La vida és bonica però a vegades complicada

Si us plau, aquest és un missatge d’auxili!!Tinc un problema gravíssim, això no es pot permitir! Se m’esborren sols alguns comentaris… el més fort és que jo a l’arxiu els veig, però no surten al bloc!! Quina merda, oi? Algú en sap més que jo d’informàtica?? On són els comentaris perduts??

Si us heu sentit ofesos per la retirada d’algun comentari que sapigueu que no ha estat pas censurat per l’administradora…

Inútils

Continuant amb l’escrit anterior torno amb més polítics: avui al telenotícies diuen que el PP ha demanat disculpes per uns díptics que relacionaven la delinqüència amb els romanesos, els de ICV diuen que els denunciaran perquè estigmatitzen els romans… a veure, com quedem? Italians o romanesos? No tenen pas fama del mateix!

Aquesta pífia de l’Herrera està al nivell de la de la Esteban: http://www.youtube.com/watch?v=e0TQTTrcsJo

A rambla, el 2010

Dia de Sant Jordi, paradetes de llibres, roses i polítics. ERC segueix les passes d’en ZP i proposa PuigcERCós president. A davant el PSC diu que fan política Perquè Seguim Creient. Ara només falta que CiU diguin que estan més Contents I eUfòrics que mai perquè la crisi afecta en Montilla o que ICV ens pengin banderoles comunicant la seva Imminent Campanya contra els Vegetarians (pobres plantes, no?).

A part de campanyes penoses, què hi fan els polítics a la meva diada? A sobre amb mentides – com sempre- com la de la foto. (Despistats: l’Hereu ja ha dit que si al referèndum surt la opció C, és a dir, deixar-la tal com està, no ens pensa fer ni cas. “Ole, ole y ole”)

Give me an “A”!

A les nenes sempre els ha agradat ballar, als nens sempre els han agradat les nenes, així doncs no cal que ens sorprenguem que el fenomen cheerleader sigui un fenomen. Fer de cheerleader en un institut a lo High school musical és la mar de normal: són nens i nenes en l’edat del pavo. També és la mar de normal que aquestes animadores sobrevisquin en lligues professionals, són un reclam més: espectacle esportiu + ties bones ballant.

El que no és tan normal és que les cheerleaders hagin de ser una icona sexual, que hagin de ballar amb bikini i minifaldilla, i sobre tot, el que no és gens normal és que en lligues professionals les animadores siguin menors d’edat, una mica patètic si el públic és majoritàriament adult. Potser encara no tenen edat, després vénen pederastes de totes les condicions i es pensen que tenen dret a alguna cosa…

Un equip de cheerleaders de Jerusalem ha modificat el vestuari de les seves ballarines, d’entre 12 i 18 anys, i ha eliminat els moviments provocatius a les seves coreografies. La Vanguardia subtitula la notícia amb un censurador “Las ‘cheerleaders’ del equipo israelí Hapoel Jerusalén se ven obligadas a vestir con ropas modestas por la influencia ortodoxa de sus seguidores” Doncs nois, què voleu que us digui, que “bravo” pels ortodoxos aquest cop!

Hem sobreviscut a Sau

…i amb bona nota. Us deixo amb música en català feta per diferents artistes, a veure si aprenem a valorar el que tenim! En teniu per una bona estona. M’he deixat algú?

La increïble Història de Carles Carolina- A peu pla
http://www.youtube.com/watch?v=SFFMB9xKCzE&feature=fvw

Quimi Portet- Homes i Dones del cap dret
http://www.youtube.com/watch?v=e7Em9xU0W4M&feature=related

Mazoni – “Eufòria”
http://www.youtube.com/watch?v=60lX4gVjCGE

Els amics de les arts “Jean-Luc”
http://www.youtube.com/watch?v=INOVp3Iz2tE&feature=related

Estanislau Verdet- som tots uns desgraciats
http://www.youtube.com/watch?v=4vBlSHEuaIM&feature=fvw

Joan Miquel Oliver – Final Feliç
http://www.youtube.com/watch?v=fVT0IQVGnZg&feature=related

Ràdio-ix!
http://www.youtube.com/watch?v=_CKauH2iaUU

Dimanche Aux Goudes . Ai Ai Ai
http://www.youtube.com/watch?v=IuwH1Iqa_Ug

Cesk Freixas – La petita rambla del poble sec
http://www.youtube.com/watch?v=OaSf4BCCcgQ

Anna Roig i L’ombre de ton chien – Corro sota la pluja
http://www.youtube.com/watch?v=5KnwC_aqWPU&feature=related

Élena – Plou
http://www.youtube.com/watch?v=NDiGkmKJxho

SANJOSEX, Temps o rellotge
http://www.youtube.com/watch?v=WMC_q99aI_I&feature=related

