Monthly Archives: Novembre 2009

La millor de Sopa

La millor de Sopa - A l'excursió d'aquest cap de setmana vam descobrir que Olèrdola no és tan única com semblava, i que els morts de Sant Pere de Casserres són més presumits. I des de llavors al cap sona http://www.youtube.com/watch?v=KwKIl2arw20&feature=related Així de memòria, eh... no sigueu repelients: [b]I ja la mort no tindrà cap domini confosos tots en l'aire i el vent. Tindrem estrelles vora els peus i els colzes sorgint de nou si ens enfonsem. Si els amants es perden no es perdrà l'amor i encara que enfollíssim tindrem seny... confosos tots en l'aire i el vent i ja la mort no tindrà cap domini, cap domini, cap domini.[/b] Enterreu-me amb aquest poema i que soni aquesta cançó, sempre m'ha posat la gallina de pell. - Fotolog

A l’excursió d’aquest cap de setmana vam descobrir que Olèrdola no és tan única com semblava, i que els morts de Sant Pere de Casserres són més presumits.

I des de llavors al cap sona http://www.youtube.com/watch?v=KwKIl2arw20&feature=related

Així de memòria, eh… no sigueu repelients:

I ja la mort no tindrà cap domini
confosos tots en l’aire i el vent.
Tindrem estrelles vora els peus i els colzes
sorgint de nou si ens enfonsem.
Si els amants es perden no es perdrà l’amor
i encara que enfollíssim tindrem seny…
confosos tots en l’aire i el vent
i ja la mort no tindrà cap domini, cap domini, cap domini.

Enterreu-me amb aquest poema i que soni aquesta cançó, sempre m’ha posat la gallina de pell.

el 29 noviembre 2009

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

“Me la pela el Estatut” + “No hay derecho al pataleo”

“Me la pela el Estatut" + "No hay derecho al pataleo" - Això de la foto es veu que és dels anys trenta del segle passat, però seguim igual. Que si som separatistes, que si som insolidaris, que si diem mentides o que si som nazis (l'última, Lozantos dixit). Res sobre que van ser ells els que van entrar per la força, res sobre que Espanya és “una, grande y libre” fa poc temps, res sobre que aquest Estatut no varia gran cosa. RES. Que no, que els catalans som l'ovella negra i si a canvi de ser espanyols no rebem res de res, molt millor. Que el que diu el Tribunal ha d'anar a missa, encara que encara no hagi dit res... tots sabem què dirà...però alerta, que no ens podem ni queixar. ARGHRWFAFGBERBRDBGERFHYWJYHNBVAFCAQEGWABRGTYHLSFSSS!!! (ràbia expressada al teclat) http://www.youtube.com/watch?v=02H85Y4oC3w - Fotolog

Això de la foto es veu que és dels anys trenta del segle passat, però seguim igual. Que si som separatistes, que si som insolidaris, que si diem mentides o que si som nazis (l’última, Lozantos dixit).

Res sobre que van ser ells els que van entrar per la força, res sobre que Espanya és “una, grande y libre” fa poc temps, res sobre que aquest Estatut no varia gran cosa. RES. Que no, que els catalans som l’ovella negra i si a canvi de ser espanyols no rebem res de res, molt millor. Que el que diu el Tribunal ha d’anar a missa, encara que encara no hagi dit res… tots sabem què dirà…però alerta, que no ens podem ni queixar.

ARGHRWFAFGBERBRDBGERFHYWJYHNBVAFCAQEGWABRGTYHLSFSSS!!! (ràbia expressada al teclat)

el 27 noviembre 2009

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

A les teves mans un tros de fang

A les teves mans un tros de fang - No sé què m'ha agafat avui amb Mishima que m'he llevat cantant “Qui n'ha begut” i tot el matí m'he estat trencant el cap a veure què podia dir per posar de títol aquesta frase d'una altra cançó, “Un tros de fang”, que vaig començar odiant, avorrint i ara adorant. I curiosament no he trobat cap tema que m'agradés fins que he recordat que des que dimarts vaig veure “Crepúsculo” tenia ganes de fer un fotolog criticant-la. I per fi he trobat la relació. A pams. La pel·lícula, com és? No sé si heu vist mai un capítol de “Buffy Cazavampiros”, si en sou fans o si mai us pararíeu a perdre el temps amb una sèrie fantàstica d'adolescents. Doncs bé, qualsevol capítol de la Buffy té més ritme, més intriga, més història i més romanticisme que a les dues hores de “Crepúsculo”. Els actors són tan apàtics que fan avorrir; el diàleg, quan n'hi ha, fa riure; el romanticisme no apareix per enlloc i tot plegat és tan absolutament tòpic que no hi ha manera que t'enganxi. Tot i així, hi ha la cunyada, l'alumna i l'amiga que parlen de “Crepúsculo” com si fos un mite, i jo sé per què. Pot ser que el llibre sigui una passada i la pel·lícula una porqueria, cosa que passa sovint, i només aquells que l'han llegit puguin trobar-li la gràcia. Però, deixant la literatura i tornant al cinema l'única cosa que li reconec a l'obra és que de seguida t'accelera el cor. No perquè sigui maca sinó perquè el vampir que han triat té molt de “morbo”... i així, amb un guapot a la pantalla manipulen les masses adolescents i no tan adolescents, jugant, més que amb els sentiments, amb com les fan sentir. A les seves mans un tros de fang... http://www.youtube.com/watch?v=6XWa7L56uxA Un tros de fang, Mishima Tu no saps com em fas sentir Com un ninot fora la caixa Tan petit i insignificant A les teves mans un tros de fang Tu no saps com em fas sentir Com un idiota que conta el temps perdut Entre un ja ens veurem i un avui no puc Tu no saps reconèixer en mi El que tinc d’or et sembla una llauna i jo m’arrugo i vaig oxidant-me El que trobo dolç a tu t’amarga I per allargar la tonteria el que ens cremava avui està ofegant-me I per allargar la tonteria el que ens cremava avui està ofegant-me Tu no saps com em fas sentir - Fotolog

