Als que són cristians, catòlics, apostòlics i romans els toca sortir de tant en tant de l’armari. No van per la vida dient “Encantat, em dic Pepet i vaig cada diumenge a Missa”, però de tant en tant toca defensar alguna cosa i llavors comencen a revelar com pensen.
De la visita del Papa se’n poden treure moltes conclusions de com pensa la gent. Hi ha tres maneres d’actuar. la primera és a favor. Hi ha gent més o menys religiosa a qui li fa il·lusió la visita del Papa a la seva ciutat, i en concret per “dedicar” una de les seves esglésies més estimades. La segona és la de la gran majoria: passar absolutament de la visita doncs si no els interessen les opinions d’aquest home per què els hauria de preocupar que vingui a dir-les als seus seguidors? Aquell dia aniran cap un altre barri i prou.
La tercera postura és la d’anar-hi en contra. En contra perquè l’Església no pensa com pensen ells, i això de no deixar pensar a cadascú el que vulgui, si el “cadascú” és catòlic, és veu que és molt progre. S’organitzen per anar a molestar al Papa a la nit via Facebook (aquí), es gasten diners amb cartells i adhesius per dir la seva (aquí un altre exemple), es presenten com a falsos voluntaris per a l’acte (ara en fan falta perquè els comptadors s’han posat de nou a zero en veure l’engany) però per argumentar la seva disconformitat se’ns donen sols dues raons: el pressupost suposadament desorbitat i els casos de pederàstia a l’Església.
Aviam, comencem per mirar-nos les xifres. El Bisbat, amb aportacions voluntàries de diferents grups i persones individuals ha aconseguit ja 400.000€ dels 700.000 que preveuen que els costarà la broma. Dins d’aquest pressupost m’imagino que no s’inclouen sopars al Bulli per a Benet XVI. No he organitzat cap acte d’aquestes magnituds, però pel que puc imaginar com a mínim caldrà pagar el lloguer de les 36.000 cadires que hi haurà al carrer per a la gent que hi arribarà de tot el món i el lloguer de 70 pantalles gegants perquè la gent que sí que vol seguir l’acte ho pugui fer. No sé quines coses més poden fer falta, però m’imagino que els diners faran falta per a coses de caire organitzatiu.
700.000 euros més es gastarà l’Ajuntament: la meitat per condicionar l’espai públic i l’altra per pagar les hores extres que faran mossos i serveis de neteja. Aquest cost el diuen ara perquè els periodistes els fan parlar de números, però se’ls gasten sovint, des de la Mercè passant pels trofeus del Barça, vagues, concerts, manifestacions… fins arribar a la cavalcada de reis! Entre la Generalitat i la Diputació es pagaran els 350.000 euros que costa condicionar les Drassanes com a centre de premsa, ja que més de 2000 periodistes de tot el món vindran a cobrir l’esdeveniment.
Em fa gràcia la gent que diu que hauria de ser més senzilla la visita…però si tots els diners són per organitzar la “marabunta” que anirà a veure’l! Seria preferible que només poguessin accedir-hi les elits a la Sagrada Família i el poble es quedés a casa? Seria millor que enlloc de ser una visita apostòlica, com a predicador i com a sacerdot que ve a “innaugurar” una església vingués com a cap d’Estat i es limités a entrevistar-se amb Montilla, deixant de banda la gent que realment el vol veure? Si alguna cosa se li pot criticar és el fet d’anar amb Papamòbil, però què voleu que us digui, que és un home gran i el Papamòbil el tenen de fa temps…
Parlem de xifres? Perquè vingués Woody Allen a filmar Vicky Cristina Barcelona l’Ajuntament va aportar 1 milió d’euros i la Generalitat 500.000! Per cada període electoral la Generalitat destina 26 milions d’euros! “En aquests 26 milions, hi ha, d’una banda, les subvencions als partits i coalicions que es presenten a les eleccions i, de l’altra, una campanya que el Govern posarà en marxa aviat per fomentar la participació.” Comproveu-ho aquí. Ja sé que és una cosa pública però la despesa és descomunal!
A més a més de les crítiques al pressupost, des d’alguns fòrums, blocs, facebooks i algunes associacions més o menys catòliques se’ns recorden els casos de pederàstia. Tinc un document de 27 pàgines on hi ha notícies on es parla d’aquests casos i on es demostra que el tema, tot i que és absolutament real, s’ha magnificat. Si algú hi està interessat me’l pot demanar i li enviaré per correu electrònic.
En resum, s’explica que no hi ha relació entre celibat i pederàstia, ja que a la persona que li agraden les dones sempre veurà de manera indiferent un nen, o sigui que aquests sacerdots ja tenien el problema prèviament, desenvolupat completament cap als 15 anys. També s’explica quin és el protocol de l’Església en aquests casos. Un altre tema que toca el recull de notícies són els suposats encobriments per part del Papa actual d’un d’aquests sacerdots, on es veu que el que va fer va ser aïllar-lo mentre estava en tractament i que la persona que el va “reintegrar” no va ser ell, doncs en aquell moment ja tenia un altre càrrec.
Pel que fa al nombre de casos “En los últimos nueve años (2001-2010) hemos analizado las acusaciones relativas a unos 3.000 casos de sacerdotes diocesanos y religiosos por delitos cometidos en los últimos cincuenta años. Grosso modo, el 60% son de ‘efebofilia’, o sea de atracción sexual por adolescentes del mismo sexo; el 30% son de relaciones heterosexuales, y el 10%, de actos de pederastia verdadera y propia, esto es, por atracción sexual hacia niños impúberes. Los casos de sacerdotes acusados de pederastia verdadera y propia son, pues, unos trescientos en nueve años. Son siempre demasiados, desde luego, pero hay que reconocer que el fenómeno no está tan difundido como se dice”.
En tots aquests casos estem d’acord que l’Església va pecar de voler amagar, de no voler tacar la seva imatge, però em sembla que aquesta és una lliçó que ja ha après: “puede ser que antes, quizás por un mal entendido sentido de responsabilidad hacia el buen nombre de la institución, algunos obispos, en la práctica, hayan sido demasiado indulgentes con este tristísimo fenómeno”.
Reflexionem-hi 