aquí teniu els meus descobriments.
1. El mineral que hi ha sota els arbres cremats es diu bauxita. No sé pas a quin preu deu anar al quilo, però està clar que es pot vendre i que hi ha demanda: de la bauxita se n’extreu l’alumini.
2. Alumini? I què? Doncs que l’alumini és un material que és la canya, això és el que he trobat: “És lleuger, dúctil, mal·leable, resistent al rovell, de baixa densitat (tres vegades menor que l’acer), no magnètic, impermeable a l’aigua i a les olors, aïllant tèrmic, fàcil de decorar, etc. Un metall indiscutiblement interessant per a la nostra societat.” És per tant usat en aeronàutica, joieria, envasos, etcètera. “Només té un problema: l’elevat impacte ecològic del seu cicle de vida.”
3. Impacte ecològic?? Això és el que he trobat: “Fabricar una tonelada de aluminio supone: Extraer de 4 a 5 Tm de bauxita procedente de extracciones al aire libre que generan muchos residuos y provocan el deterioro de ríos y acuíferos. La industria del aluminio está considerada una industria muy contaminante. Con la extracción de la bauxita de los suelos lateríticos ya se da una degradación casi irreversible del paisaje y se producen grandes emisiones de polvo.” I això: “Ens explica que la bauxita s’extreu, es tritura i renta. El procés genera en aquest punt uns residus òxids insolubles anomenats fangs vermells que són sovint abocats als rius, provocant molta contaminació” *
4. El 1988 l’empresa “Minerales Refractarios S.A.”, propietària dels terrenys, intenta reprendre l’activitat extractiva.
5. Suposem que a causa de les raons del punt 3 “el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) denegó el permiso para que explotaran la bauxita basándose en las normas subsidiarias del Ayuntamiento, que otorgan la máxima protección a esa zona”
6. “Tras el intento fallido de 1988, la empresa propietaria de los terrenos volvió a solicitar autorización en junio del 2006.
7. A la mateixa zona s’origina un incendi que es descontrola i cinc bombers perden la vida. La causa de l’incendi és primerament un llamp, després es confirma que ha estat intencionat i es detenen dos personatges.
8. Sense deixar temps de refredar l’ambient passa això: “El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, firmó el pasado 1 de diciembre, apenas cuatro meses después del trágico incendio de Horta de Sant Joan, la autorización para explotar una mina ubicada en la zona devastada por las llamas. La mina está dentro del espacio protegido por el Parc Natural dels Ports y Medi Ambient le ha dado luz verde pese al informe desfavorable de los gestores del propio parque.”
9. Dia 8 de febrer, una noia llegeix el diari mentre esmorza i veu una conspiració amagada, empresaris pagant homes per provocar l’incendi i subornant polítics de dubtosa ideologia verda per aconseguir obtenir el preuat i rentable metall del sòl d’Horta de Sant Joan.
-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-..-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.
* Cal afegir però que el procés més contaminant és la fabricació de l’alumini. Tot i que no ens afecta (que fort) perquè aquest procés es duu a terme en altres països, més pobres…! Això és el que he trobat: “El procés més impactant és la fabricació de l’alumini, per l’elevada quantitat d’energia que es necessita. La generació de residus i el cost de l’energia (i de la mà d’obra) fa que els països industrialitzats, consumidors de l’alumini, es plantegin ubicar aquestes fàbriques als països tropicals empobrits, al costat de l’extracció de la bauxita. La fabricació d’alumini va associada per aquesta raó a la construcció d’infraestructures d’obtenció d’energia (plantes nuclears, preses hidràuliques, etc.).” i “Es calcula que per cada llauna d’alumini s’ha fet una despesa energètica equivalent a mitja
llauna de petroli!”
Reflexionem-hi 