Imagineu un extraterrestre. Davalla a través d’un raig de llum al nostre planeta i adopta una forma humana per poder passar desapercebut. El seu súper-cervell ha memoritzat cadascuna de les paraules i gramàtiques de cadascuna de les llengües del planeta. Els nadius de cada terra convenen que el seu parlar és molt correcte tot i que té un deix estrany.
Per primera vegada després de tres mesos necessita menjar. El seu cos bio-mecànic suporta grans dejunis sense problemes, però ara l’indicador d’energia que duu al canell marca un nivell deficient de nutrients. Entra, doncs, en un supermercat. Analitza ràpidament cadascuna de les etiquetes cercant el millor. Es queda embadalit imaginant el gust de l’olivada i omple el carret amb llonganisses de pagès. Continua cercant delicatessens als passadissos quan topa amb un producte estrany.
A la secció de neteja, envasat en una caixa de cartró, pesada. Quan el sacseja se sent un so semblant al de les capses de cereals. Torna a llegir: “Calgon polvo. Alarga la vida de tu lavadora”. Que és un producte per la rentadora és evident, això es podia deduir pel dibuix. Pensa si ha trobat algun nou element que faci durar més les màquines. Si fos així podria tornar de seguida a la nau. Amb la llonganissa i aquest nou element en tindria prou per aconseguir una medalla i demanar un augment de sou. Para a una treballadora, per assegurar-se’n, que a la seva pregunta respon “Això és Calgon”. Espera que la treballadora desaparegui i llavors tomba la capsa i sí, finalment, descobreix què s’amaga dins el misteri.
Bufa fent un sospir d’una altra galàxia. Avui no tornarà a la nau, però ja té alguna cosa per explicar al cap de màrqueting de la seva empresa. A la terra hi ha un producte estrany que no necessita explicació. Tothom sap què és Calgon, i si hi ha algú que no ho sap continuarà sense comprar-ne. Tot plegat una mala publicitat.
-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-
I la banda sonora de l’entrada: la millor d’Antònia Font (o una de les millors!)
Reflexionem-hi 
M’encanten els relats de ficció esbojarrats i amb imaginació. He passat una estona molt divertit llegint-lo.
Pobre alien. En el fons té moltes de les preocupacions terrícoles…tornar, el reconeixement, el sou…..
Molt millor el teu conte que la publicitat d’aquests polvos per a la rentadora.
HEHE, gràcies! La veritat és que això ho vaig escriure a l’estiu i no sé per què no em va agradar i no ho vaig penjar. I com que ara vaig molt enfeinada i atabalada i estressada… dons mira, tirant d’antics escrits! Així que agraeixo molt que t’hagi agradat!
Preciosa la cançó, i bon relat. Saps que jo mai he fet servir calgón i les rentadores em duren un munt… potser noés tant bo.
😀 Ma mare el compra, però li dura més… jo crec que en posa un cop l’any, perquè no sigui dit!
I la cançó, oh, m’encanta, fan una crítica als turistes brutal “el seu bioritme és samba-disco-dance!” però no hi ha manera que la toquin als concerts!
Nosaltres tampoc fem servir calgon. Ara, la cançó de l’espot ha de formar part d’un recopilatori.
Aquesta?
“Allarga la vida de la rentadora amb Calgon, ” ??? 😀
Gràcies pel LIKE, és la meva primera vegada, WordPress m’ha enviat un correu com si hagués guanyat la loteria…!