De Vietnam al centre de la Terra

Tinc la intenció d’anar a Vietnam aquest estiu. Sí, em sobren els diners, sí, sóc molt aventurera i sí, m’ho he pensat molt bé (ai, volia dir que no a tot). Quan li vaig dir a ma mare va posar el crit al cel perquè ella diu que no em sobren els diners, que potser ens passa alguna cosa (dues noies soles!) i que la radioactivitat del Japó afectarà tot Àsia. Jo no podia desmentir les dues primeres afirmacions però amb Internet sota els ditets sóc molt capaç de dir que el Japó cau massa lluny perquè ens afecti la radioactivitat.

Per comptar matusserament la distància entre el Japó i Vietnam i posteriorment comparar-la amb la distància entre Catalunya i Chernobyl escric al Google: “mapamundi”. La meva sorpresa és que a la barra se m’ofereix la possibilitat de consultar un mapamundi a seques o un “mapamundi real”. Home… posats a fer, que sigui tan real com pugui. S’obre la pàgina i veig de què va. Resulta que la representació de la Terra que s’ha fet més popular no respecta gaire les proporcions reals. De fet, si mireu segons quin mapamundi veureu que sembla que Groenlàndia sigui tan gran com Sud-Amèrica i que Àfrica sigui més aviat petita. Resulta que si comparem l’extensió en quilòmetres quadrats aquestes diferències són molt, molt, molt evidents. Mireu-vos aquesta entrada: http://gonzalofontanes.wordpress.com/2007/09/12/el-mundo-real-de-arno-peters/

Després d’estar d’acord amb Arno Peters, amb el blocaire d’abans, i pensar que tot plegat és una conspiració per donar una importància immerescuda als països de l’hemisferi nord vaig a petar amb l’últim comentari que els tracta a tots d’incultes, inclosa una servidora: que no, que als mapes actuals aquestes diferències ja no hi són, i que a més a més qualsevol sap que un objecte esfèric no pot tenir una representació fidel en un rectangle bidimensional. Caca, ara on anirà a parar aquell Reflexionem-hi que ja havia començat a idear??

Me’n torno a Google i busco imatges del planeta Terra. A veure si des de l’espai es veu ben bé com és. Em sorprèn una en què la Terra està partida, com aquelles representacions de col·le en què se’ns ensenyen les diferents capes de la Terra…. però a diferència de les dels llibres de Natus, aquesta mostra per dins… una altra Terra. Hi clico. Vaig a petar a una altra entrada que es titula “7 conspiraciones para la dominación mundial”: http://www.brontobeats.com/2010/04/7-conspiraciones-para-la-dominacion-mundial/

Ah, això m’agrada encara més, jo que sóc de Conspiración, i d’Expediente X, i que ara m’he viciat a Fringe (ui, reflexionem-hi, algun dia us en parlaré) començo a llegir i resulta que hi ha qui creu que el nostre planeta és buit per dins. Clico l’enllaç que se m’ofereix i vaig a petar a l’última pàgina: http://www.las21tesisdetito.com/tierrahueca.htm

Després de llegir-me un bon tros* penso que per què no, que per què no ha de poder ser aquesta teoria? Pot ser que hi hagi un altre sol a dins del nostre planeta i tota una civilització, evidentment més llesta que nosaltres, que hi viu, en un clima tropical, amb animals extingits com ara mamuts, i fins i tot plats voladors? En donen proves, testimonis, arguments “científics” creïbles i proves fotogràfiques, tot i que de vegades són una mica agafades pels pèls, com ara la idea del sol intern… hauria de ser una puça, no, per no socarrimar-los a tots tan a prop??

No ho sé, però realment m’han vingut ganes d’agafar unes raquetes i canviar Vietnam per una expedició al “Pol nord”, que no existeix segons la teoria, seguint les passes del Contralmirant Richard E. Byrd… a veure si hi ha o no el forat!! No coneixem la veritat, diuen, per interessos polítics ocults, però saben de l’existència de la vida intraterrestre, que de tant en tant ens visita amb els seus plats voladors. Evidentment si busqueu a la Wikipèdia us diran que els que diuen això són una colla de sonats. “El gobierno niega todo conocimiento”. Turirurirurí!!

Veritat o mentida, se’ls ha de reconèixer que almenys són originals. No sé què n’opinaria un físic de tot plegat, tot i que en algun article, com el que us he recomanat a l’asterisc es diu que el que és una bestiesa és que el planeta sigui massís. Ah, si Jules Verne hagués sabut que els seus personatges en comptes de foradar la Terra havien d’haver buscat només l’entrada… potser ara ja coneixeríem l’existència del forat, tal com ja tenim submarins!! Realment, no entenc com encara no se n’ha fet una pel·lícula, trobo que és una història genial.

-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-

* (us recomano les primeres fotografies, la història de Byrd que va sobrevolar el pol Nord i l’article “El mundo del Interior de la Tierra)

-.-.-.-.-.-.-.-.-.–.-.-.

