Estic a punt de creuar a través del mirall. Deixo de banda el món real i passo a viure dins l’il·lusió del reflex. Oblidaré internet, la tele, miraré menys el mòbil, i tan sols gaudiré del que tinc davant. Masella, Menorca, Masella i Escòcia. Tot plegat un mes ple d’aventures.
Així doncs, no espereu cap signe de vida fins que torni la primera de setembre!
el 26 julio 2008
Filed under Uncategorized
Sé que s’ha de predicar amb l’exemple i que no sóc un model a seguir, però si algun dia vull publicar alguna cosa per a la posteritat primer ho faré passar pel corrector del Word i després per un corrector més animat, això és, viu i amb ànim de fer la feina ben feta.
Port Aventura deu haver invertit molts milers de milions en diverses matèries però no se’ls va acudir que podien demanar a algú que els corregís els textos. L’avís “d’esperar que l’atracció s’hagi aturat per baixar de la mateixa” i el cartellet de l’entrada em van fer mal fins i tot a mi!
-.--.--.--.--.--.--.--.--.--.--.--.--.--.--.--.-
L’entrada dona dret a gaudir de les atraccions i espectacles respectant sempre les Normes de Funcionament del Parc. Pel bè i la seguretat de tots, existeixen certes res tricions d’edat, alçada i condicions físiques en algunes atraccions. Informis a l’entrada de cada una d’elles.
el 24 julio 2008
Filed under Uncategorized
Quan el que ens fa por és el que és diferent de nosaltres no està mai de més intentar calçar-nos les sabates de l’altre, i caminar-hi fins que ens hi sentim còmodes.
D’això tracta Matar a un ruiseñor, basada en un premi Pulitzer que em fa ràbia no haver llegit. Que no us espanti el blanc o el negre, que aquesta és una cinta per valents. Tampoc no la mireu amb prejudicis, deixeu que la pel·lícula us sedueixi. I si ja l’heu vista algun cop, torneu-hi, perquè encara que us sapigueu els diàlegs de memòria sempre hi trobareu algun petit detall que encara no havíeu descobert.
el 20 julio 2008
Filed under Uncategorized
“Fes-te un fotolog” va dir l’Alba ”i així tobligaràs a escriure. Ens ho va dir en *** (no sé quin profe que va tenir a traducció) És una bona pràctica, i així sabràs què en pensa la gent sobre el que escrius”
Uns mesos després l’Alba ha abandonat el seu fotolog (esperem que sigui per vacances) i jo m’he viciat. A part de pensar què penjaré avui i pensar tot el sant dia ”això és un fotolog” he agafat uns vicis que com a escriptora (algun fotolog dedicaré a això dautoanomenar-se escriptor, però com sha de dir algú que escriu? una mica pedant, oi?) que no sé si tenia però que no m’agraden gens. Vegem-los aquí:
– L’ús de parèntesis (tota la vida els he evitat, ho juro, i ara em surten com allò més natural)
– L’ús de punts suspensius (terrible, sempre ho he criticat a ma germana, i ara jo…)
– L’ús de la segona persona per parlar d’un mateix (“i escrius un fotolog i et dius”: kk, ja ho he tornat a fer!)
– L’ús reiterat de la conjunció i (recurs que en un text passi, però cada dia, Maria…)
– El fet de no llegir el text un cop acabat. És a dir, no el deixem madurar (com un bon vi) i després passa el que passa, que surten xurros (dels prefabricats, si és que n’hi ha)
– L’ús excessiu de temes carrinclons i personals, ben lluny de la primera intenció quan es va constituir el fotolog (val que partim de l’experiència d’un mateix però arribem a exposar algun tema més ampli?)
– Els visques (creació fotologuera, jo abans no deia visca! Confesso que va ser una paraula que va substituir el fantàstic frankinià)
– I tot allò que ara no se m’acut però que vosaltres haureu notat com a lectors incondicionals meus.
