Monthly Archives: Març 2010

Cerques i recerques

Hi ha una opció a Google que fa que quan comences a escriure la paraula que vols buscar et va donant suggeriments. Jo no sé la resta de la població que té blocs, però la inspiració va i ve, i de vegades tens deu idees alhora i de vegades te’n quedes sense. Total, que moltíssimes vegades la meva inspiració ve de posar alguna paraula al Google, buscar alguna notícia, vaja, que no tot el que trobeu al Reflexionem-hi és producte d’una veritable inquietud interior… Avui la inspiració era tan poca que directament provava de posar una lletra al Google a veure què se m’oferia…i de cop m’ha cantat la Musa.

Atenció a les coses més buscades a Internet, una veritable radiografia de la nostra societat. Jo he fet la meva selecció… La meva preferida és la B.

Amb la A: Apple
Amb la B: Belén Esteban
Amb la C: Cinetube
Amb la D: Diccionari
Amb la E: Ebay
Amb la F: Facebook
Amb la G: Gran Hermano
Amb la H: Hotmail
Amb la I: Ikea
Amb la J: Jocs
Amb la K: Karlos Arguiñano
Amb la L: La Caixa
Amb la M: Messenger
Amb la N: Nespresso
Amb la O: ONCE
Amb la P: Pel·lícules
Amb la Q: QDQ
Amb la R: Ryanair
Amb la S: Spotify
Amb la T: Traductor
Amb la U: Universitat
Amb la V: Viquipèdia
Amb la W: Wikipedia
Amb la X: Xbox
Amb la Y:YouTube
Amb la Z: Zara

Anuncis

4 comentaris

Filed under Uncategorized

Se’ns en va l’olla

No sé si ho haureu provat això de posar el cap dins l’olla a Núria. És tota una experiència: cua a les escales, nervis quan s’acosta el teu torn i quan ets allà de genolls et surt del cor una oració sincera… “Mare meva, que el so de la campana no em deixi sorda…!” I és que de vegades als catalans se’ns en va una mica l’olla amb aquestes tradicions tan nostrades, només cal pensar fredament en algunes, així, vistes de fora, com si fóssim estrangers: caga tions, castellers, diables…

Però no només a nosaltres se’ns en va. A l’altra banda del planeta, allà on tot sembla que és tan nou i modern, allà on es fa tan bon cinema… també fan coses estranyes. Heu vist cap pel·lícula de “Piratas del Caribe”? Si no ho heu fet us recomano les dues primeres, la tercera és espantosa (i acaba com el rosari de l’Aurora). Doncs es veu que per a la quarta (que dius, ja en vau fer una de dolenta, en calen dues?) volen fitxar la Pe, gran anada de l’olla, però jo no anava per aquí. El més fort és que mentre que a la primera pel·lícula a la primíssima (i guapíssima) Keira Knightley li van posar tot de vestits que simulaven que tenia més pit del que realment té, o al cartell de la pel·lícula li van augmentar unes quantes talles de sostenidor, ara es veu que busquen actrius amb pits naturals, no sé ben bé si per combatre idolatries al cos o per aparentar ser més familiars…

Tot plegat una gran anada d’olla. Però el que més em preocupa a mi és la notícia en sí. Per vendre una pel·lícula hem de parlar dels pits de les protagonistes???

-.-.-.-.-.-.-.-.-.–.-.-.-.-.-.-

He canviat un pelet el verd, a veure com van les migranyes…

2 comentaris

Filed under Uncategorized

Je vois la vie en rose

Quan t’enamores la vida es transforma en una pel·lícula. Fas la cara de l’Audrey Hepburn a “Sabrina” mentre sent La vie en rose, tens ganes de cantar pel carrer com Gene Kelly a “Cantando bajo la lluvia”, et planteges canvis radicals com Julie Andrews a “Sonrisas y lágrimas”, et canvia l’estat d’ànim constantment com li passa a la Kate Winslet a “Sentido y Sensibilidad”, escapes de la vida quotidiana per estar una estoneta amb ell amb aires de Drew Barrymore a “Por siempre jamás”, veus en l’altre el millor amic com Gwyneth Paltrow a “Emma”, tens una clara confusió del que fa tan especial l’altra persona com explica Bill Pullman al seu germà recent llevat a “Mientras dormías”, veus el món canviat i irreal a l’estil de la Nicole Kidman a “Moulin Rouge” i cada cop que fas un descobriment sobre el que li agrada sembla que t’elevin fins als núvols com Ewan McGregor a “Big Fish”.

Us deixo amb un fragment d’una de les meves preferides…mireu a partir del minut 6.50 (tot i que si teniu temps, el minut 3.17 és el més bonic de tots!)