Si no heu clicat a cap dels enllaços que us he posat abans per mandra de llegir llargs textos podeu veure aquest vídeo:

http://www.youtube.com/watch?v=3ROzhkceVVw

O potser preferiu escoltar aquest senyor:

 http://www.youtube.com/watch?v=KdrSzdjNfQQ

L’informe Pelicà

Aquesta història comença amb la fotografia que teniu aquí a dalt. El diari deia que era un bomber protegint-se de les flames i jo m’he estat deu minuts mirant-me-la, com aquells jocs d’il·lusions òptiques on s’hi ha de trobar la vella i no la veus. Ja em disculpareu, jo buscava enmig d’aquell conjunt de taques la silueta d’un home lluitant contra les flames, fins que de cop l’he vist: “Òndia, però si és la cara!” Bé, la qüestió és que he tingut deu minuts per pensar un altre cop amb l’incendi, la mort d’aquells bombers, les crítiques per la manca d’organització i la posterior notícia sobre l’autorització d’una mina en el lloc dels fets.

Jo que sóc molt de veure pel·lis de seguida m’he posat a la pell de la Julia Roberts a El Informe Pelícano (si no l’heu vista us la recomano, una de les meves preferides), on una estudiant de dret relaciona un sèrie d’assassinats amb el projecte per extraure petroli d’un parc natural. Reconec que encara en pijama i sota una manta no he trobat cap prova per Internet del que dic, i reconec també que el meu esperit periodístic només m’ha portat a llegir una estona notícies i articles relacionats. Aquí teniu els meus descobriments.

1. El mineral que hi ha sota els arbres cremats es diu bauxita. No sé pas a quin preu deu anar al quilo, però està clar que es pot vendre i que hi ha demanda: de la bauxita se n’extreu l’alumini.

2. Alumini? I què? Doncs que l’alumini és un material que és la canya, això és el que he trobat: “És lleuger, dúctil, mal·leable, resistent al rovell, de baixa densitat (tres vegades menor que l’acer), no magnètic, impermeable a l’aigua i a les olors, aïllant tèrmic, fàcil de decorar, etc. Un metall indiscutiblement interessant per a la nostra societat.” És per tant usat en aeronàutica, joieria, envasos, etcètera. “Només té un problema: l’elevat impacte ecològic del seu cicle de vida.”

3. Impacte ecològic?? Això és el que he trobat: “Fabricar una tonelada de aluminio supone: Extraer de 4 a 5 Tm de bauxita procedente de extracciones al aire libre que generan muchos residuos y provocan el deterioro de ríos y acuíferos. La industria del aluminio está considerada una industria muy contaminante. Con la extracción de la bauxita de los suelos lateríticos ya se da una degradación casi irreversible del paisaje y se producen grandes emisiones de polvo.” I això: “Ens explica que la bauxita s’extreu, es tritura i renta. El procés genera en aquest punt uns residus òxids insolubles anomenats fangs vermells que són sovint abocats als rius, provocant molta contaminació” *

4. El 1988 l’empresa “Minerales Refractarios S.A.”, propietària dels terrenys, intenta reprendre l’activitat extractiva.

5. Suposem que a causa de les raons del punt 3 “el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) denegó el permiso para que explotaran la bauxita basándose en las normas subsidiarias del Ayuntamiento, que otorgan la máxima protección a esa zona”

6. “Tras el intento fallido de 1988, la empresa propietaria de los terrenos volvió a solicitar autorización en junio del 2006.

7. A la mateixa zona s’origina un incendi que es descontrola i cinc bombers perden la vida. La causa de l’incendi és primerament un llamp, després es confirma que ha estat intencionat i es detenen dos personatges.

8. Sense deixar temps de refredar l’ambient passa això: “El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, firmó el pasado 1 de diciembre, apenas cuatro meses después del trágico incendio de Horta de Sant Joan, la autorización para explotar una mina ubicada en la zona devastada por las llamas. La mina está dentro del espacio protegido por el Parc Natural dels Ports y Medi Ambient le ha dado luz verde pese al informe desfavorable de los gestores del propio parque.”

9. Dia 8 de febrer, una noia llegeix el diari mentre esmorza i veu una conspiració amagada, empresaris pagant homes per provocar l’incendi i subornant polítics de dubtosa ideologia verda per aconseguir obtenir el preuat i rentable metall del sòl d’Horta de Sant Joan.

-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-..-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.
* Cal afegir però que el procés més contaminant és la fabricació de l’alumini. Tot i que no ens afecta (que fort) perquè aquest procés es duu a terme en altres països, més pobres…! Això és el que he trobat: “El procés més impactant és la fabricació de l’alumini, per l’elevada quantitat d’energia que es necessita. La generació de residus i el cost de l’energia (i de la mà d’obra) fa que els països industrialitzats, consumidors de l’alumini, es plantegin ubicar aquestes fàbriques als països tropicals empobrits, al costat de l’extracció de la bauxita. La fabricació d’alumini va associada per aquesta raó a la construcció d’infraestructures d’obtenció d’energia (plantes nuclears, preses hidràuliques, etc.).” i “Es calcula que per cada llauna d’alumini s’ha fet una despesa energètica equivalent a mitja
llauna de petroli!”