![Vive la France (groga) - Ara el Tour de França, que perdoneu la meva ignorància, pensava que passava només per França, ens arriba a Barcelona. Diguem que en Maragall va tenir unes Olimpíades, el Clos el Fórum i lHereu el Tour de França. Anem millorant, és evident. Ara ens toca, a tots els barcelonins, anar pel carrer amb samarretes [b]grogues[/b], un dia laborable, eh, amb cartolines de color [b]groc[/b], i si pot ser, muntats al Bicing que convenientment durà adhesius de color [b]groc[/b]. Daquesta manera lhereu dels nostres ingressos sassegura que: no hi haurà cares llargues a causa de la crisi (des de lèpoca Romana que els nostres líders ofereixen espectacle al poble en moments difícils), que es crearan nous llocs de treball (com el dadhesivador professional de Bicing pel Tour de França 09) propiciant la davallada de latur, i que no hi haurà cap despesa inútil en aquesta època dajustada general de cinturó (bé, això dels adhesius al Bicing penseu que serà el que totes les televisions del món filmaran, i quedarà TAN MACO...!) De cara al món els barcelonins quedarem espectaculars, ben bé idiotes. Cal que fem cas sempre als nostres polítics? Benvinguts els ciclistes, francesos i mitjans de comunicació. Potser algú veient la nostra realitat vindrà a treurens daquest malson. Us deixo amb unes imetges del Tour a París lany passat, perquè veieu el públic parisenc vestit de color... (veieu-ho vosaltres mateixos) http://www.youtube.com/watch?v=JkMpmQQTP5Y - Fotolog](https://i0.wp.com/spe.fotolog.com/photo/62/39/15/aranel_eowyn/1241014968932_f.jpg)
Ara el Tour de França, que perdoneu la meva ignorància, pensava que passava només per França, ens arriba a Barcelona. Diguem que en Maragall va tenir unes Olimpíades, el Clos el Fórum i l’Hereu el Tour de França. Anem millorant, és evident.
Ara ens toca, a tots els barcelonins, anar pel carrer amb samarretes grogues, un dia laborable, eh, amb cartolines de color groc, i si pot ser, muntats al Bicing que convenientment durà adhesius de color groc. Daquesta manera l’hereu dels nostres ingressos s’assegura que: no hi haurà cares llargues a causa de la crisi (des de lèpoca Romana que els nostres líders ofereixen espectacle al poble en moments difícils), que es crearan nous llocs de treball (com el d’adhesivador professional de Bicing pel Tour de França 09) propiciant la davallada de l’atur, i que no hi haurà cap despesa inútil en aquesta època d’ajustada general de cinturó (bé, això dels adhesius al Bicing penseu que serà el que totes les televisions del món filmaran, i quedarà TAN MACO…!) De cara al món els barcelonins quedarem espectaculars, ben bé idiotes. Cal que fem cas sempre als nostres polítics?
Benvinguts els ciclistes, francesos i mitjans de comunicació. Potser algú veient la nostra realitat vindrà a treure’ns d’aquest malson.
Us deixo amb unes imatges del Tour a París l’any passat, perquè veieu el públic parisenc vestit de color… (veieu-ho vosaltres mateixos) http://www.youtube.com/watch?v=JkMpmQQTP5Y
el 29 abril 2009
![Na Maria Antònia i en Manel van a Beirut - No hi entenc gens ni mica de música. Tot i així quan els reis em van portar els walkmans em quedava badant durant hores, [b]sentint[/b] aquella música que semblava que toquessin dins meu. La guitarra me la van regalar abans que al Serrat, i mencanta sentir com els altres la toquen però jo vaig anar poc més enllà del La Re Mi. El treball de recerca mel vaig passar escoltant un grup de música però només vaig intentant dir alguna cosa intelligent sobre les seves lletres. Vaja, que tot i que no en tinc ni idea, magrada molt, així que ningú sofengui amb aquest text si comparo coses que no tenen res a veure. -.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.- Fa temps que us parlo dels Beirut, un grup encantador amb un cantant que té una veu amb molt de caràcter, i que es fa acompanyar per una orquestra, la Boban Markovic Orkestar, que és parisenca però té molts fans a Sèrbia (com els nostres Antònia Font es van fer acompanyar de lOrquestra Simfònica de Bratislava per fer més belles, encara, algunes cançons). Beirut, perquè us en feu una idea, està entre la banda sonora dAmélie (The Flying Club Cup, lúltim disc) i una processó de Setmana Santa andalusa (Gulag Orkestar, el primer). I ara apareixen els Manel a Catalunya i tothom embogeix i els comencem a perseguir com ans solíem amb Els Pets (aquest divendres al Clap de Mataró). I després de sentir Els millors professors europeus un parell de vegades començo a trobar-hi moltes semblances amb Beirut, i això que aparentment no tenen molt a veure, però sonen a música tranquilla, melòdica, amb ukeleles i sons estranys, com ja feren els Maria Antòniaaaaa (amb neutra) abans. Estarem davant dun nou estil de música, tranquilla, estranya, moderna i antiga alhora? Doncs magrada. -.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.- Potser [b]la pista[/b] per relacionar conceptes me la van donar aquests videoclips, vegin i comparin: http://www.youtube.com/watch?v=X5bBZ5ZbOWE http://www.youtube.com/watch?v=jc3ZAs17uAg -.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-. I a part de lanterior, dels Manel magraden especialment: http://www.youtube.com/watch?v=GjWLXZ4WdQU http://www.youtube.com/watch?v=ySyN2RiRm38 http://www.youtube.com/watch?v=dhAJPcyID2U I dels Beirut: http://www.youtube.com/watch?v=N-mqhkuOF7s http://www.youtube.com/watch?v=RjzVbXeD_8E&feature=related http://www.youtube.com/watch?v=dbGiDxg8kwM&feature=related - Fotolog](https://i0.wp.com/spe.fotolog.com/photo/62/39/15/aranel_eowyn/1238583192150_f.jpg)
Reflexionem-hi 