Monthly Archives: Agost 2011

Viatge Cambodja Vietnam (3): Aeroports, del tercer món al primer

“Aeroports? Però quan començarà a explicar coses interessants, aquesta?”, “Què es pensa, que nosaltres mai hem vist un aeroport?”, “Jo que em pensava que havia vist coses maques i mira, es veu que no”. Paciència. Tot arribarà.

-.-.-.-.–.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-

Aeroport de Tegel, Berlín. Al control de seguretat el senyor que em mira el passaport m’explica en un perfecte alemany, que entenc pels moviments que fa, que no podré fumar a dins (i qui li ha demanat de fumar? Jo no fumo!). Ai mare, si no ens entenem entre els europeus com m’he d’entendre amb els vietnamites…mal de panxa.

Ens disposem a esperar fins al proper vol. Inspeccionem el territori. Ja hem acabat. Tegel és un dels aeroports més cutres en els que he estat mai, o almenys el lloc on ens van col·locar…no hi havia res més que un bar que semblava una paradeta, quatre cadires davant de la porta d’embarcament (bé, qui diu quatre diu poques) i una botiga de Duty-free que venia alcohol, tabac i xocolata, tres productes bastant inútils quan no fumes, no tens planejat entrompar-te i viatges amb una noia al·lèrgica a la xocolata.

Tot el que hi ha a l'aeroport de Tegel (o a la zona on ens van col·locar), excepte el minibar

Per sort vam conèixer uns nois molt simpàtics (per obra i gràcia de la sociabilitat de la Marta) i quatre hores després havia arribat l’hora d’embarcar. Llavors se’ns va acudir que encara no sabíem com ens dèiem, coses que passen als aeroports, parles quatre hores amb la gent, preguntes a on van, de què fan, on viuen, què els agrada fer, però no se t’acut preguntar pel nom. Doncs res, que érem allà a la cua, rient-nos de nosaltres mateixos, quan ens van dir que el vol anava amb retard! Unes quatre hores de conversa més i l’avió més gran en el que havia estat mai de la vida s’enlairava camí cap a Bangkok.

Mireu quina monada... aquest alfabet tailandès es mereixia més d'una foto!

 Teníem claríssim que a causa del retard havíem perdut el tercer avió, que ens havia de portar de Bangkok a Siem Reap (Cambodja), el que no teníem tan clar era què havíem de fer en arribar a Bangkok. Per sort just sortir de l’avió una hostessa ens esperava a fora amb els nostres noms i ens va explicar quan sortiria el proper avió i què havíem de fer. Així que com que el viatge s’estava allargant unes 4 hores més vam dedicar-nos a recórrer l’aeroport de Bangkok… com dues ànimes en pena.

L'aeroport de Bangkok, com el cos d'una serp que se t'ha cruspit!

 Era un aeroport gegant, enorme, immens, moderníssim, això sí que era un aeroport!! Em vaig adonar que veníem del tercer món, d’Alemanya! I jo que em pensava que anava cap als països pobres del món… Tenia més botigues que Diagonal Mar, era una passada! Es veu, però, que quan el van construir creien que hi havia mals esperits. Fins i tot algú havia vist algun fantasma, i les autoritats van haver de portar 99 monjos budistes perquè la zona quedés neta de males vibracions. Però nosaltres no en sabíem res de tot això i aviat vam ocupar unes butaques ben còmodes i vam fer una becaina.

Molt més còmodes que a l'avió! Aquesta és la Marta, la meva companya de viatge.

D’allà vam agafar un avió d’hèlices cap a Siem Reap (Cambodja). En arribar a l’aeroport, que era moníssim, havíem de fer-nos el visat. Ens vam posar en una cua i vam pagar els calerons que valia. L’home amb qui parlàvem era a l’inici d’un immens taulell on hi treballaven com a mínim 20 persones, una al costat de l’altra. Ens va indicar que esperéssim al final del taulell i en fixar-nos-hi vam veure que s’anaven passant el passaport d’un funcionari a l’altre, tots uniformats, treballant en cadena… tot plegat em va semblar molt comunista. No em vaig atrevir a fer-los cap foto… per si de cas.
-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.–.-.-.-.-.-.-.

I a la propera entrada, Ankor.

Anuncis

8 comentaris

Filed under Uncategorized

Viatge Cambodja i Vietnam (2): avions i “jet lags”

Avió d’anada, hora de dormir. Ho intentes: col·loques el coixí als ronyons, el coixí a sobre l’espatlla, el coixí a sobre la taula, tanques la taula, poses els peus sobre el seient, sobre el reposa braços del noi del davant, sobre la taula de la teva companya de viatge, poses el cul de costat, proves amb l’esquena a l’altra banda, quan sembla que has trobat la posició la noia del costat es belluga…i llavors comences a estudiar com t’ho faràs per saltar per sobre la Marta per anar al lavabo sense despertar-la! Us asseguro que no hi cabia. Una hora, dues, tres, quatre, aguantes, però les següents sis o set hores et vols morir.

