Tag Archives: publicitat

Freixenet perd la seva identitat

No he estudiat publicitat, però m’imagino que trobar una fórmula per fer que el teu producte sigui únic i es distingeixi dels altres és un encert. Tenim com a exemple suat Coca-cola: només la forma de l’ampolla ja marca la diferència amb els altres refrescos. També els anuncis d’Audi, tan elegants; els d’Aquàrius, tan vitals; els de Ferrero Rocher, tan casposos; els de la primavera al Corte Inglés tan…Corte Inglés! Els comences a veure i ja saps què anuncien. Bravo!

 

I ara l’anunci dels anuncis, l’anunci daurat ple de bombolles, l’única cosa que distingia el més aviat senzill Freixenet de la resta de caves, ha canviat aquest any per diluir-se entre els milers d’altres anuncis televisius. Si mires l’anunci i no saps de què és, si podria ser de qualsevol cosa, no és que has fet un mal anunci? El que abans es devia estudiar com un bon exercici de publicitat ara es posarà com a exemple de pèrdua d’identitat.

 

Tenia tot això escrit quan vaig descobrir com s’havia fet l’anunci d’aquest any. No sabia per què em recordava tant a l’anunci aquell de Colacao i l’Enric em va donar la clau: aquell era fet de trossos que la gent havia filmat a casa seva. Aquest any Freixenet va organitzar un concurs i la gent enviava el seu brindis per optar a un premi de 3000 euros o a una beca per fer un màster de cinema. El resultat va ser un “copia, pega i colorea” dels vídeos guanyadors, però amb la desgràcia que el poti poti resultant no té ni la meitat de gràcia de la que tenien els originals. Van fer, com l’anunci de Cola Cao, vaja, però malament. Ara només falta comprobar si aquest any el cava té aromes de xocolata o el cas de plagi és només publicitari.

11 comentaris

Filed under Uncategorized

Jo el mato!

 
Oi que l’heu vist? Aquell anunci en què arriba el fill de comprar “cereals, ous i mel” amb un paquet de cereals Chiquilín… i res més. La mare li diu: “Has comprat els cereals, els ous, la mel?” i el nen fa “Sí!”. I ella “I on són?”, i el nen té la barra de dir “Aquí!” amb un somriure bandarra. Llavors succeeix el més sorprenent de tot: la mare li riu la brometa “Hi, hi, hi!”. No ho puc entendre. Si el meu fill, nebot, nét, o qualsevol altre parentiu em fa això jo el mato. El mato o li foto un crit i li dic que faci el favor de donar mitja volta i anar a comprar el que li he demanat, que no només de cereals viu l’home!
 
A l’anunci li falta versemblança, allò que s’estudia en els cursos de literatura però que es veu que no s’explica en els de publicitat. Algú es pot creure una mare que riu quan el seu nen no li ha fet cas? Quan l’ha enviat amb un encàrrec i ha tornat amb la meitat? Jo ho arreglaria amb un simple canvi: que en la primera imatge, quan el nen deixa el patinet a terra, en comptes de patinet hi portés una bossa amb els ous i la mel, i llavors li fes la brometa a la mare com si no ho hagués comprat, demostrant així que s’ha fixat que els cereals contenen ous i mel. La mare, desorientada, veuria la bossa a l’entrada i entendria la intenció del fill, i llavors riuria la seva broma, perquè llavors la seva broma sí que tindria gràcia. Ai, no sé si em guanyaria la vida com a publicista, però almenys si l’anunci fos com dic no em posaria a renegar cada cop que el veiés!

10 comentaris

Filed under Uncategorized

Tomàquets vermells fregits

Ja fa temps que m’he fixat que als anuncis de menjar la gent va del color del producte que anuncia. Si l’anunci és d’Activia la majoria porten samarretes verdes, si és de Vitalinea de color lila. Amb les campanyes electorals passa el mateix, tot el que es blau és popular, tot el que és taronja és convergent i el vermell socialista.