Big Fish, moment exacte http://www.youtube.com/watch?v=o3b6AR3HeMA

Que teniu més temps? No totes són exactament el que cito abans, però algunes sí!

Sabrina http://www.youtube.com/watch?v=vT8lgZOQ5j0
(Tros exacte) Cantando bajo la lluvia http://www.youtube.com/watch?v=rmCpOKtN8ME
Sonrisas y lágrimas http://www.youtube.com/watch?v=Iu8Bnlx0-HY
Sentido y Sensibilidad http://www.youtube.com/watch?v=_ySjfRgseZI
Por siempre jamás http://www.youtube.com/watch?v=Hcj9fyx6DXI
Emma http://www.youtube.com/watch?v=quRejoJ1UEI (minut 1.40)
(Tros exacte) Mientras dormías http://www.youtube.com/watch?v=FK90Juy3jkw (minut 1.41)
(Exactament en aquesta cançó…) Moulin Rouge  http://www.youtube.com/watch?v=JWMs0i81BpY

14 comentaris

Filed under Uncategorized

Pobra Letícia

Ara diuen que la Belén Esteban és “la princesa del pueblo”, “la reina de la pista”, “la reina del Google” fins i tot “la reina d’Espanya”. Ma mare diu que una persona pot triomfar per la seva bellesa, per la seva intel·ligència, per la seva amabilitat, però que una persona que no té cap qualitat no es pot entendre que triomfi tant. Estic amb ella, tinc un nou títol per a la nova reina, d’allò del que acusaven la pobre Buttercup en el seu somni, “Buuu, buuuu, la Reina de la Basura, eso es lo que ella es!”

http://www.youtube.com/watch?v=maz9I84HRfI

Per cert, “La princesa prometida” una gran pel·lícula, sí senyor! Aventures i música inoblidables. I el duel entre Iñigo i l’emmascarat a dalt del penya segat, i mil frases! No veure-la seria inconcebible.

4 comentaris

Filed under Uncategorized

La Pimpinella Escarlata, el graó entre l’heroi i el superheroi

D’herois n’hem tingut molts: Ulises, Artús, Tirant i molts d’altres. Herois que feien de l’heroisme la seva manera de viure i vencien en les adversitats que se’ls posaven per davant, herois reconeguts i admirats. Als boscos de Sherwood es va covar un heroi més modern, no tenia l’obligació de fer d’heroi havent nascut entre la noblesa però va preferir deixar de banda la vida privilegiada que tenia per anar a repartir la riquesa (dels altres) entre els més pobres.

Però no va ser fins a 1905 que  va néixer el primer dels herois moderns, un d’aquells que fan heroïcitats i no esperen que li donin les gràcies: La Pimpinella Escarlata. No crec que el conegui gaire gent, no sé si algú haurà vist cap adaptació cinematogràfica de l’obra de la Baronessa Emma Orcy, us en faré cinc cèntims. Durant la Revolució Francesa un aristòcrata anglès que en societat es presenta com un estúpid presumit obsessionat amb la moda, en secret i disfressat de mil maneres diferents és el cap d’un equip que aconsegueix salvar moltes testes de Madame Guillotine. Les seves aventures ens ofereixen moments molt còmics i també intrigants provocats per la seva doble identitat, capaç de riure’s d’ell mateix davant tothom.*

La Pimpinella Escarlata va ser el primer en haver de mentir la gent per fer la seva tranquil·lament sense que les autoritats el detinguessin. Després va venir l’emmascarat Zorro vivint també una doble vida i tot seguit Batman, que es comporta igual que la Pimpinella en públic però que canvia les disfresses per gàdgets. I d’aquests homes amb recursos arribem als superhomes que han d’amagar la seva veritable identitat per ocultar a la societat que tenen poders, seguint fent-se els tontets, com superman, o sent-ho, directament, com Spiderman. Quin serà el proper graó i cap on ens durà? Chi lo sa…

-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.–.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-..-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-

*El tiu va recitant això entre la gent, com si fos un grandíssim poeta…ha ha!
“We seek him here, we seek him there
Those Frenchies seek him everywhere!
Is he in heaven? Or is he in hell?
That demmed Elusive Pimpernel?”

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

La paraula perduda

Si podem dir que som al capdamunt de la muntanya, que baixarem fins al capdavall de la Rambla, el Barça pot ser al capdavant (i el capdavanter) de la lliga, algú em pot explicar per què no puc ser al capdarrere (o la capdarrerera) de la cua per comprar el pa?

-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-

I ja ho sé, eh, que tenim “darrer” i “darrera”, però com diu l’Alejandro “no és lo mismo!”

6 comentaris

Filed under Uncategorized