Perdoneu, ja estic preparant els últims 300 anys de la nostra història per poder tornar al Reflexionem-hi la seva personalitat, però abans d’acabar amb els posts sobre Història i independència necessito fer aquesta petita pausa per dir això:
El dia que existeixi el dret a no fer vaga en faré.
Reflexionem-hi 
M’ha agradat un tuit que he llegit avui que deia: ‘D’aquí uns dies anirem a votar pel dret a decidir i avui no podem decidir si fer vaga o no’.
És curiós que es faci una vaga general per criticar la situació actual, econòmica i també política i els organitzadors recolzin coaccions i repressions més aviat franquistes.
Em posen nerviosa: “Oh, la vaga ha estat un èxit! L’ha seguit no sé quanta gent!” és clar, no han pogut arribar al seu lloc de treball! “Oh, els comerços se solidaritzen amb les persones que estan malament!” i si no tanquen saben que els trencaran els vidres…com a mínim. A això se li diu cultura de la por, oi? Llàstima que per altres causes no estigui ben vist… si no mira, el proper 11 de setembre potser seríem no sé quants milions a la mani (és broma, prefereixo 1 persona convençuda a 1000 obligades) AISH!
quins ambients més perillosos on els que vius que estàs emvoltada de piquets assassins…
Oh, doncs he vist cada cosa per la tele… Jo no he tingut mai problemes perquè vaig al revés del món, treballo quan els altres pleguen.
Totalment d’acord. Jo faig vaga igualment, perquè crec q l’he de fer, però em sap molt de greu com hi ha gent que fa perdre la raó al motiu de la vaga per l’agressivitat i el seu afan d’imposar la seva opinió.
M’alegro que estiguem d’acord en això! 😀
Entre els que ens “informen” i els que ens “protegeixen” anem ben servits:
Ya te digo…! :S El més fort és la noia que rep només per recriminar l’acció, és per posar-se a plorar…!
Jo vaig fer el que vaig voler com sempre i sense problemes majors, ara que entenc que per totes bandes es coacciona tant com es pot… total pel que serveix això…
M’alegro que no volessin les flors! 😀
Estic en contra dels piquets informatius que finalment són coactius.
Jo també. El dia de després de la vaga hi havia un cotxe al carrer Aragó cremat per estar aparcat al costar d’un contenedor que havien engegat, i una nota del propietari demanant que el proper any s’incendiessin ells mateixos i el deixessin en pau.