Els vicis

“Fes-te un fotolog”” va dir l’’Alba “”i així t’obligaràs a escriure. Ens ho va dir en *** (no sé quin profe que va tenir a traducció) És una bona pràctica, i així sabràs què en pensa la gent sobre el que escrius””

Uns mesos després l’’Alba ha abandonat el seu fotolog (esperem que sigui per vacances) i jo m’’he viciat. A part de pensar què penjaré avui i pensar tot el sant dia “”això és un fotolog”” he agafat uns vicis que com a “escriptora” (algun fotolog dedicaré a això d’autoanomenar-se escriptor, però com s’ha de dir algú que escriu? una mica pedant, oi?) que no sé si tenia però que no m’’agraden gens. Vegem-los aquí:

– L’ús de parèntesis (tota la vida els he evitat, ho juro, i ara em surten com allò més natural)
– L’’ús de punts suspensius (terrible, sempre ho he criticat a ma germana, i ara jo…)
– L’ús de la segona persona per parlar d’’un mateix (“i escrius un fotolog i et dius”: kk, ja ho he tornat a fer!)
– L’’ús reiterat de la conjunció “i” (recurs que en un text passi, però cada dia, Maria…)
– El fet de no llegir el text un cop acabat. És a dir, no el deixem madurar (com un bon vi) i després passa el que passa, que surten xurros (dels prefabricats, si és que n’’hi ha)
– L’ús excessiu de temes carrinclons i personals, ben lluny de la primera intenció quan es va constituir el fotolog (val que partim de l’’experiència d’’un mateix però arribem a exposar algun tema més ampli?)
– Els visques (creació fotologuera, jo abans no deia “visca!” Confesso que va ser una paraula que va substituir el “fantàstic” frankinià)
– I tot allò que ara no se m’’acut però que vosaltres haureu notat com a lectors incondicionals meus.

Conclusió: que d’’ara endavant podeu criticar constructivament, ei, si pot ser.

el 17 July 2008