Ja l’haureu vist. Apareix un noi en una barra parlant sol. Bé, representa que parla amb la cambrera però sincerament, entre que parla com si fos al teatre (o a l’Institut del Teatre) i que la cambrera atrafegada només se’l mira de tant en tant que em fa l’afecte que reflexiona tot sol. Després apareixen els Amics de les Arts i actuant molt millor comencen a dir totes les coses bones que tenim a Catalunya. Potser és que no actuen perquè els mou el cor.
És un anunci d’aquells que a mi, personalment m’emociona. M’emociona perquè trobo que tenen raó i que tot el que tenim és meravellós i que en podem estar orgullosos. No se m’ha passat pel cap pensar “ostres, parlen de la Rodoreda – que personalment no puc suportar – però no parlen dels cronistes medievals”, ni “ostres, parlen de les anxoves – que personalment no puc suportar – però no diuen res del pa amb tomàquet”. No, és molt difícil fer-hi cabre totes les coses bones que tenim en un sol anunci, és veritat. Jo m’imagino el publicista quan va tenir la genial revelació de fer aquest anunci i no podent esperar-se ni un moment agafa paper i llapis i comença la llarga llista:
Els Pirineus
La costa
El sol
L’Empordà
La Fageda
La Cerdanya
El delta de l’Ebre
L’estany de Sant Maurici
Aigüestortes
La Sagrada Família
El Park Güell
Miró
Dalí
Portlligat
Rodoreda
Monzó
Brossa
Serrat
El tió
El caganer
La sardana
La Patum
Els castellers
La llonganissa de Vic
El recuit de Fonteta i d’Ullestret
Les galetes de Camprodon
Els calçots
El romesco
El cap i pota
El trinxat
Les anxoves
Els millors cuiners
“Sí senyor” – es diu havent acabat la llista – “un esquitx de cada cosa bona que tenim a Catalunya!”
Un temps després, ja filmat i emès, comencen a caure les crítiques. “Ep, ep – diuen els de Lleida – que nosaltres tenim molt més que l’estany de Sant Maurici, també tenim els caragols i moltes altres coses!”. “Ep, ep – diuen els de Tarragona – que no hi ha cap al·lusió a la Tarraco romana”. “Ep, ep – plora una barcelonina – que no cal que comptis què tens tu i què té ell! L’anunci només parla del que tenim, nosaltres!! Tot el que anomenen ho sento ben meu, ben nostre. Que provin de dividir-nos des de Madrid, d’acord, però que siguem nosaltres qui fem divisions…perdonin-me, però això ara no toca”
Si encara no l’heu vist, no us el perdeu!
Reflexionem-hi 
És im-per-do-na-ble que no diguin: “Tenim la Maria!” (en altres contrades, “Tenim la Mireta!”).
Els i les que us moveu pel facebook o twiter o pels forats negres de la xarxa… crideu als 4 vents: “TENIM LA MARIA!”
Gràcies, gràcies, gràcies! No hi ha com tenir fans, tu!
Pel que he llegit els de les Terres de Lleida es queixen per la manca de cap referent exclusivament lleidatà, parlen dels pirineus, però aquests també son gironins…
Que hi farem, és un bon anunci però a mi ja em cansa…
Home, Miki, i l’estany de Sant Maurici? I Aigüestortes? 😦
Aix, Marieta, a veure si tant escoltar als Amics te’ns tornaràs massa ingènua! 😦 Jo també m’imagino uns publicistes emocionats amb la pàtria catalana, sí…
En qualsevol cas, si t’agrada la catalanitat de l’anunci, consumeix Moritz, que són els que han empès la Damm a embolicar-se amb la senyera! A mi el que no m’agrada és aquest regionalisme de pa sucat amb oli, què hi farem… Si vols continuar emocionant-te més enllà de la Comunidaz Autónoma pots llegir:
http://www.avui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/366259-jotincmes.html
O també:
http://in.directe.cat/roc-casagran/blog/5201/un-pais-que-va-dalcanar-a-portbou-i-un-ou
😉
És clar (parlant de l’article) i tinc i tenim moltes més coses que a l’article!!!!!! I no acabaríem mai. Estic d’acord amb la Moritz, ja ho faig…quan no prenc clara.