No sé què m’ha agafat avui amb Mishima que m’he llevat cantant ““Qui n’ha begut”” i tot el matí m’he estat trencant el cap a veure què podia dir per posar de títol aquesta frase d’una altra cançó, “”Un tros de fang””, que vaig començar odiant, avorrint i ara adorant. I curiosament no he trobat cap tema que m’agradés fins que he recordat que des que dimarts vaig veure ““Crepúsculo”” tenia ganes de fer un fotolog criticant-la. I per fi he trobat la relació.

A pams. La pel·lícula, com és? No sé si heu vist mai un capítol de “Buffy Cazavampiros”, si en sou fans o si mai us pararíeu a perdre el temps amb una sèrie fantàstica d’adolescents. Doncs bé, qualsevol capítol de la Buffy té més ritme, més intriga, més història i més romanticisme que a les dues hores de “Crepúsculo”. Els actors són tan apàtics que fan avorrir; el diàleg, quan n’hi ha, fa riure; el romanticisme no apareix per enlloc i tot plegat és tan absolutament tòpic que no hi ha manera que t’enganxi.

Tot i així, hi ha la cunyada, l’alumna i l’amiga que parlen de “Crepúsculo” com si fos un mite, i jo sé per què. Pot ser que el llibre sigui una passada i la pel·lícula una porqueria, cosa que passa sovint, i només aquells que l’han llegit puguin trobar-li la gràcia. Però, deixant la literatura i tornant al cinema l’única cosa que li reconec a l’obra és que de seguida t’accelera el cor. No perquè sigui maca sinó perquè el vampir que han triat té molt de “morbo”… i així, amb un guapot a la pantalla manipulen les masses adolescents i no tan adolescents, jugant, més que amb els sentiments, amb com les fan sentir. A les seves mans un tros de fang…

Un tros de fang, Mishima

Tu no saps com em fas sentir
Com un ninot fora la caixa
Tan petit i insignificant
A les teves mans un tros de fang
Tu no saps com em fas sentir
Com un idiota que conta el temps perdut
Entre un ja ens veurem i un avui no puc

Tu no saps reconèixer en mi
El que tinc d’or et sembla una llauna
i jo m’arrugo i vaig oxidant-me

El que trobo dolç a tu t’amarga
I per allargar la tonteria
el que ens cremava avui està ofegant-me

I per allargar la tonteria
el que ens cremava avui està ofegant-me

Tu no saps com em fas sentir

el 20 November 2009

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

Nervis del dia abans

Nervis del dia abans - Mal de panxa, cor accelerat, sensació d'haver-ho oblidat tot i un gra gros, gros a la cara.Sembla que em casi jo. Desitgeu-me sort, doncs! - Fotolog

Mal de panxa, cor accelerat, sensació d’haver-ho oblidat tot i un gra gros, gros a la cara.Sembla que em casi jo. Desitgeu-me sort, doncs!

el 13 November 2009

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

Filòloga pro-vida

Filòloga pro-vida - [i]"La troballa més espectacular d'aquest estudi és que els nounats humans no només són capaços de reproduir diferents tons quan ploren, sinó que prefereixen les pautes sonores típiques de l'idioma que han sentit durant la seva vida fetal, en l'últim trimestre de gestació", assenyala una de les autores de l'estudi, Kathleen Wermke, de la universitat alemanya de Würzburg. (el periodico.cat)[/i] M’encanta, de la meva carrera, tot el que té a veure amb l’adquisició del llenguatge. El Franki, encara que sembli mentida, em fascinava amb llengües criolles, “interruptors on-off” i teories chomskianes. Llàstima que faci molt de temps i no recordi bé proves i noms tècnics però tampoc no pretenc fer classe a ningú. Ara, embolicada amb una manta intentant millorar-me d’aquest “virus” que diuen que tinc, surt aquesta notícia al diari. Que abans d’haver parlat, abans d’haver plorat, abans d’haver nascut els nens ja han estat “adquirint” la llengua materna des del ventre, agafant “l’accent” de la seva llengua. Em meravella i m’encanta. - Fotolog

“La troballa més espectacular d’aquest estudi és que els nounats humans no només són capaços de reproduir diferents tons quan ploren, sinó que prefereixen les pautes sonores típiques de l’idioma que han sentit durant la seva vida fetal, en l’últim trimestre de gestació”, assenyala una de les autores de l’estudi, Kathleen Wermke, de la universitat alemanya de Würzburg. (el periodico.cat)

M’’encanta, de la meva carrera, tot el que té a veure amb l’’adquisició del llenguatge. El Franki, encara que sembli mentida, em fascinava amb llengües criolles, “interruptors on-off” i teories chomskianes. Llàstima que faci molt de temps i no recordi bé proves i noms tècnics però tampoc no pretenc fer classe a ningú.

