Les pistes de La Molina són un rotllo: en baixes una en un tres i no res i no tens més opció que agafar un telecadira etern que et duu a un lloc on tens l’opció de triar entre dues pistes que són més curtes que l’anterior al final de les quals hi ha un telecadira etern que et duu a un lloc on tens l’opció de triar entre dues pistes que…us esteu avorrint? Jo també. A més a més allà els colors són ben estranys, les blaves són verdes, les vermelles blaves i les negres vermelles (quina decepció l’Estadi!). I al final un telecabina et porta a prop de Dues estacions, i de cop tens aquella sensació d’estar com a casa… però te n’has d’anar cap a la dreta.
Jo sóc més de Masella, on en un moment et plantes a dalt de tot de la muntanya i tens per davant uns trenta o quaranta minuts fins a baix de tot, on cada telecadira et duu a mil pistes i variants, on cada baixada és diferent, on el paisatge canvia de pelat a boscós, de passos angostos a d’altres de més amples. Sóc de Masella, on les pistes blaves són fàcils, les vermelles difícils i les negres molt difícils! Sóc, sóc sóc sóc, sóc sóc sóc, sóc sóc sóóóóc… (i que consti que odio l’anunci, m’ha sortit per aquí, ves!)
Reflexionem-hi 
Mmmmm jo no sabria dir-te de quina sóc, però em solidaritzaré amb tu i diré que sóc de MAsella. SALUTE!SandraPD: Perdó per no haver aparegut abans!!!! Però temps recuperat!