La cara dels candidats barcelonins més o menys la conec, però els alcaldables d’altres ciutats no, i això va provocar l’error. Quan vaig aconseguir aparcar el cotxe a Girona (hi anava a veure la Primavera des fred i l’obra d’art del Miki, a banda de moltes flors i palaus i racons que desconeixia) vaig topar de cap amb un cartell que en un primer moment em va semblar d’una marca desconeguda de Tomàquet Fregit:

A l’autobús només li fa falta un tomàquet dibuixat:

La marca segueix la mateixa línia de les altres marques de menjar, els actors que hi surten han de vestir de vermell:

Encara que sigui només amb un mocador:

I si el grup vol vendre accions, així com fa Nueva Rumasa, doncs tindríem una foto com aquesta:

Sort que sabem llegir, que si no ja em veig  a més d’un mirant de dalt a baix els prestatges del súper buscant aquell Tomàquet Fregit que anuncia aquella rossa de la jaqueta vermella…!

13 comentaris

Filed under Uncategorized

jo tinc, tu tens, ell té

Ja l’haureu vist. Apareix un noi en una barra parlant sol. Bé, representa que parla amb la cambrera però sincerament, entre que parla com si fos al teatre (o a l’Institut del Teatre) i que la cambrera atrafegada només se’l mira de tant en tant que em fa l’afecte que reflexiona tot sol. Després apareixen els Amics de les Arts i actuant molt millor comencen a dir totes les coses bones que tenim a Catalunya. Potser és que no actuen perquè els mou el cor.

És un anunci d’aquells que a mi, personalment m’emociona. M’emociona perquè trobo que tenen raó i que tot el que tenim és meravellós i que en podem estar orgullosos. No se m’ha passat pel cap pensar “ostres, parlen de la Rodoreda – que personalment no puc suportar – però no parlen dels cronistes medievals”, ni “ostres, parlen de les anxoves – que personalment no puc suportar – però no diuen res del pa amb tomàquet”. No, és molt difícil fer-hi cabre totes les coses bones que tenim en un sol anunci, és veritat. Jo m’imagino el publicista quan va tenir la genial revelació de fer aquest anunci i no podent esperar-se ni un moment agafa paper i llapis i comença la llarga llista:

Els Pirineus

La costa

El sol

L’Empordà

La Fageda

La Cerdanya

El delta de l’Ebre

L’estany de Sant Maurici

Aigüestortes

La Sagrada Família

El Park Güell

Miró

Dalí

Portlligat

Rodoreda

Monzó

Brossa

Serrat

El tió

El caganer

La sardana

La Patum

Els castellers

La llonganissa de Vic

El recuit de Fonteta i d’Ullestret

Les galetes de Camprodon

Els calçots

El romesco

El cap i pota

El trinxat

Les anxoves

Els millors cuiners

“Sí senyor” – es diu havent acabat la llista  – “un esquitx de cada cosa bona que tenim a Catalunya!”

Un temps després, ja filmat i emès, comencen a caure les crítiques. “Ep, ep – diuen els de Lleida – que nosaltres tenim molt més que l’estany de Sant Maurici, també tenim els caragols i moltes altres coses!”. “Ep, ep – diuen els de Tarragona – que no hi ha cap al·lusió a la Tarraco romana”. “Ep, ep – plora una barcelonina – que no cal que comptis què tens tu i què té ell! L’anunci només parla del que tenim, nosaltres!! Tot el que anomenen ho sento ben meu, ben nostre. Que provin de dividir-nos des de Madrid, d’acord, però que siguem nosaltres qui fem divisions…perdonin-me, però això ara no toca”

Si encara no l’heu vist, no us el perdeu!

17 comentaris

Filed under Uncategorized

Si no fos per la tele o la mamma…

Imagineu un extraterrestre. Davalla a través d’un raig de llum al nostre planeta i adopta una forma humana per poder passar desapercebut. El seu súper-cervell ha memoritzat cadascuna de les paraules i gramàtiques de cadascuna de les llengües del planeta. Els nadius de cada terra convenen que el seu parlar és molt correcte tot i que té un deix estrany.

