Pérfido Doofenshmirtz S.L.

L’’estiu és el que té, que pots passar-te tot un dia sencer sense fer una altra cosa que mirar la tele. Amb només prémer una tecla del comandament vas fent la roda a tots els canals de la TDT… fins que trobes alguna cosa interessant. Aquest estiu he descobert “Phineas y Ferb”. La podeu veure al Disney Channel a no sé quina hora o al You Tube quan vulgueu.

Els ingredients són: dos germans avorrits que construeixen qualsevol cosa al jardí de casa, això sí, qualsevol cosa anormal i normalment gegantina. La construeixen en poc temps, sempre quan la seva mare és fora de casa i s’’ha quedat de responsable la germana gran. La pobra adolescent sempre intenta convèncer la mare perquè torni a casa i vegi el que els seus germans han fet però mai hi és a temps. I això passa perquè la família té un ornitorinc que realment és un agent secret que ha d’’aturar les maldats del Doctor Heinz Doofenshmirtz, que sempre inventa algun gadget (-eitor) per destruir alguna cosa. El resultat és que durant la baralla final entre Perry l’’ornitorinc i el Doctor l’única cosa que es destrueix és el que Phineas i Ferb han construït aquell dia.

La doble línia d’’acció ja té prou suc, però a més a més la repetició d’’esquemes en cada episodi aconsegueix un humor brillant. I no sé per què, és com quan mires els Simpsons i saps que el Homer es donarà tres cops seguits amb la mateixa porta i tot i així et fa gràcia. Hi ha petites variacions, però hi ha personatges que sempre diuen el mateix i encara fa gràcia.

Us proposo la visió d’’un capítol molt tendre!! Diguem que els esquemes varien una mica però compto amb la vostra intel•·ligència per entendre el canvi en el capítol d’’avui…(és dels pocs que és doble, només 20 minutets… doneu-los una oportunitat, US AGRADARAN (llegiu aquestes dues últimes paraules com sabeu, filòlegs…))

el 30 September 2009

Homes, faldilles i guerres

Ahir començava el programa Sexes en guerra, i la veritat, em va picar la curiositat i aquest matí he volgut descobrir si tenia un cervell de dona o d’’home i he anat al web a fer el test (http://www.tv3.cat/sexesenguerra/html/test/). Encara que m’’he anat espantant progressivament perquè cada cop el resultat era més proper a la mitjana dels homes, al final ha resultat que tinc una mena de cervell híbrid, mig home, mig dona.

M’’ha encantat una prova que mesurava quina de dues cares, molt semblants, em resultava més atractiva. No sé ben bé què hi té a veure, però ha resultat que m’agradaven les cares marcades, la descartada era sempre una cara una mica iogurín, del tipus de la Pilar. El que els homes consideren atractiu és un misteri, perquè no m’’han ensenyat els resultats, però crec que va relacionat amb escots i faldilles, i si no per què els obrers no et diuen mai cap barbaritat quan vas amb texans i jersei??

El que està clar que és que els homes, en general, consideren una cara de dona més atractiva que una d’’home, i és per això que ara totes les televisions han fitxat dones, més o menys atractives, per informar dels esports als telenotícies. Es podria veure com un acte feminista ““I per què una dona no pot presentar els Esports? És clar que sí, això és igualtat!”” Doncs jo no ho veig així, de fet tot el contrari, ho trobo del tot masclista: “”Anem a veure la Fórmula 1, que després aquella tia tan bona li farà alguna pregunta a l’Alonso…””

(Veig, buscant fotos, que al Punt ja se n’’havien adonat: http://www.elpunt.cat/noticia/article/13-comunicacio/20-comunicacio/77678-les-models-dels-esports.html)

el 25 septiembre 2009

Pornografia del món neolliberal: tan poc val?

Em sorprèn llegir avui a La Contra de La Vanguardia que l’’Albert Pla té 50 anys. Suposo que pensava que la gent una mica limitada no passava dels trenta, gran error. No em censureu, l’’Amela pensa el mateix que jo, i si no és així per què li pregunta per la Belén Esteban, relacionant-lo així amb el Jesulín, gran tontet també? Però vaja, sigui raret o s’’ho faci, a l’’entrevista diu moltes coses ben inspirades, entre d’’altres aquesta, quan li pregunten l’’opinió sobre la prostitució al carrer: “”Veo cerca de mi pueblo a señoritas en la carretera con cara de tener problemas. Y que alguien encima les pida que le chupen la polla…Es brutal. Ni me prostituyo ni uso la prostitución. No lo entiendo”.”

Ahir parlant amb un amic sortia el tema. Deia ““Jo ho legalitzaria, ja sé que en això no estarem d’’acord””. La censura aquest cop arribava per la meva condició de conservadora anònima que tots coneixeu, o no, però bé, és igual. La qüestió és que li vaig dir que coincidíem. No perquè no cregui que la prostitució sigui l’’ofici menys ofici del planeta, el més indigne amb diferència, amb el que el 99% dels seus treballadors estan, diners a banda, descontents, sinó perquè penso en el percentatge, del tot desconegut, que hi treballa només perquè els ho manen i no tenen més remei que obeir. Les que droguen perquè aguantin quants més clients millor. Les que han portat d’’un altre país prometent-los feina. Les que intenten protegir les seves famílies.

