Monthly Archives: febrer 2009

Parla’’ls sense vergonya

Parla’ls sense vergonya - Avui va d’un tema que afecta a la nostra pobra, bruta, trista, dissortada llengua. De part de la feina rebo un correu on es fa publicitat de la nova campanya de la Generalitat, “Encomana el català”. Hi ha un enllaç amb l’anunci en qüestió. El miro. Primer m’esgarrifa, segon em sorprèn, tercer [b]se m’encomana[/b] i quart canto per casa “Què li puc fer per berenaaaar? Si us plau voldria un entrepà!” HOHOHOHO Realment no m’agrada la lletra ni d’altres coses que us podria anar enumerant fins a avorrir-vos, però trobo que el missatge queda clar. A banda del “Parla sense vergonya” és també molt important conscienciar els catalans que encara que la persona que tenen al davant no faci pinta de ser de la ceba li poden parlar en català! No sé si l’anunci és molt lluït però el missatge és ben encertat. Serà que als polítics els ha arribat les reivindicacions dels meus alumnes? Sí, home, aquella de “és que ningú no em contesta en català”. - Fotolog

Avui va d’’un tema que afecta la nostra pobra, bruta, trista, dissortada llengua. De part de la feina rebo un correu on es fa publicitat de la nova campanya de la Generalitat, “”Encomana el català””. Hi ha un enllaç amb l’’anunci en qüestió. El miro.

Primer m’esgarrifa, segon em sorprèn, tercer se m’’encomana i quart canto per casa “”Què li puc fer per berenaaaar? Si us plau voldria un entrepà!”” HOHOHOHO

Realment no m’’agrada la lletra ni d’’altres coses que us podria anar enumerant fins a avorrir-vos, però trobo que el missatge queda clar. A banda del “Parla sense vergonya” és també molt important conscienciar els catalans que encara que la persona que tenen al davant no faci pinta de ser de la ceba li poden parlar en català! No sé si l’’anunci és molt lluït però el missatge és ben encertat. Serà que als polítics els ha arribat les reivindicacions dels meus alumnes? Sí, home, aquella de “”és que ningú no em contesta en català””.

el 27 febrero 2009

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

De peixos i cabres

De peixos i cabres - La Núria m’ha provocat aquest fotolog, pretenia ser una resposta... però vet aquí que he suposat que no m’hi cabria tot, i que ja tocava renovar. La cosa va de: quant de Peixos corre per la meva personalitat i quant d’Àries (discussió recorrent amb la Núr, de raça ària Peixos (total per haver nascut 17 dies abans que jo). En negreta del que no em sento gens identificada: -.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.- Peixos: Personalitat: intuïtius, meditatius, religiosos, pietosos, caritatius, impressionables, [b]sacrificats[/b]. Defectes: passius, es deixen portar pels altres, per la inèrcia. Professions: [b]mariners, infermers,[/b] escriptors, [b]metges,[/b] artistes. Amor: Amb la persona indicada s’entreguen totalment sense por al fracàs, els resulta fonamental mantenir una relació estable. Necessiten expressar els seus sentiments i se senten ferits si la seva parella no parla i expressa la seva emotivitat. Sacrificats, molt pendents de la relació. Àries: Personalitat: actius, [b]desperts[/b] (rrggg...zzz...), decidits, entusiastes, [b]combatius[/b], creixen davant les dificultats. Defectes: impulsius, inconstants, [b]agressius[/b], impacients, imprevisors, [b]temeraris[/b]. Professions: [b]directors[/b], pioners, [b]militars[/b], i totes les relacionades amb la metal•lúrgia, [b]indústria, etc[/b]. També obrers de treballs “durs”. Amor: passionals, quan s’enamoren el seu amor és veritable, sense límits. Afectuosos, [b]detallistes, sorprenen la seva parella amb regals inesperats[/b]. Se sent còmode amb el matrimoni però necessita espai propi. -.-.-.-.-.-.--.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.- Amb aquestes descripcions tothom es pot sentir peixos i àries alhora. Qui sóc? On ta vaig? D'on ta vinc? :S -.-.-.-.-.-.-.-.--.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.- I el Fotolog ja parla català, del que descobreix una escoltant la ràdio... - Fotolog

La Núria m’’ha provocat aquest fotolog, pretenia ser una resposta… però vet aquí que he suposat que no m’’hi cabria tot, i que ja tocava renovar.

