Freixenet perd la seva identitat

No he estudiat publicitat, però m’imagino que trobar una fórmula per fer que el teu producte sigui únic i es distingeixi dels altres és un encert. Tenim com a exemple suat Coca-cola: només la forma de l’ampolla ja marca la diferència amb els altres refrescos. També els anuncis d’Audi, tan elegants; els d’Aquàrius, tan vitals; els de Ferrero Rocher, tan casposos; els de la primavera al Corte Inglés tan…Corte Inglés! Els comences a veure i ja saps què anuncien. Bravo!

 

I ara l’anunci dels anuncis, l’anunci daurat ple de bombolles, l’única cosa que distingia el més aviat senzill Freixenet de la resta de caves, ha canviat aquest any per diluir-se entre els milers d’altres anuncis televisius. Si mires l’anunci i no saps de què és, si podria ser de qualsevol cosa, no és que has fet un mal anunci? El que abans es devia estudiar com un bon exercici de publicitat ara es posarà com a exemple de pèrdua d’identitat.

 

Tenia tot això escrit quan vaig descobrir com s’havia fet l’anunci d’aquest any. No sabia per què em recordava tant a l’anunci aquell de Colacao i l’Enric em va donar la clau: aquell era fet de trossos que la gent havia filmat a casa seva. Aquest any Freixenet va organitzar un concurs i la gent enviava el seu brindis per optar a un premi de 3000 euros o a una beca per fer un màster de cinema. El resultat va ser un “copia, pega i colorea” dels vídeos guanyadors, però amb la desgràcia que el poti poti resultant no té ni la meitat de gràcia de la que tenien els originals. Van fer, com l’anunci de Cola Cao, vaja, però malament. Ara només falta comprobar si aquest any el cava té aromes de xocolata o el cas de plagi és només publicitari.