Perdoneu, però algú ho havia de dir! Relat de la meva absència mitjançant obvietats

Quan escrius una cosa a Internet ho pot veure qualsevol. Perdoneu, però…

Quan tens moltes coses a fer n’has de deixar de fer algunes. Perdoneu, però…

La gent que passeja al matí és molt diferent de la que passeja a la tarda. Perdoneu, però…

El metro a les cinc està ple a vessar de criatures. Perdoneu, però…

Si te’n vas a dormir tard et costa llevar-te d’hora. Perdoneu, però…

En un sopar amb francesos tothom els parla castellà. Perdoneu, però…

Si a la Cursa del Corte Inglés la majoria no corre per ser el primer no li hauríem de dir “cursa”. Perdoneu, però…

Si després de caminar 11 km vas a fer una partida amb raigs làser et carregues tots els músculs. Perdoneu, però…

Si el Miki renova cada dia no tinc prou temps per llegir-lo, Perdoneu, però…

Quan no renoves el bloc no tens gaires visites. Perdoneu, però…

Aquesta entrada és molt cutre. Perdoneu, però…

Els meus desitjos, ordres

Desitjo deixar de tenir panxa, un nas un xic més petit i uns llavis menys Angelina Jolie. Desitjo ser més oberta i menys tímida, i sobre tot deixar de posar-me vermella. Desitjo que la meva empresa, i de ma germana, progressi prou per mantenir-nos a les dues (teniu l’enllaç a la dreta) i que si algun dia publico alguna cosa (novel·la rosa o per a nens, o teatre) tingui èxit. Desitjo que torni aquell noi de qui em vaig enamorar (no, aquell no, l’altre, tampoc, el de… sí, exacte!) i em presenti el seu cosí gran i madur, però idèntic a ell. Desitjo que al món hi hagi sols un govern que respecti totes les persones i cultures i que es faciliti així la pau mundial (què passa, jo també he vist Miss Agente Especial). Desitjo que visquem en un planeta cada cop més verd i que quan morim hi hagi una altra vida encara millor que aquesta.

Em veig amb cor de demanar tot això perquè AHIR VAIG DESITJAR que la meva entrada fos la més visitada de la història del Reflexionem-hi I HO VA SER!! Entenc les primeres 10 o 15 visites… però no sé justificar com vam arribar al 61!!! Moltes gràcies a tots, especialment al Jordi, em temo que sense ell no ho hauria aconseguit (i jo vinga criticar-lo, pobre…). GRÀCIES!!