Bufar i fer viatges

Això és vida: que a punt de marxar cap a Àustria, amb menys d’’un minut de diferència, et truquin, et proposin, i acceptis d’’anar a dos viatges més! (i no és retòrica, la Pilar n’’és testimoni) AAAHHH!

Amb la Marta cap a Menorca, a fer rutes en bicicleta; amb la Pilar a Edimburg, a perdre’’ns per aquests móns de Déu de parla anglesa… YUPIEEEEEE!

I entre això, l’’intensiu, les joies, Masella i Boí, ja no puc demanar-li més a aquest estiu!

el 24 junio 2008

GUAPOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO

No, si encara tornaré a mirar el futbol, jo, que em vaig quedar a l’’època del Dream Team. Koeman, Ferrer, Txiqui, Laudrup, Stoichkov, Bakero, Zubizarreta i Guardiola.

En Pelé era en Pelé…

el 20 junio 2008

Que la vida es un sueño y los sueños son

Agafem una obra fantàstica i el primer que en veiem és la forma. La caputxeta, el llop que parla, l’’àvia. Traiem la primera capa i en veiem alguna cosa més? No confiar en desconeguts. Separem una segona capa: tenir cura de la gent gran. Una capa més: fer cas als pares.

Agafem un altre producte: El Senyor dels Anells (sé que sóc pesada, us foteu). Li traiem la primera capa: una obra sobre el bé i el mal. La segona: una novel·•la de personatges. La tercera: una història sobre l’’esperança. Una quarta: sobre l’’amistat, la responsabilitat, l’’amor.

Ara imagineu que la mama us explica a la nit un conte sobre una nena que viu a Barcelona i sempre fa molt de cas als pares. Imagineu que llegiu una novel·•la sobre el bé, el mal, l’’esperança i l’’amistat d’’un grup de gent a Anglaterra.

La diferència és que en el primer cas la substància s’’amaga rere un decorat romàntic. Que el lector ha de fer l’’esforç de veure-hi més enllà de nans, llops i mags i arribar al veritable significat de tot plegat. I si el decorat és bonic, perfecte, no?

Perquè la fantasia amaga una realitat, ben real. I si encara no em creieu rellegiu Calderón de la Barca, i si encara no us he convençut mireu Big Fish (i ploreu).

el 19 junio 2008

L’’estalvi

Resulta que no sabem estalviar, ni diners, ni aigua, ni res. Però la bona voluntat la tenim, pobres homo sapiens sapiens, i de tant en tant prenem mesures.

Entres al lavabo del restaurant i les pupil·•les s’adapten com poden a la foscor. Per sort un filet de llum il•·lumina la tassa… i fas el que has de fer. I penses si és millor estalviar així la llum i gastar més lleixiu o si és preferible gastar més llum i menys lleixiu.

el 11 junio 2008

Desproporcions a la plaça de Colón

Jo ja l’’havia vist així que aquest cop no em vaig espantar. Però mentre me la mirava, tan grossa que van haver de necessitar diferents retalls de tela per fer-la, pensava com desendreçant una micona aquells retalls en sortiria la nostra senyera.

I això no per res, sinó perquè a casa meva sempre m’’han explicat que l’’origen de la bandera espanyola es troba en la nostra, que no sé pas quin rei va decidir reduir les barres.

Diu el web de la presidència del govern que “La Bandera de España está formada por tres franjas horizontales, roja, amarilla y roja, siendo la amarilla de doble anchura que cada una de las rojas”, según establece el artículo 4.1 de la Constitución Española de 1978. En canvi en aquesta jo vaig comptar tres retalls vermells per banda i cinc retalls grocs (i no sis).

I la Pilar avui m’’ha ajudat a veure que tot això de la mida deu ser una mena de mania, com qui s’’opera els pits perquè té complex d’inferioritat. Serà tot complex de manca d’’unitat? Una cosa queda clara: és una mala copia.

el 09 junio 2008

VISCABARCELONA

A 300km/h la sensació és la mateixa que a 50. Això sí, el tren vola i aterra a Madrid en un tres i no res. Les dues hores que hem guanyat deuen ser molt importants per al progrés de la humanitat.

A Madrid l’’AVE arriba només en una estació. Nosaltres volem ser més, gastar més, molestar més i ensorrar com més edificis millor (i si són d’’aquell tal Gaudí MOLT millor).

Visca l’’Hereu i tots els seus hereus, que segur que encara rebran algun dineret de tot això que s’’embutxacarà fent passar amb calçador l’’au pel nostre “insòlid” i insòlit sòl barceloní.

el 03 junio 2008

Qué se quema?

I res, que estic morta pel viatget a la capital del país veí, que ja us aniré fent un reportatge els dies vinents perquè he fet fotos bones que serveixen de base per al fotolog

I que dimecres em vaig retrobar amb l’’argentí i em va dir que ““sentía no haberme contestado el e-mail…que qué vergüenza”” Així que vosaltres teníeu raó i jo, com sempre, em vaig flipar.

el 02 junio 2008