Ara, embolicada amb una manta intentant millorar-me d’’aquest “virus” que diuen que tinc, surt aquesta notícia al diari. Que abans d’’haver parlat, abans d’’haver plorat, abans d’’haver nascut els nens ja han estat “adquirint” la llengua materna des del ventre, agafant “l’’accent” de la seva llengua. Em meravella i m’’encanta.

el 11 noviembre 2009

1 comentari

Filed under Uncategorized

Vots, ideals i publicitat

Vots, ideals i publicitat - [i]“Els autobusos de Barcelona deixaran de lluir publicitat amb missatges ideològics o sobre creences individuals, o campanyes que busquin el debat social. (...) D'aquesta manera, únicament s'acceptaran campanyes publicitàries destinades a informar els ciutadans dels productes i serveis de consum oferts per empreses comercials , així com campanyes de publicitat institucional i de partits polítics que difonguin les seves activitats o demanin el vot en períodes electorals.” (europapress.cat)[/i] Així doncs, podrem veure un anunci de Corporación dermoestética oferint qualsevol retoc de la nostra fisonomia, un d'alguna clínica oferint diners pels nostres òvuls, podrem veure (durant la campanya electoral) els Ciutadans dient que són la mar de bilingües o un anunci del PP dient que “CataluÑa necesita más dinero” (entreu a la pàgina del PPC si no us ho creieu). Pot ser que estiguem d'acord o no amb aquests anuncis, que els considerem una vergonya o que ens costi reprimir els impulsos d'atacar-los mitjançant el llançament d'algun tomàquet... perquè els nostres ideals poden ser diferents als que hi apareixen. Però fins avui no he atemptat contra cap tanca publicitària, ni pòster a l'estació de metro o parada d'autobús, ni banderola del carrer. Ni tan sols els híper-masclistes d'Axe m'han dut a cometre un acte vandàlic. Alguns m'han molestat, sí, però hi ha gent per a tot i sobre gustos res escrit. Poden causar polèmica i ferir la nostra sensibilitat, però en aquest cas no passa res. Què és doncs el que els ha fet reaccionar? Ateus i catòlics barallant-se per un espai a l'autobús? Ho dubto molt, als que manen els és ben igual, encara que vulguin canviar el nom de les vacances de Nadal i Setmana Santa, si la gent creu en alguna cosa o en res, mentre segueixin tan manipulables com sempre. Què és doncs el que els ha molestat??? Evidentment la campanya contra l'impost de successions. Això sí que els pot fer perdre vots. - Fotolog

Els autobusos de Barcelona deixaran de lluir publicitat amb missatges ideològics o sobre creences individuals, o campanyes que busquin el debat social. (…) D’aquesta manera, únicament s’acceptaran campanyes publicitàries destinades a informar els ciutadans dels productes i serveis de consum oferts per empreses comercials , així com campanyes de publicitat institucional i de partits polítics que difonguin les seves activitats o demanin el vot en períodes electorals.” (europapress.cat)

Així doncs, podrem veure un anunci de Corporación dermoestética oferint qualsevol retoc de la nostra fisonomia, un d’alguna clínica oferint diners pels nostres òvuls, podrem veure (durant la campanya electoral) els Ciutadans dient que són la mar de bilingües o un anunci del PP dient que “CataluÑa necesita más dinero” (entreu a la pàgina del PPC si no us ho creieu). Pot ser que estiguem d’acord o no amb aquests anuncis, que els considerem una vergonya o que ens costi reprimir els impulsos d’atacar-los mitjançant el llançament d’algun tomàquet… perquè els nostres ideals poden ser diferents als que hi apareixen.

Però fins avui no he atemptat contra cap tanca publicitària, ni pòster a l’estació de metro o parada d’autobús, ni banderola del carrer. Ni tan sols els híper-masclistes d’Axe m’han dut a cometre un acte vandàlic. Alguns m’han molestat, sí, però hi ha gent per a tot i sobre gustos res escrit. Poden causar polèmica i ferir la nostra sensibilitat, però en aquest cas no passa res.

Què és doncs el que els ha fet reaccionar? Ateus i catòlics barallant-se per un espai a l’autobús? Ho dubto molt, als que manen els és ben igual, encara que vulguin canviar el nom de les vacances de Nadal i Setmana Santa, si la gent creu en alguna cosa o en res, mentre segueixin tan manipulables com sempre. Què és doncs el que els ha molestat??? Evidentment la campanya contra l’impost de successions. Això sí que els pot fer perdre vots.

el 09 noviembre 2009

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized