Perdoneu, ja estic preparant els últims 300 anys de la nostra història per poder tornar al Reflexionem-hi la seva personalitat, però abans d’acabar amb els posts sobre Història i independència necessito fer aquesta petita pausa per dir això:
El dia que existeixi el dret a no fer vaga en faré.
Filed under Uncategorized
29S, gran contrast entre el que es diu i el que es veu. Resuta que la vaga ha estat un gran èxit democràtic, diuen CCOO i UGT i alhora ens ensenyen gent a qui li trenquen els vidres de la botiga, transportistes obligats a recular i parades de metro bloquejades. Tant desvergonyiment no em deixa pensar amb claredat, així que sota demanda d’un dels meus màxims fans (tot i que quan faig literatura no li agrada, buaaa!), us deixo amb la nostra conversa sobre la vaga al xat, remasteuritzada i adaptada per no ferir susceptibilitats lingüístiques.
-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-..-
mi: Que no fas vaga?
Curiós: jajaja, el dia que pugui realment escollir no fer-la en faré. De moment no tinc aquesta sensació
mi: apa, vols dir que et quedaries sense feina?
Curiós: vull dir que no em sembla just no poder escollir, sembla que només es definís el dret a fer vaga. Jo vull treballar i tinc problemes per treballar, doncs no em sembla just
mi: estic d’acord amb tuuuu (per fi coincidim en alguna cosa!) jo estic “treballant”
Curiós: que són els “piquets informatius” a l’era de la informació? no em fotis són motins
mi: què són? Són pitjor que una dictadura, obliguen la gent a fer el que ells volen per por
Curiós: cremar containers? tallar la Diagonal? q estem, al far west?
mi: sí, que el país va malament i no hi ha diners, més val fer unes quantes destrosses
Curiós: estic per baixar i ficar-me a fer caca al mig de la Diagonal perquè tinc dret. Venga ya!
mi: nooo, que no va gens amb tu aquesta imatge 😀 et veig súperalterat. Tranquil, pernil, bufa uffff, ufff, com si anessis de part. Tens tota la raó, un consell: no et miris el telenotícies aquesta nit, no et deixarà dormir
Curiós: ara miraré el teu bloc
mi: No cal, no cal
Curiós: així m’animo
mi: després de mirar el telenotícies i sentir dir als dels sindicats que la vaga “ha estat un èxit democràtic” i que la gent que no ha anat a treballar no hi ha anat perquè no volien (ja que els autobusos i trens han ofert els serveis mínims i estaven buits) m’he posat histèrica…volia fer un Reflexionem-hi però no puc ni reflexionar….AStrñbivblñeiñbugfaw!
Curiós: fes-lo plis, encara q només sigui penjar aquesta conversa nostra (treu lo de la caca)
mi: 🙂 no, no, ara t’aguantes! així la gent veurà qui és el veritable Curiós! Només el faré si em garanteixes un comentari!
-.-.-.-.-.-.-.-.-.
Si trobeu que la foto no està ben trobada… només diré que no és culpa meva!
Filed under Uncategorized
El 29 jo no faré vaga. Quan ho dic, però, em sento una mica malament. Penso que als meus fills la vaga general de 2010 els sortirà com a matèria d’examen i em preguntaran per què no la vaig seguir. Penso en els drets que reclamen els convocants de la vaga i penso “Mira, en això estem d’acord”. I doncs, per què aniré a treballar?
En primer lloc perquè vull cobrar. Tinc un contracte de tres setmanes, cada dia faig bastants hores i em fa ràbia que la vaga s’hagi convocat precisament quan tinc feina. Podrien haver-la fet un mes abans, no? Demano perdó a tothom per la sinceritat, però per davant de tot sóc catalana (volia dir garrepa).
En segon perquè em fan molta ràbia els piquets. Si una vaga és opcional, per què ha d’haver-hi gent que t’impedeixi anar a treballar? Per què si no convencen amb paraules ho han de fer amb garrots? Quin respecte a la llibertat d’expressió (la meva i la d’ells) és aquesta?
En tercer lloc perquè trobo que alguna reforma laboral s’havia de fer. No pot ser que siguem tots tan feliços que pensem que en l’ambient de crisi en el qual vivim no faci falta fer cap canvi. Ara, que no tots els canvis són afortunats, estem d’acord, però què hi farem, ja sabem que els polítics en general són uns ineptes.
En quart lloc perquè la meva experiència com a manifestant ha estat sempre nefasta. Reconec que m’agrada anar a manifestacions, que la meva consciència es tranquil·litza i penso bé de mi mateixa una temporada, però mai, mai, mai ha servit de res la queixa. Estic decebuda: ni per la guerra, ni per Bolonya, ni per l’avortament (i això que no he estat en cap altra manifestació més multitudinària que la de Madrid, el que passa és que no tothom ni molt menys pensa igual i no va sortir casi ni als diaris (vull dir els no feixistes) ) ni per l’Estatut (ai, a aquesta no hi vaig poder anar). Mai m’han fet cas, i ara tampoc no me’n faran, així que si em deixen arribar, dimecres aniré tranquil·lament a treballar.
Em ve al cap “La granja de la Paula”: Ho he intentat tot per ser tal com sóc, però aquí si no ets com ells això serveix de poc…
http://www.youtube.com/watch?v=Wq0sI__ZUq0
-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.–.-.
Si voleu més opinions poseu, com he fet jo, “jo no faré vaga” al google, els dos primers resultats tenen opinions diferents:
http://www.elter.net/opinio/118/jo-no-fare-vaga/
http://www.racocatala.cat/forums/fil/129277/no-secundar-vaga-jugar-joc-molt-perillos
Filed under Uncategorized
Reflexionem-hi 