Tot bé? Escriu-nos un correu francès!!
P’ro pica’t una mica, no? Ja t’ho dic jo, massa Amics de les Arts! 😉
Tot plegat (això de criticar “és que jo no surtoo”) són opinions “pueblerinas”, si tinguéssim una visió més de conjunt això no ens passaria! (així, o encara queda ensucrat el comentari??) Albetaa, a veure quan fas els deures i et llegeixes el que t’has de llegir! (ja, ja ho sé, que jo també et dec una carta de correu ordinari…)
Ai, que et dic que et piquis i després no et responc! Doncs això, que de poble ja ho és l’anunci! És tan regionalista que el podríem presentar a algun “Festival del Mediterraneo” dels anys 60! “Los catalanes, muy orgullosos de sus costumbres”. De fet aquí a França encara funciona així, per a les seves “regions”. Dius que no tenim visió de conjunt, però a quina visió i a quin conjunt ens referim? Ja està, quina persiana, ja ens picarem en directe, que per aquí em fa mandra continuar… Jo sóc al revés que tu, m’explico millor parlant que escrivint!
A partir de la setmana que ve tindré temps de fer els deures! 🙂
Ok, ja en parlarem en directe (és veritat, ets millor oradora, hehehe), però tot depèn amb el cristall amb què t’ho miris!! Jo que després de l’anunci volia fer-me de Facebook i convocar el poble a la Plaça Catalunya a veure si aconseguíem la Independència i derrotàvem el poder de manera pacífica… i tu mirant-t’ho des de l’òptica espanyola… No dona, això amaga algun complexe!!
OK! Posaré mans a l’obra a la carta! MUAKS
Què vols que et digui, des que gràcies a aquesta cervesa em va quedar clar que a ses illes no entra cap noia amb una talla superior a la 38 que me’ls miro amb uns altres ulls.
No ho veig gens clar… t’has adonat del que diuen que tenim a Port Lligat? Digue’m punxatripes, però sona molt malament. A més a més s’han deixat els espàrrecs de Gavà i les carxofes del Prat i les fricatives palatals i…
Ja sé que sóc doleeeeeeeenta, però per agradar m’agrada més la versió d’en Peyu (sobretot el final “Tener, tener… los tenemos por corbata”) 😀
És molt bona la versió, hehe! N’havia vist una altra a Youtube…! Estic d’acord amb la crítica a la cervesa, i a la talla 38, però a mi m’agradaria l’anunci encara que fos de kleenex, no sé…
Els ous del Dalí, hihi!! Hi insiteixo: NO HI CAP TOT EN UN ANUNCI, el que surt aquí és el que se’ls va acudir als pobres publicistes en una pluja d’idees. ninú no és perfecte.
Bé, sinó fos per la cervesa m’agradaria més. La cervesa m’agrada, però que sigui un anunci, penso que ens manipulen.
Que si prefereixo que em manipulin d’aquesta manera abans que d’altres, doncs si.
En a mi m’agrada molt Catalunya. Penso que tenim sort de trobar-nos-hi aquí. I si som capaços d’arreglar tot allò que falla, que no funciona prou bé, tot allò que grinyola, allò i allò…, doncs encara m’agradarà més.
Però si l’anunci és bo reconeixem-ho, no? Després tots beurem la cervesa que ens donarà la gana! A mi m’agraden els anuncis d’Audi i no crec que en tingui mai cap, i els del Dia i no hi vaig mai, i el nou anunci de San Miguel i ni l’he tastat!!
Visca Catalunya, visc a Catalunya!
D’acord!
Jo també Visc (a) Catalunya!!!
si hem de revisar anuncis, per la situació que passem jo faria el de la Voll Damm: “volia que fos un país normal, amb un finançament normal, etc.”
Hehe, seria molt bo!!
Aquest anunci m’agrada però si no fos per la genial cançó de fons…no tindria cap sentit. Per això a ma mare no li agrada, hah!