Tomàquets vermells fregits

Ja fa temps que m’he fixat que als anuncis de menjar la gent va del color del producte que anuncia. Si l’anunci és d’Activia la majoria porten samarretes verdes, si és de Vitalinea de color lila. Amb les campanyes electorals passa el mateix, tot el que es blau és popular, tot el que és taronja és convergent i el vermell socialista.

La cara dels candidats barcelonins més o menys la conec, però els alcaldables d’altres ciutats no, i això va provocar l’error. Quan vaig aconseguir aparcar el cotxe a Girona (hi anava a veure la Primavera des fred i l’obra d’art del Miki, a banda de moltes flors i palaus i racons que desconeixia) vaig topar de cap amb un cartell que en un primer moment em va semblar d’una marca desconeguda de Tomàquet Fregit:

A l’autobús només li fa falta un tomàquet dibuixat:

La marca segueix la mateixa línia de les altres marques de menjar, els actors que hi surten han de vestir de vermell:

Encara que sigui només amb un mocador:

I si el grup vol vendre accions, així com fa Nueva Rumasa, doncs tindríem una foto com aquesta:

Sort que sabem llegir, que si no ja em veig  a més d’un mirant de dalt a baix els prestatges del súper buscant aquell Tomàquet Fregit que anuncia aquella rossa de la jaqueta vermella…!

Anuncis

13 comentaris

Filed under Uncategorized

13 responses to “Tomàquets vermells fregits

  1. A mi, a primer cop de vista, m’ha semblat un anunci de “Corporación dermoestética”; no sé, blanquejament dental o alguna cosa així. Com que no hi guipo gaire he hagut de buscar-la al Google per esbrinar de quin partit és. Pensava que es presentava com a independent perquè no veia el logo i m’ha costat una barbaritat trobar-lo! L’han posat petitet petitet en un racó com si se’n donessin vergonya (ups, a veure si és això?).

    Pel que fa als colors a joc amb les ideologies, has estat molt encertada. Només t’han faltat els de Ciutadans que van en bo… ai, calla, que enguany ja van més recatadets. No he dit res 😉

    • Veus? Ma germana deia que era de telecomunicacions! El que queda clar és que no sembla de polítics (en el fons està bé canviar, però si no s’enten què vens l’has espifiada, no?)

      En BOLES! Ja ho pots dir, ja, haha!

  2. T’equivoques, el vermell de la Pia és el color vermell dels pebrots, els pebrots que tenen els nostres polítics al demanar-nos que els votem, que els fem confiança, que acabaran amb la crisi, que la culpa és dels altres…

    Compra pebrot Pia, els més grossos del mercat!!

    I gràcies pel link, que sempre va bé.

  3. Alba

    Sí que s’han passat una mica, sí… I a més a més, de vermell sempre hi va la gloriosa, l’ínclita, la GRAN Rita Barberà, la de “la comunidad”.

    • És veritat! Doncs no li toca, li toca anar de blau. Trobo que si él vermell hagués estat més del to que acostuma a usar el PSC (pantone PSC) no hi hauria hagut confusió… però han triat aquest rosat…

  4. La Pia és Psicòloga i em pregunto si haurà tingut alguna cosa a veure la seva formació amb el disseny de la campanya.

    Aquests del PSC hi ha campanyes en que ens inunden amb les roses i altres en que no hi ha manera ni de veure el seu logo o el nom.

    Tampoc deixen venir en Zapatero i abans era cap de cartell.

    Són temps de penúria i no és qüestió de fer passejar per aquí a un polític que està més fora que dins, que és més passat que no futur.

    • És clar, ens estan venent subliminalment que no té res a veure amb el PSC… ja és psicològic tot plegat, ja!! 😀 (he llegit el teu bloc dels candidats però no sabia què dir-te…que tots són iguals!)

  5. Jo hauria votat per un anunci d’EVAX o de donaci’o de sang. Ara veig que una cosa al costat de l’altra… Ai, tant ‘es!

    Per cert, t’he trobat una doble! 😉

    • Sí, sí, el vermell aquest rosat fa una mica d’anunci de compreses…ara de donació de sang jo no el veig gaire, eh!! Què hi pinta la rossa? 😀

      Qui és, qui és?

      • Tambe tens rao… Se m’acut una tercera alternativa: negoci de productes erotics? Me la veig amb la maleteta de rodes…

        T’agraden els Simpson?

        • No m’assemblo GENS a la señorita Carapapel, si és això el que insinues! I sí, a la sortida del Bocamoll vaig fer els braços del señor Burns, i tendeixo a encorvar-me una mica, però el Seño Burns tampoc és,oi, bonic??

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s