Desexclusivitats

Avui en dia és molt difícil ser exclusiu. Si jo fos de la Jet Set estaria veritablement preocupada pel fenomen del que us vull parlar avui: que l’’exclusivitat passa a ser objecte de desig de la classe “mitjana” i per tant accessible, i per tant desexclusiu de la nit al dia.

Posem un exemple. La fabulosa polsera Pandora, evident mostra de la manca de gust i originalitat del comprador però clara prova del poder adquisitiu de la portadora. Preu polsera: uns 60 euros si és de plata, uns 1300 si és d’’or. Granadures (ço és, “abalorios”): d’’or de 140 a 200 euros o més, de plata entre 20 i 30 euros. (http://www.mipulsera.com/Pulseras-Pandora-Y-Abalorios-Originales-Tienda-Especializada/Tienda-Mi-Pulsera-Pandora2.html) Aproximadament hi caben unes 20 granadures per polsera, depenent de la mida de la cadena. Us agraden les matemàtiques??

Primer van aparèixer als “Xinos”, després al carrer del Call, i de seguida tothom tenia una polsera “estil” Pandora. La caixera del súper té una polsera estil Pandora. La senyora de la neteja té una polsera estil Pandora. L’’amiga que no arriba a final de mes té una polsera estil Pandora… i el colmo dels colmos, La Vanguardia ofereix una Polsera estil Pandora, signada per un Antoni Miró en evident decadència, (http://www.lavanguardia.es/promociones/pulserazajira/) per només 0,90€!!!!

Si jo fos la senyora de la Jet Set que es va gastar els quartos comprant l’’exclusiva joia exigiria enèrgicament que em tornessin els quartos.

el 12 octubre 2009

Poderosos 2: Que què?

A la ràdio cap a les dotze, em sembla, he sentit la notícia: el nou Messies ha guanyat el premi Nobel de la Pau. Aquest bon home és com els de Catalana Occidente, ens ho arreglarà tot, tot i tot. Només puc justificar el premi com una manera d’’assegurar-se que no declari la guerra a cap país… almenys durant aquest any.

el 09 octubre 2009

Poderosos, de Millet a Trias

Com es deu fer per arribar al poder? Que un cop tens poder el pots utilitzar tan com vulguis és evident, i no ens cal cap Millet per demostrar-ho. El que ha de ser més complicat és arribar a tenir-lo.

A l’’ajuntament de Barcelona fa anys que hi tenim instal•·lat un partit polític que a força de repetir i repetir cada dia ho fa pitjor. Però quan hi ha eleccions la gent els torna a votar. El que no tinc tan clar és què passarà a les properes eleccions, i no a causa de la crisi i la fe en què l’’oposició ens tregui del merder, sinó perquè l’’alcalde té els mitjans de comunicació en contra. No trobeu que des de fa un any (o més) el diari (el que jo llegeixo) ha estat farcit de problemes a Ciutat Vella? La inseguretat, la brutícia, la vivenda i la prostitució, cada dia més de dues pàgines centrals parlant-ne. Si no llegís el diari tindria el mateix concepte de bon o mal alcalde que tenia abans, però ara està claríssim que l’’alcalde és un mal Hereu (ai, al revés).

Tinc la teoria que algú ha d’’estar al darrere d’’aquest moviment periodístic entestat a criticar i criticar i criticar Barcelona. Com que tot el planeta es mou per interessos he deduït que algú els pressionava per parlar d’’aquests temes, i qui seria més adient que l’’oposició?? I que fàcil convèncer el diari per parlar del que es vol si hi ha prou finançament en el partit, provinent del Palau de la música!?

(No pretenia pas defensar cap polític, ans el contrari, el meu desig és criticar-los tots tan com pugui…)

-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.

Si us plau, mireu una altra mostra de poder en aquest vídeo, dura poquíssim

“anem a fer mítings als instituts” (ja ho deia la cançó)… un, dos, tres, botifarra de pagès!

-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-

L’’anterior fotolog va batre rècords de participació. En època de crisi fotologuera fa molta il·•lusió… MIL GRÀCIES!

el 06 octubre 2009

Sííííííííííííííííííííííííííííííííííííííí!

Visca! Tenia una descorazonada… (quins nervis he passat, he canviat la ruta de tornar a casa per no perdre’m el gran moment històric i tot!)

el 02 octubre 2009