Recordeu les pel·lícules antigues de Walt Disney? Vull dir les clàssiques, La bella durmiente, La Cenicienta… aquestes pel·lis que eren més lentes i tenien petits detalls que si no estàs a l’aguait se’t passen. WALL-E és com una d’aquestes però potenciant-hi aquests detalls. Al cine tenia el meu nebot gran al costat una mica avorrit, al principi, i dient-me que no entenia res. Suposo que els grans vam gaudir-la més.
Crítiques? Doncs parlant de lentituds, tot i que el primer cop que la veus estàs pendent del que vindrà després i no et fa res que et facin esperar, suposo que això vol dir que el proper cop que la tornes a veure t’avorreixen certs trossets. Simplement, jo hauria escurçat algunes escenes. Ah! I una mica menys de Put On Your Sunday Clothes, que em va agafar una mica de sobredosi.
Bones crítiques? A mi a casa sempre em diuen que l’última pel·lícula que he vist és la millor del món…així que no em creureu quan us digui que és molt bona. L’originalitat, la crítica i conscienciació, els paral·lelismes amb el nostre temps, la capacitat d’expressió sense paraules, la música (i els sons!), l’humor, les picades d’ullet als productes d’Apple, l’humanització dels robots i la robotització dels humans, els ulls i rialles de l’EVA (i lo bruta que és!), tot plegat fa que a mi m’hagi agradat… i sobretot emocionat!
I si aneu a veure-la, a més, podreu veure un curt moooooooolt divertit abans.
el 09 septiembre 2008