Tag Archives: Manel

Cinquè parèntesi: El Bernat m’ha dit que s’ha trobat els Beirut per Barcelona

 
Tot un matí lliure! Tot un matí sense res millor a fer que agafar l’ordinador, embolicar-se en una manta, seure al sofà i intentar recuperar el temps perdut en el Reflexionem-hi. BUF! Doncs és impossible. I no només per les entrades que m’han passat pel cap, no he tingut temps d’escriure i ara ja ni recordo, sinó perquè m’he pensat que en una estoneta em posaria al dia del que havia passat per WordPress aquests dies i només he pogut llegir les noves reflexions d’un dels blocs que segueixo. BUF. I ni tan sols hi he deixat cap comentari.
 
Després d’aquesta introducció del tot innecessària, començo avui matant un tema que m’ha estat perseguint aquests dies: però que ningú se n’ha adonat que la nova cançó de Beirut “Vagabond” és igualeta, igualeta a “En la que el Bernat se’t troba” dels Manel?? No en sentia cap comentari a la ràdio, i cap de les meves amistats m’havia comentat res, i jo que cada cop que començava “Vagabond” em venia “El Bernat m’ha dit, el Bernat m’ha dit”. En fi, que fa quinze minuts he fet una cerca per Google i he vist que sí, uf, que la gent se n’ha adonat.
 
Em fa gràcia que sigui precisament un crític qui hagi establert la relació, jo que sempre he pensat que no en sé gens de música, ara sóc tan “intel·ligenta” com un periodista musical. Però el que em fa més gràcia és que es parli de “plagi”…
 
– EXTRA, EXTRA! Beirut plagia els Manel!! – crida en una cantonada un nen de color sèpia, amb boina i un feix de diaris.
– Teresaa! – crida la iaia des de la cadira instal·lada al portal de casa per no perdre’s cap detall – Que has sentit la notícia? Que els Beirut, un grup nord-americà la fama i la qualitat del qual deuen envejar summament els Manel, ha copiat una cançó escrita, interpretada i produïda a la nostra pobra, bruta, trista i dissortada pàtria!
– Atenció! – crida un il·luminat- Des dels Països Catalans estem influint la música de mig planetaaa! La cançó dels Manel és del 2008 i la dels Beirut del 2011, prova irrefutable que és una còpia!
– Visca Catalunya! LLIUREEE! – crida el poble entusiasmat.
 
Mireu, jo que em passejo per dos mons prou creatius m’he adonat que de vegades dues persones tenen la mateixa idea en el mateix moment, i de vegades ni es coneixen. Us en podria posar mil exemples, però segur que vosaltres també ho heu experimentat. Fa molta ràbia perquè sembla que una idea que és “teva” no pugui ser de ningú més, però de vegades les muses inspiren el mateix a més d’una persona i ens hi hem de resignar. Se’ls haurà acabat el repertori d’inspiracions després de treballar tants segles per als homes? I, influir dos homes amb estils de música tan semblants no deu ser doblement difícil?
 
Així doncs, és possible que el fantàstic Zack Condon dels Beirut un dia avorrit d’estiu, pul·lulant per la xarxa xoqués amb la famosa cançó dels Manel? Sí. És possible que la melodia li quedés al cap i l’inspirés? Sí. Però si aquesta improbable versió dels fets és la que coincideix amb la realitat només em cal afegir que Zack Condon té tot el dret del món a copiar els Manel… perquè els Manel l’han estat copiant a ell tot aquest temps. Des del Boom de “Els Millors professors europeus” que me n’he fet un fart:
 
– OH, que guais són els Manel!
– Sí que ho són, però coneixeu Beirut?
– La ciutat?
– No, no. Beirut Band, un grup amb un noi que canta meravellosament i toca la mandolina, i que a més a més té un videoclip igualet, igualet que “En la que el Bernat se’t troba” De fet els Manel han copiat el vídeo descaradament. És igual! Van els músics pel carrer… l’heu de veure. A més a més aquesta cançó de Beirut és de 2007 i en canvi la de Manel del 2008… prova irrefutable que els Manel s’han copiat dels Beirut.
 
ANNEX SONOR (sentiu i opineu):
 
ANNEX VISUAL (veieu les imatges i opineu):
 
ANNEX REPEL·LENT (jo ja ho havia dit i ningú no em va fer cas!!)
 
