Un cop us vaig explicar, allà al Fotolog, que un amic de la família que s’acabava de casar amb una madrilenya ens va venir a visitar, perquè venien a viure a Barcelona, i que la noia va mostrar el seu interès per aprendre el català, i ens va comunicar la seva genial idea: “Quiero hacer un intercambio, yo enseño castellano a alguien que sólo sepa hablar el catalán”. Doncs va marxar de casa sense creure totes les nostres explicacions… que això ara ja no existeix, senyora!
Jo quan intento explicar alguna cosa em complico molt – pobres alumnes – i més si tota la família espera la gran explicació de l’entesa. En aquell moment només em venia al cap el cas d’una estudiant de Filologia Catalana del Rosselló, que vaig conèixer en un d’aquells congressos que fèiem, que es queixava que a TV3 no traduïssin el que es deia en castellà, no pas per extremisme, sinó perquè ella no l’entenia. Era catalanoparlant, parlava francès i suposo que devia haver estudiat altres llengües estrangeres, però ves per on, el castellà no. Total, que jo vinga a insistir-li a la recent casada que els únics parlants de català que no sabien castellà eren els que no vivien a Espanya, i ella que no ho entenia!
Doncs ahir vaig llegir una notícia que ho demostra. Es veu que un home de Perpinyà havia de ser jutjat a Girona, i el jutjat va contractar un intèrpret francès. L’home parlava perfectament el català, però com que el judici era en castellà necessitava un intèrpret. Es veu que anava insistint, just abans d’entrar a la vista “Però el català sí que el parlo i l’entenc!”. No us sorprendrà que aquesta notícia l’hagi trobar a l’Absurd Diari, oi? http://www.absurddiari.com/c/llegir.php?ref=17449&sc=Comarques+gironines&ss=Lladres+i+serenos&llegir=llegir
Reflexionem-hi 
Sí, jo també vaig llegir aquesta notícia i em va fer gràcia!A la que volia fer l'intercanvi li queden com a mercat lingüístic una bona colla d'alumnes de català que encara entenen menys el castellà. (Després és quan em pregunten coses en altres idiomes, i jo maleeixo el meu anglès macarrònic i el meu francès inexistent xD)
Oh, que surrealista, que absurd, que foooort, que… (poseu-hi adjectius, que n'hi caben un munt!)
Montse: Oi, oi?? :)Pili: i el teu alemany?? Noia, menys complexes, no tens l'obligació de ser políglota!
Sí, sí, trist però cert :(. És una llàstima que la nostra llengua estigui tan… no sé com dir-ho pq no sembli tan tràgic com és :''(.Petonets,Sandra