Les obagues de l’Eixample-Roger Mas
http://www.youtube.com/watch?v=kXZOW7KGtZ4

Bikimel-Buscant l’espantaocells
http://www.youtube.com/watch?v=ZdD3I7wO9UQ

Marc Parrot-Avions
http://www.youtube.com/watch?v=lOeBqcqn6UI

Gerard Quintana- Barcleona en colors
http://www.youtube.com/watch?v=feRdt2IELQk

BAETÚRIA Téléphone
http://www.youtube.com/watch?v=6-yA9USwp2k&feature=related

Miquel Abras- Amb tu sóc jo
http://www.youtube.com/watch?v=DHy1n-DpMS8

Tothom parla- Las Migas
http://www.youtube.com/watch?v=aWTksCCG9tI

Manel – Roma
http://www.youtube.com/watch?v=JbpJO3N5_Ek

La Brigada – Com fulles mortes
http://www.youtube.com/watch?v=DS1HiZyZ5RM

AP7 Oscar Briz
http://www.youtube.com/watch?v=Y742911MLyA

Mishima – Qui n’ha begut
http://www.youtube.com/watch?v=6yEHSPq6X-s

Rauxa-Collarets de llum
http://www.youtube.com/watch?v=kS8sA9W7Jog

La Troba Kung-Fu -Clavell morenet
http://www.youtube.com/watch?v=_PTUz2Phr-M

Dusminguet- El teu amor
http://www.youtube.com/watch?v=u0MHj5FG_d4

Josep Thió- Els teus cels
http://www.youtube.com/watch?v=K-DwMmkShHE

Cris Juanico- Es moment
http://www.youtube.com/watch?v=p3FjTBTL9UU

Glaucs- Ho tornaria a fer
http://www.youtube.com/watch?v=d6ETJTktgPs

Gossos – Nits de gloria
http://www.youtube.com/watch?v=RxfHXfJs-Sw

Loco- Antònia Font
http://www.youtube.com/watch?v=DD4VVTbGdPo

Els Pets- A batzegades
http://www.youtube.com/watch?v=W4nTDQqMwSY

Whiskyn’s- Silenci
http://www.youtube.com/watch?v=zltS0l9z

El Petit de Cal Eril – I tantes figues… (SE SENT FATAL)
http://www.youtube.com/watch?v=jQHj9WUvl_8

Je suis désolé

Un cop us vaig explicar, allà al Fotolog, que un amic de la família que s’acabava de casar amb una madrilenya ens va venir a visitar, perquè venien a viure a Barcelona, i que la noia va mostrar el seu interès per aprendre el català, i ens va comunicar la seva genial idea: “Quiero hacer un intercambio, yo enseño castellano a alguien que sólo sepa hablar el catalán”. Doncs va marxar de casa sense creure totes les nostres explicacions… que això ara ja no existeix, senyora!

Jo quan intento explicar alguna cosa em complico molt – pobres alumnes – i més si tota la família espera la gran explicació de l’entesa. En aquell moment només em venia al cap el cas d’una estudiant de Filologia Catalana del Rosselló, que vaig conèixer en un d’aquells congressos que fèiem, que es queixava que a TV3 no traduïssin el que es deia en castellà, no pas per extremisme, sinó perquè ella no l’entenia. Era catalanoparlant, parlava francès i suposo que devia haver estudiat altres llengües estrangeres, però ves per on, el castellà no. Total, que jo vinga a insistir-li a la recent casada que els únics parlants de català que no sabien castellà eren els que no vivien a Espanya, i ella que no ho entenia!

Doncs ahir vaig llegir una notícia que ho demostra. Es veu que un home de Perpinyà havia de ser jutjat a Girona, i el jutjat va contractar un intèrpret francès. L’home parlava perfectament el català, però com que el judici era en castellà necessitava un intèrpret. Es veu que anava insistint, just abans d’entrar a la vista “Però el català sí que el parlo i l’entenc!”. No us sorprendrà que aquesta notícia l’hagi trobar a l’Absurd Diari, oi? http://www.absurddiari.com/c/llegir.php?ref=17449&sc=Comarques+gironines&ss=Lladres+i+serenos&llegir=llegir

Poca teca i molt sabó

A ma mare li va tocar viure de ben a prop el problema de l’anorèxia. D’això ja fa uns anys, i no us penseu pas que la problemàtica era ella, però vaja, la qüestió és que ella sempre es queixa d’un anunci de Somatoline que posen molt per la telehttp://www.youtube.com/watch?v=dKWtyAQ8weY Fins i tot va escriure un dia a l’empresa i es va queixar perquè la noia que surt necessita una mica més de menjar, que se li marquen les costelles!!