La cosa va de: quant de Peixos corre per la meva personalitat i quant d’’Àries (discussió recorrent amb la Núr, de raça ària Peixos (total per haver nascut 17 dies abans que jo).

En negreta del que no em sento gens identificada:

-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-

Peixos:

Personalitat: intuïtius, meditatius, religiosos, pietosos, caritatius, impressionables,sacrificats.

Defectes: passius, es deixen portar pels altres, per la inèrcia.

Professions: mariners, infermers, escriptors, metges, artistes.

Amor: Amb la persona indicada s’entreguen totalment sense por al fracàs, els resulta fonamental mantenir una relació estable. Necessiten expressar els seus sentiments i se senten ferits si la seva parella no parla i expressa la seva emotivitat. Sacrificats, molt pendents de la relació.

Àries:

Personalitat: actius, desperts (rrggg…zzz…), decidits, entusiastes, combatius, creixen davant les dificultats.

Defectes: impulsius, inconstants, agressius, impacients, imprevisors, temeraris.

Professions: directors, pioners, militars, i totes les relacionades amb la metal•lúrgia,indústria, etc. També obrers de treballs “durs”.

Amor: passionals, quan s’enamoren el seu amor és veritable, sense límits. Afectuosos,detallistes, sorprenen la seva parella amb regals inesperats. Se sent còmode amb el matrimoni però necessita espai propi.

-.-.-.-.-.-.–.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-

Amb aquestes descripcions tothom es pot sentir peixos i àries alhora. Qui sóc? On ta vaig? D’on ta vinc? :S

-.-.-.-.-.-.-.-.–.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-

I el Fotolog ja parla català, del que descobreix una escoltant la ràdio…

el 25 febrero 2009

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

Fent la guerra al Facebook

Fent la guerra al Facebook - Suposo que ja gairebé mig món té Facebook. Primer va ser el mòbil, Internet, tenir messenger i després Fotolog. Jo com que molt moderna no és que sigui, tot ho he tingut tard. Em costa adaptar-me al meu temps... Però vaig ser de Facebook, no sé ni quant de temps, no crec que més de dos mesos, i perquè m’hi van fer. D’una banda vaig descobrir mil persones a les que feia mil anys amb les que no havia parlat, de l’altra, mil persones amb les que amb prou feines havia parlat més enllà d’hola i adéu que em demanaven ser “amics meus”. Gent que no sabia qui era em deia “Maria, eres tu??” i el colmo va ser quan una alumna em va demanar ser amiga meva... (que havia posat de perfil una foto sexy fent morritus a lo chico Martini...! Quina vergonya!) La conclusió va ser que a part de la “xarxa” de connexió de gent no hi havia cap més motiu per ser del facebook. Xatejar ho pots fer per Gmail, intercanviar fotos pel Picassa, escriure la gent amb un correu i fer nous amics de la manera tradicional... molt més difícil però què voleu que us digui, potser més autèntica. I la gent que redescobreixes després de tants anys? Ai, mira, queda molt fred dir això però si tenien el teu telèfon i no t’han trucat (i viceversa, eh!?) senyal que per molt guai que quedi tenir-te d’amic al facebook ben bé ara mateix no sou tan “amics”. ALA, ja l’he deixat anar, he. -.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-. (I ja ni parlo de tota la polèmica mediàtica, la gent no és gens gelosa de la seva intimitat o què) (A més a més, us heu fixat que ara la gent ja no té el telèfon de la gent?? Jo odio el telèfon, però no sé, és la manera més ràpida i normal de comunicar-se, o no?) (Començo a sentir de gent que s’hi ha donat de baixa =D) (Quart i últim: a veure quan aguanto jo a fora...) - Fotolog

Suposo que ja gairebé mig món té Facebook. Primer va ser el mòbil, Internet, tenir messenger i després Fotolog. Jo com que molt moderna no és que sigui, tot ho he tingut tard. Em costa adaptar-me al meu temps…

Però vaig ser de Facebook, no sé ni quant de temps, no crec que més de dos mesos, i perquè m’’hi van fer. D’’una banda vaig descobrir mil persones a les que feia mil anys amb les que no havia parlat, de l’’altra, mil persones amb les que amb prou feines havia parlat més enllà d’’hola i adéu que em demanaven ser “amics meus”. Gent que no sabia qui era em deia “Maria, eres tu??” I el colmo va ser quan una alumna em va demanar ser amiga meva… (que havia posat de perfil una foto sexy fent morritus a lo chico Martini…! Quina vergonya!)

