“Aeroports? Però quan començarà a explicar coses interessants, aquesta?”, “Què es pensa, que nosaltres mai hem vist un aeroport?”, “Jo que em pensava que havia vist coses maques i mira, es veu que no”. Paciència. Tot arribarà.
-.-.-.-.–.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-
Aeroport de Tegel, Berlín. Al control de seguretat el senyor que em mira el passaport m’explica en un perfecte alemany, que entenc pels moviments que fa, que no podré fumar a dins (i qui li ha demanat de fumar? Jo no fumo!). Ai mare, si no ens entenem entre els europeus com m’he d’entendre amb els vietnamites…mal de panxa.
Ens disposem a esperar fins al proper vol. Inspeccionem el territori. Ja hem acabat. Tegel és un dels aeroports més cutres en els que he estat mai, o almenys el lloc on ens van col·locar…no hi havia res més que un bar que semblava una paradeta, quatre cadires davant de la porta d’embarcament (bé, qui diu quatre diu poques) i una botiga de Duty-free que venia alcohol, tabac i xocolata, tres productes bastant inútils quan no fumes, no tens planejat entrompar-te i viatges amb una noia al·lèrgica a la xocolata.
Tot el que hi ha a l'aeroport de Tegel (o a la zona on ens van col·locar), excepte el minibar
Per sort vam conèixer uns nois molt simpàtics (per obra i gràcia de la sociabilitat de la Marta) i quatre hores després havia arribat l’hora d’embarcar. Llavors se’ns va acudir que encara no sabíem com ens dèiem, coses que passen als aeroports, parles quatre hores amb la gent, preguntes a on van, de què fan, on viuen, què els agrada fer, però no se t’acut preguntar pel nom. Doncs res, que érem allà a la cua, rient-nos de nosaltres mateixos, quan ens van dir que el vol anava amb retard! Unes quatre hores de conversa més i l’avió més gran en el que havia estat mai de la vida s’enlairava camí cap a Bangkok.
Mireu quina monada... aquest alfabet tailandès es mereixia més d'una foto!
Teníem claríssim que a causa del retard havíem perdut el tercer avió, que ens havia de portar de Bangkok a Siem Reap (Cambodja), el que no teníem tan clar era què havíem de fer en arribar a Bangkok. Per sort just sortir de l’avió una hostessa ens esperava a fora amb els nostres noms i ens va explicar quan sortiria el proper avió i què havíem de fer. Així que com que el viatge s’estava allargant unes 4 hores més vam dedicar-nos a recórrer l’aeroport de Bangkok… com dues ànimes en pena.
L'aeroport de Bangkok, com el cos d'una serp que se t'ha cruspit!
Era un aeroport gegant, enorme, immens, moderníssim, això sí que era un aeroport!! Em vaig adonar que veníem del tercer món, d’Alemanya! I jo que em pensava que anava cap als països pobres del món… Tenia més botigues que Diagonal Mar, era una passada! Es veu, però, que quan el van construir creien que hi havia mals esperits. Fins i tot algú havia vist algun fantasma, i les autoritats van haver de portar 99 monjos budistes perquè la zona quedés neta de males vibracions. Però nosaltres no en sabíem res de tot això i aviat vam ocupar unes butaques ben còmodes i vam fer una becaina.
Molt més còmodes que a l'avió! Aquesta és la Marta, la meva companya de viatge.
I a la propera entrada, Ankor.
Reflexionem-hi 