Masclisme pur i dur

Les relacions entre homes i dones no sempre han estat fàcils. De tant en tant als homes se’ls posa al cap que per cuidar bé d’una dona se li ha d’obrir la porta i portar-li les maletes. Però em sembla que sóc perfectament capaç de carregar jo mateixa la meva roba. Sí, és precisament això, em  molesta que els homes es pensin que no sabem o no podem fer alguna cosa.

Ahir vaig anar a jugar a volei a la platja (em van dir que en parlés i jo sóc mooolt obedient) i vaig viure de ple aquests prejudicis. A l’hora de triar l’equip les tres noies que jugàvem vam ser les restes a repartir, i quan jugàvem els homes s’ocupaven de la seva posició i de la nostra… perquè és clar, presuposaven que ho faríem malament.

En el món de l’esport està clar que els homes destaquen sobre les dones, però no entenc per què hi ha d’haver diferències en alguns aspectes, com ara la roba. Tornant al camp de voleibol, us n’haureu adonat,les noies en comptes de pantalons… porten calcetes. A la pista de tennis les noies han d’anar amb faldilles curtes que a cada moviment mostren el que hi ha a sota. I ara l’última és que a les jugadores de bàsquet les obligaran a vestir un mallot apretat per jugar a les competicions.

Què passa? És que com que ja han decidit que no servim per jugar a esport almenys han de gaudir de l’espectacle?? Hi ha molts tipus de masclisme, però aquest de la moda a l’esport és masclisme pur i dur.

Give me an “A”!

A les nenes sempre els ha agradat ballar, als nens sempre els han agradat les nenes, així doncs no cal que ens sorprenguem que el fenomen cheerleader sigui un fenomen. Fer de cheerleader en un institut a lo High school musical és la mar de normal: són nens i nenes en l’edat del pavo. També és la mar de normal que aquestes animadores sobrevisquin en lligues professionals, són un reclam més: espectacle esportiu + ties bones ballant.

El que no és tan normal és que les cheerleaders hagin de ser una icona sexual, que hagin de ballar amb bikini i minifaldilla, i sobre tot, el que no és gens normal és que en lligues professionals les animadores siguin menors d’edat, una mica patètic si el públic és majoritàriament adult. Potser encara no tenen edat, després vénen pederastes de totes les condicions i es pensen que tenen dret a alguna cosa…

Un equip de cheerleaders de Jerusalem ha modificat el vestuari de les seves ballarines, d’entre 12 i 18 anys, i ha eliminat els moviments provocatius a les seves coreografies. La Vanguardia subtitula la notícia amb un censurador “Las ‘cheerleaders’ del equipo israelí Hapoel Jerusalén se ven obligadas a vestir con ropas modestas por la influencia ortodoxa de sus seguidores” Doncs nois, què voleu que us digui, que “bravo” pels ortodoxos aquest cop!

Homes, faldilles i guerres

Ahir començava el programa Sexes en guerra, i la veritat, em va picar la curiositat i aquest matí he volgut descobrir si tenia un cervell de dona o d’’home i he anat al web a fer el test (http://www.tv3.cat/sexesenguerra/html/test/). Encara que m’’he anat espantant progressivament perquè cada cop el resultat era més proper a la mitjana dels homes, al final ha resultat que tinc una mena de cervell híbrid, mig home, mig dona.

M’’ha encantat una prova que mesurava quina de dues cares, molt semblants, em resultava més atractiva. No sé ben bé què hi té a veure, però ha resultat que m’agradaven les cares marcades, la descartada era sempre una cara una mica iogurín, del tipus de la Pilar. El que els homes consideren atractiu és un misteri, perquè no m’’han ensenyat els resultats, però crec que va relacionat amb escots i faldilles, i si no per què els obrers no et diuen mai cap barbaritat quan vas amb texans i jersei??

El que està clar que és que els homes, en general, consideren una cara de dona més atractiva que una d’’home, i és per això que ara totes les televisions han fitxat dones, més o menys atractives, per informar dels esports als telenotícies. Es podria veure com un acte feminista ““I per què una dona no pot presentar els Esports? És clar que sí, això és igualtat!”” Doncs jo no ho veig així, de fet tot el contrari, ho trobo del tot masclista: “”Anem a veure la Fórmula 1, que després aquella tia tan bona li farà alguna pregunta a l’Alonso…””

(Veig, buscant fotos, que al Punt ja se n’’havien adonat: http://www.elpunt.cat/noticia/article/13-comunicacio/20-comunicacio/77678-les-models-dels-esports.html)

el 25 septiembre 2009