La conclusió va ser que a part de la “xarxa” de connexió de gent no hi havia cap més motiu per ser del Facebook. Xatejar ho pots fer per Gmail, intercanviar fotos pel Picassa, escriure la gent amb un correu i fer nous amics de la manera tradicional… molt més difícil però què voleu que us digui, potser més autèntica. I la gent que redescobreixes després de tants anys? Ai, mira, queda molt fred dir això però si tenien el teu telèfon i no t’’han trucat (i viceversa, eh!?) senyal que per molt guai que quedi tenir-te d’’amic al facebook ben bé ara mateix no sou tan “amics”.

ALA, ja l’’he deixat anar, he.

-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.

(I ja ni parlo de tota la polèmica mediàtica, la gent no és gens gelosa de la seva intimitat o què)

(A més a més, us heu fixat que ara la gent ja no té el telèfon de la gent?? Jo odio el telèfon, però no sé, és la manera més ràpida i normal de comunicar-se, o no?)

(Començo a sentir de gent que s’’hi ha donat de baixa =D)

(Quart i últim: a veure quan aguanto jo a fora…)

el 20 febrero 2009

1 comentari

Filed under Uncategorized

Es busquen hereus, pubilles i gent en general

Es busquen hereus, pubilles i gent en general - Quatre pubilles disfressades de pubilles disposades a sortir de festa per Barcelona dissabte a la nit fan una crida al món fotologuer amb ànims d’augmentar aquest grup: gent, si us voleu disfressar uniu-vos a nosaltreees! Tant si aneu d’hereu com de vaca cega, us hi convidem. Au, per a més informació ja teniu el meu número.( Encara fa falta detallar detalls, així que si hi voleu posar cullerada encara sou a temps) Això per si us inspira (haureu de copiar tota l'adreça a la barra): http://images.google.es/imgres?imgurl=http://www.pubillatge.com/pubillatgeonline/imatges/foto2.jpg&imgrefurl=http://www.pubillatge.com/pubillatgeonline/present.html&usg=__mHxcJ-3ycBRTca4Sgdc4vhMYyV8=&h=300&w=212&sz=43&hl=ca&start=45&tbnid=WWLcSf7QzuS0HM:&tbnh=116&tbnw=82&prev=/images%3Fq%3Dpubilla%26start%3D36%26gbv%3D2%26ndsp%3D18%26hl%3Dca%26sa%3DN -.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-. Núria, no tindries temps d’agafar un AVE i venir a preguntar “QUE SOU HEREUS?” amb dignitat?? - Fotolog

Quatre pubilles disfressades de pubilles disposades a sortir de festa per Barcelona dissabte a la nit fan una crida al món fotologuer amb ànims d’’augmentar aquest grup: gent, si us voleu disfressar uniu-vos a nosaltreees! Tant si aneu d’’hereu com de vaca cega, us hi convidem. Au, per a més informació ja teniu el meu número. (Encara fa falta detallar detalls, així que si hi voleu posar cullerada encara sou a temps)

Això per si us inspira (haureu de copiar tota l’adreça a la barra):
http://images.google.es/imgres?imgurl=http://www.pubillatge.com/pubillatgeonline/imatges/foto2.jpg&imgrefurl=http://www.pubillatge.com/pubillatgeonline/present.html&usg=__mHxcJ-3ycBRTca4Sgdc4vhMYyV8=&h=300&w=212&sz=43&hl=ca&start=45&tbnid=WWLcSf7QzuS0HM:&tbnh=116&tbnw=82&prev=/images%3Fq%3Dpubilla%26start%3D36%26gbv%3D2%26ndsp%3D18%26hl%3Dca%26sa%3DN

-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.