Per primera vegada després de tres mesos necessita menjar. El seu cos bio-mecànic suporta grans dejunis sense problemes, però ara l’indicador d’energia que duu al canell marca un nivell deficient de nutrients. Entra, doncs, en un supermercat. Analitza ràpidament cadascuna de les etiquetes cercant el millor. Es queda embadalit imaginant el gust de l’olivada i omple el carret amb llonganisses de pagès. Continua cercant delicatessens als passadissos quan topa amb un producte estrany.

A la secció de neteja, envasat en una caixa de cartró, pesada. Quan el sacseja se sent un so semblant al de les capses de cereals. Torna a llegir: “Calgon polvo. Alarga la vida de tu lavadora”. Que és un producte per la rentadora és evident, això es podia deduir pel dibuix. Pensa si ha trobat algun nou element que faci durar més les màquines. Si fos així podria tornar de seguida a la nau. Amb la llonganissa i aquest nou element en tindria prou per aconseguir una medalla i demanar un augment de sou. Para a una treballadora, per assegurar-se’n, que a la seva pregunta respon “Això és Calgon”. Espera que la treballadora desaparegui i llavors tomba la capsa i sí, finalment, descobreix què s’amaga dins el misteri.

Bufa fent un sospir d’una altra galàxia. Avui no tornarà a la nau, però ja té alguna cosa per explicar al cap de màrqueting de la seva empresa. A la terra hi ha un producte estrany que no necessita explicació. Tothom sap què és Calgon, i si hi ha algú que no ho sap continuarà sense comprar-ne. Tot plegat una mala publicitat.

-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-

I la banda sonora de l’entrada: la millor d’Antònia Font (o una de les millors!)

6 comentaris

Filed under Uncategorized

A rambla, el 2010

Dia de Sant Jordi, paradetes de llibres, roses i polítics. ERC segueix les passes d’en ZP i proposa PuigcERCós president. A davant el PSC diu que fan política Perquè Seguim Creient. Ara només falta que CiU diguin que estan més Contents I eUfòrics que mai perquè la crisi afecta en Montilla o que ICV ens pengin banderoles comunicant la seva Imminent Campanya contra els Vegetarians (pobres plantes, no?).

A part de campanyes penoses, què hi fan els polítics a la meva diada? A sobre amb mentides – com sempre- com la de la foto. (Despistats: l’Hereu ja ha dit que si al referèndum surt la opció C, és a dir, deixar-la tal com està, no ens pensa fer ni cas. “Ole, ole y ole”)

1 comentari

Filed under Uncategorized

Poca teca i molt sabó

A ma mare li va tocar viure de ben a prop el problema de l’anorèxia. D’això ja fa uns anys, i no us penseu pas que la problemàtica era ella, però vaja, la qüestió és que ella sempre es queixa d’un anunci de Somatoline que posen molt per la telehttp://www.youtube.com/watch?v=dKWtyAQ8weY Fins i tot va escriure un dia a l’empresa i es va queixar perquè la noia que surt necessita una mica més de menjar, que se li marquen les costelles!!

Avui l’he acompanyat a la farmàcia (és que avui…ompliria tota una pàgina amb el que m’ha passat, un bon dimarts 13…) i com que abans havíem anat a la Sirena, doncs m’he quedat a fora fent de cangur al carro mentre ella era a dins comprant. Bé, la cosa ha estat que a l’aparador de la farmàcia hi havia aquest cartell que m’he afanyat a retratar per oferir-vos aquí en primícia.

Jo no sé si els homes dubteu a l’hora de veure la model, però les dones només heu de dirigir la mirada cap a les vostres cuixes i després cap a les de la model per saber que una de dues, o la foto està retocada i retallada pel Photoshop, o bé la noia que hi apareix necessita ingressar a una clínica, menjar més i usar menys Somatoline -total, un reductor de cel·lulitis! A mi em recorda els nens mal nutrits de l’Àfrica -i odio acabar així perquè sona a tòpic.

3 comentaris

Filed under Uncategorized