Conclusió: que d’ara endavant podeu criticar constructivament, ei, si pot ser.
el 17 July 2008
Filed under Uncategorized
Ahir en una sala de Diagonal Mar, que volia ser l’Imax, hi havia dues noies amb el cor encongit que s’agafaven de la maneta (no hi ha res de romàntic quan la pressió és tan forta que impedeix la circulació). Una fins i tot va xisclar en un moment de la cinta (un crit ben solitari, endevineu quina). Malgrat tot, quan va acabar van ser elles les úniques que emetien missatges positius de la pel·lícula, entre molt de ”Es la peli más mala que he visto en mi vida” i “A mi sólo me gustó El sexto sentido”. Visca en Shyamalan, bons guions, bons personatges, una mica d’humor, molta tensió i últimament sempre conscienciació cap a algun tema.
A part de El incidente, un passadís ple de pelis per estrenar:
Expediente X (oooooooooooh! jo ja vull una entrada)
Superagente 86 (no suporto en 007, en canvi la seva paròdia..!)
WALL-E (està causant molta polèmica, veure per creure)
El caballero oscuro (l’únic Batman que he pogut acabar i que a sobre m’ha agradat)
La Momia (mama por, ja no convencia gaire la segona…)
Hancock (Will Smith de superheroi, necessito tornar a veure el tràiler)
Apa, ja teniu unes quantes propostes per aquest estiu!
el 12 July 2008
Filed under Uncategorized
Una és nova i l’altra és vella.
Una ens ha costat diners i l’altra no.
Una l’han comprada i l’altra no.
Una està feta 100% a mà, l’altra probablement no.
Una té ratllades, l’altra no.
Una té una perla d’un color i l’altra d’un altre (inevitable…)
Una l’ha feta un joier professional, l’altra una aspirant a joiera.
Una la va trobar ma germana en un parc i l’altra li regala sa germana.
el 11 julio 2008
Filed under Uncategorized
Noies:
Després de depilar-vos els pèls us tornen a créixer?
Qui va decidir que eren poc estètics (aixelles a banda)??
Jo fa poc més d’una setmana que vaig dedicar-me a no deixar ni un pèl sobre les meves cames, i ara els nous pèls que han crescut fan que les meves blanques cames tinguin un to menys nuclear…algú hi veu un avantatge…no cola?
Proposta: tenyim-nos els pèls de les cames, noies.
Mentre us poseu d’acord, vaig a depilar-me.
el 08 julio 2008
Filed under Uncategorized
Avui era un dia gris fins que m’he trobat un argentí pel carrer que no tenia cap més objectiu que treure’m dos durets.
La gràcia ha estat la seva gràcia que m’ha fet gràcia (brrr, quina frase més horrorosa). Tu vas empanada pel carrer i et trobes una cara somrient oferint-te un encens. Tu, barcelonina de bressol, l’agafes i segueixes caminant. El pobre noi desconcertat et persegueix i comença a parlar-te.
”La gente va por el mundo haciendo fotos, como los japoneses. Yo voy por el mundo repartiendo incienso, y pidiendo a cambio la voluntad, y así aprovecho para hablar con la gente. Y luego, con todo lo que recojo (fa sonar la bossa, clinc clinc) me voy el lunes a la India” No em direu que el plantejament no és original. Era un dels meus dies comunicatius així que hem començat a xerrar i a xerrar. Jo tenia cara d’artista i ell era vegetarià, i volia que m’apuntés el seu número perquè un dia anéssim a dinar! JAJA: era fantàstic però evidentment no me l’he apuntat, que després aquests hippies acaben les festes només amb corbata… M’he endut dos palets d’encens de record, això sí, ”Uno para la alegria i el rosa para el amor…cómo vas de amores?”
I ha començat a ploure però per a mi havia sortit el sol, l’encens verd feia efecte sense estar encès.
el 03 julio 2008
Filed under Uncategorized
Reflexionem-hi 