ANNEX ACLARIDOR
I gaudeixo tant amb Elephant Gun com amb l’Aniversari, eh… però reconeixem-ho: Beirut té un so espectacular, i en Zack té una veu que ja la voldrien els Manel…
Anuncis

13 comentaris

Filed under Uncategorized

Na Maria Antònia i en Manel van a Beirut

Na Maria Antònia i en Manel van a Beirut - No hi entenc gens ni mica de música. Tot i així quan els reis em van portar els walkmans em quedava badant durant hores, [b]sentint[/b] aquella música que semblava que toquessin dins meu. La guitarra me la van regalar abans que al Serrat, i m’encanta sentir com els altres la toquen però jo vaig anar poc més enllà del La Re Mi. El treball de recerca me’l vaig passar escoltant un grup de música però només vaig intentant dir alguna cosa intel•ligent sobre les seves lletres. Vaja, que tot i que no en tinc ni idea, m’agrada molt, així que ningú s’ofengui amb aquest text si comparo coses que no tenen res a veure. -.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.- Fa temps que us parlo dels Beirut, un grup encantador amb un cantant que té una veu amb molt de caràcter, i que es fa acompanyar per una orquestra, la Boban Markovic Orkestar, que és parisenca però té molts fans a Sèrbia (com els nostres Antònia Font es van fer acompanyar de l’Orquestra Simfònica de Bratislava per fer més belles, encara, algunes cançons). Beirut, perquè us en feu una idea, està entre la banda sonora d’Amélie (The Flying Club Cup, l’últim disc) i una processó de Setmana Santa andalusa (Gulag Orkestar, el primer). I ara apareixen els Manel a Catalunya i tothom embogeix i els comencem a perseguir com ans solíem amb Els Pets (aquest divendres al Clap de Mataró). I després de sentir “Els millors professors europeus” un parell de vegades començo a trobar-hi moltes semblances amb Beirut, i això que aparentment no tenen molt a veure, però sonen a música tranquil•la, melòdica, amb ukeleles i sons estranys, com ja feren els Maria Antòniaaaaa (amb neutra) abans. Estarem davant d’un nou estil de música, tranquil•la, estranya, moderna i antiga alhora? Doncs m’agrada. -.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.- Potser [b]la pista[/b] per relacionar conceptes me la van donar aquests “videoclips”, vegin i comparin: http://www.youtube.com/watch?v=X5bBZ5ZbOWE http://www.youtube.com/watch?v=jc3ZAs17uAg -.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-. I a part de l’anterior, dels Manel m’agraden especialment: http://www.youtube.com/watch?v=GjWLXZ4WdQU http://www.youtube.com/watch?v=ySyN2RiRm38 http://www.youtube.com/watch?v=dhAJPcyID2U I dels Beirut: http://www.youtube.com/watch?v=N-mqhkuOF7s http://www.youtube.com/watch?v=RjzVbXeD_8E&feature=related http://www.youtube.com/watch?v=dbGiDxg8kwM&feature=related - Fotolog

No hi entenc gens ni mica de música. Tot i així quan els reis em van portar els walkmans em quedava badant durant hores, sentint aquella música que semblava que toquessin dins meu. La guitarra me la van regalar abans que al Serrat, i m’’encanta sentir com els altres la toquen però jo vaig anar poc més enllà del La Re Mi. El treball de recerca me’’l vaig passar escoltant un grup de música però només vaig intentant dir alguna cosa intel•·ligent sobre les seves lletres. Vaja, que tot i que no en tinc ni idea, m’agrada molt, així que ningú s’’ofengui amb aquest text si comparo coses que no tenen res a veure.

-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-

Fa temps que us parlo dels Beirut, un grup encantador amb un cantant que té una veu amb molt de caràcter, i que es fa acompanyar per una orquestra, la Boban Markovic Orkestar, que és parisenca però té molts fans a Sèrbia (com els nostres Antònia Font es van fer acompanyar de l’’Orquestra Simfònica de Bratislava per fer més belles, encara, algunes cançons). Beirut, perquè us en feu una idea, està entre la banda sonora d’Amélie (The Flying Club Cup, l’últim disc) i una processó de Setmana Santa andalusa (Gulag Orkestar, el primer).

I ara apareixen els Manel a Catalunya i tothom embogeix i els comencem a perseguir com ans solíem amb Els Pets (aquest divendres al Clap de Mataró). I després de sentir “Els millors professors europeus” un parell de vegades començo a trobar-hi moltes semblances amb Beirut, i això que aparentment no tenen molt a veure, però sonen a música tranquil•la, melòdica, amb ukeleles i sons estranys, com ja feren els Maria Antòniaaaaa (amb neutra) Font abans. Estarem davant d’’un nou estil de música, tranquil·•la, estranya, moderna i antiga alhora? Doncs m’agrada.

-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-

Potser la pista per relacionar conceptes me la van donar aquests “videoclips”, vegin i comparin:


-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.

I a part de l’’anterior, dels Manel m’agraden especialment:



I dels Beirut:



el 01 April 2009

1 comentari

Filed under Uncategorized