Ara m’’imagino que totes les màfies acaben, elles estan protegides, en condicions, i cobren el que es guanyen. Doncs tampoc m’’agrada. Perquè m’’imagino que els pregunto què hi fan i a cap li agrada. Ho fan perquè no han trobat una bona feina i tenen com tothom factures per pagar. Tampoc m’agrada, seré com l’’Albert Pla, tonteta, rareta, però no ho entenc.

A Sevilla volen abolir la prostitució al carrer amb una campanya una mica falsa. Hi teniu la foto aquí mateix. L’’eslògan, per mi, té una gran cagada, hi hauria de dir: “”Tan poco vale (ella, s’entén) que basta sólo con pagar?””

el 21 septiembre 2009

Obligatòria, per a tothom

Per a les dones: perquè et mostra “lo tonta” que pots arribar a ser quan estàs convençuda que et van al darrera, i perquè et demostra que TU no ets l’única del planeta que has fet algun cop el tonto (uf!).

Per als homes: perquè ens entenguin una miqueta més i intentin ser com més transparents millor.

-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.

El que tenen de dolent aquestes pel·lícules és que per encabir-se en el gènere romàntic les fan acabar bé, les normes es converteixen excepcions (d’algú, ai!) i els nois fan allò que no volen per veure felices les seves estimades… (sospir) i te’n vas a dormir donant-li voltes, cabòries…

el 19 septiembre 2009

Que diguin el que vulguin que jo ja estic content

Que si poca participació, que si som no sé qué… jo només demano que l’experiència la repetim ben aviat. Visca, visca, visca…

Terroristes de la informació…

Espero que mai llegiu això i poder tornar a ser una persona anònima més dins l’’univers d’’Internet… perquè m’heu espantat molt!!

Relat dels fets en clau per si les mosques:

Gitano -> Foto -> Mail -> Pasta -> Break -> BBQ -> 24h Le Mans (Póker, Party, Carrefour, Barco, Don Perignon, etc.)-> Barra -> Buitres

Banda sonora per valtros (només heu de canviar Boy per Girls i au):

-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.

Avui… welcome to the real world!

el 14 septiembre 2009

Grans pel•·lícules 4

Hi havia una vegada una família amb molts nens que vivien en pau i una mica de desharmonia en una bonica ciutat catalana. Un dia els pares, van decidir gravar una pel·•lícula que feien per la tele, però la seva inexperiència tecnològica va fer que en comptes de la que volien, en gravessin una altra.

La casualitat o el destí va fer que la pel·•lícula misteriosa fos de dibuixos animats. De seguida tots els nens, especialment la més petita, la Núria, van quedar enamorats de la història que narrava “”Maria de oro y el perrito azul””, de tal manera que quan van saber que tindrien una nova germaneta van decidir que es diria Maria.

I els anys van passar, i els nens es van fer grans, i van descobrir que ells eren els únics que coneixien aquella pel·•lícula, que ningú més havia rigut amb les seves escenes, que ningú més s’’havia commogut amb la seva història, i se’’n sentien orgullosos d’’aquell secret familiar.

Fins que molts anys després, a l’’era d’’Internet, van descobrir que ells no eren els únics que coneixien la pel•·lícula, que molts altres nens d’’arreu del món s’’havien emocionat, rigut, espantat i cantat amb “Maria de oro y el perrito azul”.

Si per casualitat vosaltres sou dels que també vau tenir la sort de conèixer-la, potser us farà gràcia sentir aquesta cançó en idiomes diferents. Si sou dels que vau tenir una infància mancada de “Maria de oro” potser us farà gràcia veure una escena divertida. Si ets dels primers, passa a l’’opció 1. Si ets dels segons, passa a l’’opció 2.

OPCIÓ 1
castellà: http://www.youtube.com/watch?v=gxG9ljIMIZw&NR=1

alemany?francès???: http://www.youtube.com/watch?v=fjlGhcpy6Js&feature=related

anglès: http://www.youtube.com/watch?v=kpy8jLf_Pho&feature=related

OPCIÓ 2
(Per situar-vos, el príncep ha conegut la Maria i està enamorat)

-.-.-.–.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-

També a la wikipèdia:
http://en.wikipedia.org/wiki/Maria_d%27Oro_und_Bello_Blue

-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-

I canteu amb mi: Marilú mala tu, Marilú fea tu!

el 08 September 2009

Confusions ortogràfiques i notícies televisades

Cucinotta i Pellicer… no deu ser “Cochinota” (de “cochina”) i Pallisser (de pallissa)?

-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.

Aprofito per expressar el meu temor que havent marxat Xavi Coral dels nostres televisors al migdia no ens el substitueixin pel senyor de la foto.

I ja que m’’hi poso, per preguntar si algú sap quant deu haver pagat Núria Solé (la rosseta del TN migdia) per no sortir mai a l’APM… o és que s’’estan reservant les imatges per fer-li un programa especial???

el 03 septiembre 2009