Si viatges per Europa se te’n refot si tens només dos dits fins al seient del davant: saps que en poques hores sortiràs del maleït vehicle volador (us havia dit que no m’agrada volar?). Quan viatges a l’altra punta del globus a l’avió hi ha una pantalleta on t’indiquen en quina posició del planeta et trobes, doncs jo vaig anar tan lluny que de cop i volta la Península Ibèrica va desaparèixer del mapa! Si vas tan lluny que perds casa teva de vista necessites una bona companyia: res de companyies de baix cost!! És a dir, primer Petriconsell: NO FEU UN VIATGE LLARG AMB BERLIN AIRLINES: tot i que l’avió no va caure, el menjar era acceptable i la tripulació va ser molt amable no hi havia espai vital! i, encara més important (ara em direu que sóc ben rara) no hi havia pantalla individual!!

Veureu, sembla que no faci falta, oi, una tele? Jo em passo tot el mes d’agost sense tele, no us penseu que sóc d’aquests que no poden estar-se cinc minuts sense que els distreguin… Però és que quan no aconsegueixes dormir, bé has de fer alguna cosa!! A l’avió d’anada només hi havia petites pantalletes comunes, i si volies seguir la pel·lícula que havien posat t’havies de comprar els auriculars (que dius “mira que sou rates..”). A l’avió de tornada (que jo diria que era més ample, és clar que em va tocar al passadís i llavors ho veus tot de color de rosa) se’m va fer molt menys pesat el viatge i va ser perquè tenia una pantalleta per distreure’m on jo triava quina pel·li volia mirar o si volia jugar… per exemple al Tetris (m’hi vaig passar dues hores sense adonar-me’n, hehe, tin ti ti tin, ti ti tin, ti ti tin, ti ti tin, ti ti ti ti ti tin tin!). És a dir, que si heu d’anar a Vietnam i el pressupost no us arriba per comprar un bitllet de Singapur Airlines (tothom diu que és la millor) podeu provar amb Qatar Airlines. El Tetris que tenen us farà el viatge molt més agradable.

I el famós Jet lag? La teoria diu que quan viatges cap a l’est el jet lag és més tremendu que a l’inrevés. A mi em va passar el contrari, però va ser perquè vam enganyar el temps. La nit abans d’agafar el vol vam sortir de festa, idees de la Marta que jo abans d’experimentar-les no compartia gaire, i vam dormir poc. Això volia dir que en teoria estaríem tan cansades que a l’avió dormiríem sense problemes…però la incomoditat no ho va permetre, tampoc, i un retard…que ja us explicaré va fer que el nostre viatge s’assemblés massa al retorn d’Ulisses a casa. Així que quan vam arribar a Cambodja, després de sopar, us ho asseguro: teníem son, molta son, i vam dormir sense problemes quan tocava.

De tornada el Jet lag es va manifestar. El Tetris en té tota la culpa. No vaig dormir gaire a l’avió, viciada a la pantalla, i quan vam arribar a Barcelona pel carrer els colors em brillaven i els sons semblaven d’un altre planeta. Semblava que anés drogada. Era conscient que havia de resistir la son i no dormir fins que toqués així que vaig aguantar tot el dia, fins i tot a l’hora de sopar, que per a mi eren les 3.30 de la matinada i estava acostumada a anar a dormir d’hora…zzz. Durant uns dies vaig despertar-me pensant que encara era a Vietnam.

-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-

Foto: Tailàndia i/o Cambodja des del cel, mil rius amb forma de serp.

9 comentaris

Filed under Uncategorized

Viatge a Cambodja i Vietnam (1): Introducció

Em sap moltíssim greu, però després d’aquesta vindran moltes més entrades sobre Vietnam. Un no agafa un avió per anar a l’altra punta del món i es queda indiferent… i menys si, aquest cop sí, ha omplert garebé 100 pàgines d’experiències en una llibreta. Em sap greu perquè tinc al cap temes sucosos, Mourinho i Duquesa de Alba entre d’altres, que potser mai no veuran la llum per culpa d’aquesta marató que us espera. De totes maneres desitjo que us agradi.

Per tal que la feina de fer-me feliç llegint-me no us sigui tan feixuga he desglossat totes les meves impressions en diferents entrades… el més fàcil hauria estat copiar la llibreta tal qual, però suposo que tampoc no us acaba d’interessar el que vaig fer a Vietnam exactament, dia a dia, sinó que preferiu que us expliqui simplement unes quantes coses.

En conclusió, no hi trobareu cap guia de viatge, ni gaires recomanacions ni llocs per veure. Si heu entrat buscant ajuda per planejar el vostre viatge…heu de saber que algun consell trobareu, però haureu de llegir molt. Més val que m’escriviu directament si necessiteu cap consell, sigui demà o sigui el 2075 (suposant que el 2075 encara es pugui llegir tot això) (uf, que lluny que cau el 2075…) no sigueu tímids!

.-.-.-.-..-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.–.-.-.-.-.-.-.

La foto: dues noies en un taller artesanal de Hoi An fent llums de paper

-.-.-.-..-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-..-.-.-.-.-..-.

Desitjo que les vostres vacances hagin anat tan bé com les meves! Ja sóc aquí!!

8 comentaris

Filed under Uncategorized