Núria, no tindries temps d’agafar un AVE i venir a preguntar “QUE SOU HEREUS?” amb dignitat??

el 18 febrero 2009

1 comentari

Filed under Uncategorized

Només pels freaks que de petits jugaven a l’ordinador

Només pels freaks que de petits jugaven a l’ordinador - http://www.youtube.com/watch?v=G0LtUX_6IXY http://www.youtube.com/watch?v=ywqu_8RIDvU&feature=related http://www.youtube.com/watch?v=VczbbiRmDik http://www.youtube.com/watch?v=__PWe4-CGTU - Fotolog

el 16 febrero 2009

1 comentari

Filed under Uncategorized

Les boles del Jaume

Les boles del Jaume - Deu hores foradant les boletes dels c******, un altre dia les compro de plàstic i "va que xuta". 10! - Fotolog

Deu hores foradant les boletes dels c******, un altre dia les compro de plàstic i “va que xuta”.

10!

el 13 febrero 2009

1 comentari

Filed under Uncategorized

Bikini

Bikini - (honorant una que se’n va, i ho va patir, i una que es queda i que en el seu moment ja va fer-ne un fotolog) Premis Enderrock (tragicomèdia en quatre actes) Acte primer: a la feina, menjant un entrepà amb gust de cendra de tabac comprat en cinc minuts en els que vaig volar per Gavà. El perquè el fuet té gust a cigarreta el sabreu quan entreu en aquell bar... Acte segon: a la cua, sola com una mussola, aguantant el fred encaputxada pel meu polar verd i la parella del darrera, amb una mescla d’enveja cotxina i de “jo no vull ser així...” Acte tercer: tres quarts d’hora després l’Agnès surt de dins i marxa cap a la feina. No cola el canvi. Acte quart: tres quarts d’hora més tard ens deixen passar als 20 personatges que encara fèiem cua. A dins, al final de la cançó abraçada a l’Alba... Última escena: és dimarts a la nit però ballant a primera fila sembla cap de setmana, i acompanyada de les mateixes Flors de cada any oblido els problemes que he tingut amb les boles (he, i no penseu malament, que després de tanta conversa de tites...) de’n Jaume. -.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-. Pi, deixa un bon últim comentari... :( - Fotolog

(Honorant una que se’’n va, i ho va patir, i una que es queda i que en el seu moment ja va fer-ne un fotolog)

Premis Enderrock (tragicomèdia en quatre actes)

Acte primer: a la feina, menjant un entrepà amb gust de cendra de tabac comprat en cinc minuts en els que vaig volar per Gavà. El per què el fuet té gust a cigarreta el sabreu quan entreu en aquell bar…
Acte segon: a la cua, sola com una mussola, aguantant el fred encaputxada pel meu polar verd i la parella del darrera, amb una mescla d’’enveja cotxina i de “jo no vull ser així…”
Acte tercer: tres quarts d’’hora després l’’Agnès surt de dins i marxa cap a la feina. No cola el canvi.
Acte quart: tres quarts d’’hora més tard ens deixen passar als 20 personatges que encara fèiem cua. A dins, al final de la cançó abraçada a l’’Alba…
Última escena: és dimarts a la nit però ballant a primera fila sembla cap de setmana, i acompanyada de les mateixes Flors de cada any oblido els problemes que he tingut amb les boles (he, i no penseu malament, que després de tanta conversa de tites…) d’e’n Jaume.

-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.

Pi, deixa un bon últim comentari… 😦

el 11 February 2009

1 comentari

Filed under Uncategorized

El PP fa servir la imatge d’’Obama

El PP fa servir la imatge d’Obama - Em fan gràcia. És com si el Madrid fes servir la imatge del Messi per fer-se publicitat. Visca els polítics(,) de veritat. Són pitjors que el pitjor anunci de la tele, fan riure més que el millor gag de Polònia. Proposo que visquem en un estat hippie on ens governi gent que tampoc en tingui ni idea però que almenys tingui bona voluntat i poc amor pels diners... Jai guru deva, om http://www.youtube.com/watch?v=H71Fv3PcQQY (no són ben bé The Beatles, però és el millor vídeo...) -.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.- Es busca furgoneta hippie, només em tira enrere no poder-la aparcar... - Fotolog

Em fan gràcia. És com si el Madrid fes servir la imatge del Messi per fer-se publicitat.

