Quan escrius una cosa a Internet ho pot veure qualsevol. Perdoneu, però…
Quan tens moltes coses a fer n’has de deixar de fer algunes. Perdoneu, però…
La gent que passeja al matí és molt diferent de la que passeja a la tarda. Perdoneu, però…
El metro a les cinc està ple a vessar de criatures. Perdoneu, però…
Si te’n vas a dormir tard et costa llevar-te d’hora. Perdoneu, però…
En un sopar amb francesos tothom els parla castellà. Perdoneu, però…
Si a la Cursa del Corte Inglés la majoria no corre per ser el primer no li hauríem de dir “cursa”. Perdoneu, però…
Si després de caminar 11 km vas a fer una partida amb raigs làser et carregues tots els músculs. Perdoneu, però…
Si el Miki renova cada dia no tinc prou temps per llegir-lo, Perdoneu, però…
Quan no renoves el bloc no tens gaires visites. Perdoneu, però…
Aquesta entrada és molt cutre. Perdoneu, però…
Reflexionem-hi 
Estic espessa. M’he perdut tot just començar… concretament en el títol. Absència? Quina absència?
Home, Montse, m’he passat més de deu dies sense renovar!! Que bé, ja veig que no s’ha notat… i jo que patia perquè m’abandonéssiu per un altre blocaire que renovés més sovint!!!
Ups! Deu dies? Caram, no n’era conscient. Però que n’he quedat de malament 😦 En tot cas, deixa que em defensi: el motiu pel qual no t’he trobat a faltar és perquè hem coincidit en altres indrets i d’aquesta manera no he notat la teva absència, que si no ja t’hagués enviat un missatge amb un “que estàs be?” tota amoïnada (sóc molt maternal, jo; no hi puc fer més)
I no t’abandonem pas, dona. Pensa que entre les subscripcions, les notificacions i les vinculacions (això m’ho acabo d’inventar?) sabem quan actualitzes i venim a veure’t. Si més no, a mi em passa això: el dia d’actualització i l’endemà hi ha certa alegria pel que fa a les visites i la resta, vénen els despistats (pots creure que l’altre dia algú buscava “ull de peix bullit” i va entrar a ca meva? Tres vegades!)
juas juas jas, me partixoc la caixa! El Polonia ha fet molt mal!! m’has fet riure en un dia espeset de collons!
Me n’alegro que t’hagi alegrat el dia! T’he de confessar que amb aquesta cara tan seriosa que poses sembla impossible que estiguis rient!! 😀 Encara no he tingut temps de visitar el teu bloc com Déu mana, a veure aquest cap de setmana…
Et dono tota la raó amb el tema d’en Miki, és com una mena de màquina pensant. De vegades em fa por.
Jo també m’ho he passat bé, perdona… però t’ho havia de dir.
Eh que sí?? D’on treu tantes i tan bones idees? Voto perquè roba energies de les plantes que ven.
Quin tip de riure, creu-me, si sabessis les visites que tinc a diari tu també riuries. Que consti que no em queixo, l’objectiu no és aquest, m’ho passo molt be amb els vostres comentaris ii escrivint els posts.
La teva obligació no és tan sols llegir els posts, cal també que t’empassis els documentals de 1:30h sencers… i a més t’han d’agradar!
Potser si tu tinguessis que passar 2 hores al dia dins un tren també tindries mooolt de temps per escriure posts. Tot i així sovint tinc crisis i passo dies sense escriure.
Per cert m’ha agradat molt el post, ha estat molt divertit i això no és fàcil.
Salut!!
Hehe, que t’ho creus tu que em passaré tantes hores mirant els teus reportatges!!! 😀 2h, deu n’hi do!!
Estic completament d’acord amb les obvietats 6 i 7, perquè les he sofert. I crec que amb aquesta afirmació es poden resumir perfectament els 11km de “cursa”.
Hola i benvingut!
Tens tota la raó: tinc tota la raó!! 😀 Va, que a la propera edició aniré amb patins i intentaré ser de les mil primeres!
Posar un fons verd fluorescent en el blog destrossa la vista dels lectors. Perdoneu, però…
Tens tota la raó, però és tan bufó!!! 😀 Algun dia faré una oda al meu color verd…
tots els anunsis de nateja surten dones.
…perdoneu, però algú ho havia de dir! Gràcies pel teu comentari!