Monthly Archives: Agost 2010

Grans pel·lícules -???

M’he descomptat, tant anar amunt i avall, ja no sé per quin número anava. Però tant se val, la qüestió és que avui us vendré dues pel·lícules, una de clàssica i una de recent.

A la primera hi veureu un Glenn Ford molt allunyat de “Gilda” que fa d’aspirant a “bon” gàngster, una Bette Davis irreconeixible de pidolaire amb un gran secret i un Peter Falk (el Colombo!) posant les úniques gotes de seny de la comèdia. Un 99% de diàlegs ràpids, un pèl surrealistes i molt, molt divertits, i l’altre 1% tan tendres que fan caure la llagrimeta. O sigui, que no us la podeu perdre, si no l’heu vista: “Un gàngster per a un miracle”.*

L’altra potser l’heu vista al cinema, o almenys us sona, perquè la Sandra Bullock va guanyar-hi l’Òscar (què seria de les grans actrius sense grans papers). És “The blind side”, que aquí no es va traduir “El ángulo muerto” suposo que per por de vendre una pel·lícula de persones per una de zombies. No us explicaré de què va, perquè jo no en sabia res i així em va sorprendre molt més. Només us diré que et posa la pell de gallina pensar que hi ha gent tan “tan” (valenta, feliç, contenta, valenta, valenta, valenta) i que encara t’acaba de posar els pèls de punta quan al final veus que tot és un fet real. No hi ha acció, no hi ha misteris, no hi ha sorpresa final, simplement és una pel·lícula bonica… però molt, molt, molt bonica.

* No sé si el Jaume fa honor al “Imbecille” del Comte quan ell crida “Imbècil”…

Anuncis

6 comentaris

Filed under Uncategorized

Evolucions

Avís preliminar: avui és imprescindible arribar a l’enllaç del final
-.-..-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.–.–.–.-
No, si ja ho sabia jo que carregaria els 50 gr de llibreta i boli per tot Galícia i no escriuria res de res, ni tan sols les adreces de qui he anat coneixent. Però és clar, com que vaig dir que se m’acudirien moltes coses esteu tots expectants, a veure quines reflexions haurà tingut durant el Camiño aquesta! Doncs bé, alguna cosa sí que et planteges quan et lleves cada dia més d’hora per poder arribar dels primers i tenir lloc a l’alberg (normalment cap allà les 4.30, que dius, això són vacances!), coneixes gent d’arreu i parles més anglès que a Anglaterra, dorms entre piles de patates i boles de palla al garatge d’un pagès (si no em creieu us en puc ensenyar proves fotogràfiques) o camines hores sota el sol amb la conseqüent insolació de cavall.
Doncs aquí les teniu: les últimes reflexions post Camiño de Santiago (notareu que he reemplaçat la forma tradicional castellana per la gallega…ho hauria fet abans però no n’estava segura i el traductor de Google no m’ajudava, excusa barata):
– Quanta raó tenia Maslow quan va plantejar la seva piràmide! El que és imprescindible per sobreviure és menjar, dormir i poder dutxar-se. Si tot plegat va acompanyat d’un Gelocatil i un Aquàrius molt millor!
– Tantes vegades sentit i resulta que és veritat: les persones pobres són les més generoses! Doncs sí, a l’era de les targetes de crèdit un pelegrí no és ben bé el que era… però en un moment de necessitat comparteixes aigua i menjar amb bona cara. I és que com que tu també has passat necessitat “”empatitzes”” totalment amb l’altra persona.
– El ser humano és extrahordinario. Jo de vegades a casa estic tan cansada que no puc ni treure la taula… Allà estàs molt més cansat que després d’un dia de feina i encara et queden 15 Km per fer… i els fas. I a la tarda encara t’has de rentar la roba i anar a comprar el sopar, i ho fas. Yes we can, prohibit queixar-se a partir d’ara.
– Quanta roba em sobra a l’armari, i això que abans de marxar creia que no en tenia!! Amb tres samarretes i tres pantalons en tens de sobra.
Recomanacions als que vulgueu fer-lo alguna vegada:
-NO CALCULEU EL VOSTRE VIATGE PER ARRIBAR A SANTIAGO EL DIA DE SANT JAUME…és una bogeria, sobre tot, suposo, si és any Xacobeo. Si pogués fer Ctrl+Z amb el temps canviaria les dates. El meu nebot hi va anar la setmana següent i no va tenir problemes…ni va fer cues! Snif.
– TAPS! Imprescindibles per conviure amb tanta gent a la nit quan vols dormir… quin gran descobriment.
I bé, segurament tinc més reflexions que ara no deuen venir al cap. L’única cosa que em resta dir-vos…és que trasllado aquest bloc a WordPress!! Estic trista de deixar aquest, però em fa molta ràbia que els quatre gats que veniu per aquí a sobre tingueu problemes per comentar. Això no pot ésser. Per això he creat un nou compte amb el ja tradicional verd “famalalsulls” i unes floretes que vaig fotografiar aquests dies per Anglaterra susceptibles de ser modificades (però queden mones, no, amb el verd?):
Visiteu-me, comenteu-hi el que us sembli i desitgeu-me sort! Jo encara faltaré uns dies més així que fins a finals d’agost o setembre no m’hi espereu!! Adéu!!

1 comentari

Filed under Uncategorized

Revolucions

Heus ací que una vegada era una noia inadaptada al món digital. Hauria preferit escriure amb ploma i haver nascut tres segles enrere però li va tocar viure al segle XXI i per sobreviure va haver de canviar el seu natural immobilisme per una constant evolució. Així doncs, decidí canviar novament de servidor (se’n diu així, no?) per facilitar que els seus excel·lentíssims lectors li deixessin comentaris. I vet aquí un gat i vet aquí un gos que aquest conte ja s’ha fos.

10 comentaris

Filed under Uncategorized