Visca els polítics(,) de veritat. Són pitjors que el pitjor anunci de la tele, fan riure més que el millor gag de Polònia. Proposo que visquem en un estat hippie on ens governi gent que tampoc en tingui ni idea però que almenys tingui bona voluntat i poc amor pels diners… Jai guru deva, om

http://www.youtube.com/watch?v=H71Fv3PcQQY (no són ben bé The Beatles, però és el millor vídeo…)

-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-

Es busca furgoneta hippie, només em tira enrere no poder-la aparcar…

el 08 febrero 2009

1 comentari

Filed under Uncategorized

Doblatges i doblaments, un conte

Doblatges i doblaments, un conte - Hi havia una vegada una nena que se sabia les pel•lis de Walt Disney de memòria. Bé, no totes, i bé, no només les de Walt Disney. A ca seu es visionaven dues pel•lícules al cap de setmana, una divendres i l’altra dissabte. De fet, els seus germans jugaven a un joc ben curiós, a ulls de la resta del planeta, que consistia a dir una frase d’una pel•lícula i els altres havien d’endevinar el títol de l’obra. Tot això va fer que quan la nena es va fer gran li vinguessin unes ganes terribles d’estudiar cinema i ser-ne crítica de professió. Això mai no va ser, el perquè no va quedar clar. De (més) gran encara li quedava un cert afecte pel setè art, i en concret per aquelles pel•lícules que havia vist tants i tants cops. Els germans es casaren, arribaren nous menuts i a la família es tornaren a veure les antigues pel•lícules d’en Disney... però (ah, alerta! que diria en Monegal) les noves tecnologies havien arribat i per millorar la qualitat de les cintes les pel•lícules antigues s’havien tornat a doblar i d’aquesta manera s’havien doblat (“tu ja m’enteeens”). Els primers casos havien arribat en pel•lícules en blanc i negre, després les de color; els últims a les clàssiques de dibuixos que a més a més de redoblades s’havien traduït al castellà d’Espanya, terrible. La nena no se’n sabia avenir, allò era terrible. Aquella frase que tants cops havia sentit ara la deia una altra veu, amb una altra entonació i a voltes en un altre dialecte! TERRIBLE!! A la nena li va agafar una depressió de cavall i per sortir-ne, després d’intentar conservar les seves enyorades versions “antigues” en DVDs, va començar a fer campanya a favor de les versions originals, va començar a aprendre anglès (com els crancs, ja us ho explicarà ella si de cas), a veure si així, evitant el fenomen del doblatge evitava també el del (des)doblament. - Fotolog

Hi havia una vegada una nena que se sabia les pel•·lis de Walt Disney de memòria. Bé, no totes, i bé, no només les de Walt Disney. A ca seu es visionaven dues pel•·lícules al cap de setmana, una divendres i l’’altra dissabte. De fet, els seus germans jugaven a un joc ben curiós, a ulls de la resta del planeta, que consistia a dir una frase d’’una pel·•lícula i els altres havien d’’endevinar el títol de l’’obra. Tot això va fer que quan la nena es va fer gran li vinguessin unes ganes terribles d’’estudiar cinema i ser-ne crítica de professió. Això mai no va ser, el per què no va quedar clar.

De (més) gran encara li quedava un cert afecte pel setè art, i en concret per aquelles pel•·lícules que havia vist tants i tants cops. Els germans es casaren, arribaren nous menuts i a la família es tornaren a veure les antigues pel•·lícules d’’en Disney… però (ah, alerta! que diria en Monegal) les noves tecnologies havien arribat i per millorar la qualitat de les cintes les pel•·lícules antigues s’havien tornat a doblar i d’’aquesta manera s’’havien doblat (“tu ja m’’enteeens”). Els primers casos havien arribat en pel•·lícules en blanc i negre, després les de color; els últims a les clàssiques de dibuixos que a més a més de redoblades s’’havien traduït al castellà d’’Espanya, terrible.

La nena no se’’n sabia avenir, allò era terrible. Aquella frase que tants cops havia sentit ara la deia una altra veu, amb una altra entonació i a voltes en un altre dialecte! TERRIBLE!!

A la nena li va agafar una depressió de cavall i per sortir-ne, després d’’intentar conservar les seves enyorades versions “antigues” en DVDs, va començar a fer campanya a favor de les versions originals, va començar a aprendre anglès (com els crancs, ja us ho explicarà ella si de cas), a veure si així, evitant el fenomen del doblatge evitava també el del (des)doblament.

el 03 febrero 2009

1 comentari

Filed under Uncategorized