Avui l’he acompanyat a la farmàcia (és que avui…ompliria tota una pàgina amb el que m’ha passat, un bon dimarts 13…) i com que abans havíem anat a la Sirena, doncs m’he quedat a fora fent de cangur al carro mentre ella era a dins comprant. Bé, la cosa ha estat que a l’aparador de la farmàcia hi havia aquest cartell que m’he afanyat a retratar per oferir-vos aquí en primícia.

Jo no sé si els homes dubteu a l’hora de veure la model, però les dones només heu de dirigir la mirada cap a les vostres cuixes i després cap a les de la model per saber que una de dues, o la foto està retocada i retallada pel Photoshop, o bé la noia que hi apareix necessita ingressar a una clínica, menjar més i usar menys Somatoline -total, un reductor de cel·lulitis! A mi em recorda els nens mal nutrits de l’Àfrica -i odio acabar així perquè sona a tòpic.

Be water my friend!

 

M’encanta com es trenquen el cap els publicistes per fer bons anuncis, de vegades ho aconsegueixen, de vegades no, però així és la vida. Des de fa un temps que a casa tenim un DVD amb disc dur i cada vegada en veig menys, perquè quan tens la possibilitat de veure el que sigui sense anuncis… doncs ho fas! Tot i així encara estic una mica al dia, y os lo voy a demostrar!

– Els anuncis de supermercats: tot un nou gènere des de fa ja molt de temps. Són cutríssims però m’encanten. http://www.youtube.com/watch?v=5KUxjW3XWwA Ara hi ha un d’Eroski basat en el Mini Molina…
– Del mateix estil és aquell de Regal… truca Sant Jordi, o Guifré el Pelós, o Serrallonga, sempre atesos per la mateixa dama que es fa dir noms diferents segons qui truqui… (Ha, ha, a més al Sant Jordi l’atén Plaerdemavida, quina crisi…) Doncs també em fa gràcia, mira, llàstima que acaba amb allò de “Si estàs a Regal…” http://www.youtube.com/watch?v=Lre_HWDVDBY
– També m’agrada aquell que surt la Marilyn Monroe dient que no hem de mirar al passat… i ens venen un cotxe “antiretro”, llàstima que és lletget…http://www.youtube.com/watch?v=eHNtCOTZPro
– El de Michelin, que fa tot una historieta de superherois en un anunci de 33 segons…! http://www.youtube.com/watch?v=lS3VyoKbZ2w
– I en primera posició, tot i que tots i cadascun dels anuncis de l’Illa m’encanten… el meu preferit: http://www.youtube.com/watch?v=3XP4RddJKIA

I la llista d’idees per aquest “post” (odio aquesta paraula, no puc fer la metonímia, i parlar d’aquest “bloc”???) s’allargava, ara amb anuncis dolents, que si els del TresC dient que cada dia seràs més feliç (jo sóc del TresC i no noto el canvi…), que si el de la Shakira en dibuixos, que si els iogurts Danone amb tots els figurants del color del iogurt que venen, que si el típic masclista d’Axe presentant la noia com una capritxosa (brrr), el de la compresa “més petita” que sembla que et vengui “bolsos”, però em feia por avorrir-vos (apa, com us els he colat, hehehhe).
 
Ara, que la millor publicitat mai vista a televisió no és pas producte de publicistes… El millor són els anuncis encoberts que la dona del protagonista fa a El show de Truman, quan no ve a “cuento”, de cop i volta es posa a fer propaganda de les qualitats del pelapatates que li han regalat al supermercat… sublim publicitat subliminar!

Un pèl salvatges

La Gina hi insistia, “que m’han dit que és molt bona, anem a veure Un déu salvatge!”. Jo l’animava, més que res perquè sóc una excel·lent amiga, modèstia a part, i perquè això d’anar a teatre ja m’agrada. A la butaca, després d’un dia cansat, prego perquè l’obra no sigui avorrida, que sóc molt capaç d’omplir el Goya d’apassionats – i ben poc apassionants- roncs.

Es fonen els llums, comença l’espectacle amb un ressò de tambors africans i una escena congelada, l’únic moment de pau a tota l’obra. De seguida se’ns presenta el problema: el fill de la primera parella ha pegat el fill de l’altra, però els pares, adults, poden mirar d’arribar a una solució gràcies a la comunicació, a la maduresa, a les bones maneres i a tots els formulismes que han adquirit de la bona societat civilitzada a la qual pertanyen. Un argument del tot real, un desenvolupament brillant, un final… bestial. Us recomano aquesta obra agredolça de text irònic que desemmascara les hipocresies a les quals ens rebaixem per amagar les reaccions que moltes vegades resten tancades dins nostre.