Tag Archives: Pro-vida

Filòloga pro-vida

Filòloga pro-vida - [i]"La troballa més espectacular d'aquest estudi és que els nounats humans no només són capaços de reproduir diferents tons quan ploren, sinó que prefereixen les pautes sonores típiques de l'idioma que han sentit durant la seva vida fetal, en l'últim trimestre de gestació", assenyala una de les autores de l'estudi, Kathleen Wermke, de la universitat alemanya de Würzburg. (el periodico.cat)[/i] M’encanta, de la meva carrera, tot el que té a veure amb l’adquisició del llenguatge. El Franki, encara que sembli mentida, em fascinava amb llengües criolles, “interruptors on-off” i teories chomskianes. Llàstima que faci molt de temps i no recordi bé proves i noms tècnics però tampoc no pretenc fer classe a ningú. Ara, embolicada amb una manta intentant millorar-me d’aquest “virus” que diuen que tinc, surt aquesta notícia al diari. Que abans d’haver parlat, abans d’haver plorat, abans d’haver nascut els nens ja han estat “adquirint” la llengua materna des del ventre, agafant “l’accent” de la seva llengua. Em meravella i m’encanta. - Fotolog

“La troballa més espectacular d’aquest estudi és que els nounats humans no només són capaços de reproduir diferents tons quan ploren, sinó que prefereixen les pautes sonores típiques de l’idioma que han sentit durant la seva vida fetal, en l’últim trimestre de gestació”, assenyala una de les autores de l’estudi, Kathleen Wermke, de la universitat alemanya de Würzburg. (el periodico.cat)

M’’encanta, de la meva carrera, tot el que té a veure amb l’’adquisició del llenguatge. El Franki, encara que sembli mentida, em fascinava amb llengües criolles, “interruptors on-off” i teories chomskianes. Llàstima que faci molt de temps i no recordi bé proves i noms tècnics però tampoc no pretenc fer classe a ningú.

Ara, embolicada amb una manta intentant millorar-me d’’aquest “virus” que diuen que tinc, surt aquesta notícia al diari. Que abans d’’haver parlat, abans d’’haver plorat, abans d’’haver nascut els nens ja han estat “adquirint” la llengua materna des del ventre, agafant “l’’accent” de la seva llengua. Em meravella i m’’encanta.

el 11 noviembre 2009

Anuncis

1 comentari

Filed under Uncategorized

La ministra i la resposta

La ministra i la resposta - http://www.hazteoir.org/files/19mayo09_Aido_Feto_No_Ser_Humano_0.mp3 Tota la biologia moderna es fonamenta en el fet que els éssers vius pertanyen a una espècie determinada. Tota la taxonomia es basa en aquest fet. L’evolucionisme ha deixat ben assentat el principi d’especiació, sense el qual tot el pensament científic elaborat des de Darwin estaria mancat de sentit. La ciència actual a través del descobriment de l’ADN i les tasques d’investigació desenvolupades, ha deixat assentada la identificació de cada espècie a través de la seva empremta genètica, de manera que pot deduir-se l’espècie a la que pertany un ésser viu, i per tant les seves característiques generals, a través d’una petita resta biològica. Precisament les recents condemnes per la deficient identificació i classificació de les restes humanes de l’accident de l’avió Yak-42, constitueixen un exemple més d’aquesta evidència: tot ésser viu pot ser identificat pel seu ADN. Al marge de qualsevol consideració de filosofia i de creences, l’evidència científica inqüestionable és la següent: el fetus, i abans l’embrió engendrat per una dona, és un ésser viu que pertany a l’espècie humana. Contràriament es donaria l’absurd que l’espècie humana engendraria éssers vius inicialment indeterminats pel que fa a la seva espècie. Si es practica una anàlisi d’ADN sobre el fetus, aquest serà l’únic resultat possible. Més encara, si es repeteix l’anàlisi passats 50, 80 anys després de la seva mort, el resultat serà idèntic. Científicament el fetus és un ésser viu humà, més exactament pertany al domini Eukarya, Regne Animal, Phylum Cordata, Subphylum Vertebrat, Classe Mamífers, Ordre primats, Gènere Homo, Espècie Sapiens. En aquest sentit en res es diferencia un fetus de la Ministra Aído, a ambdós se’ls suposa que pertanyen a l’espècie Sapiens. Volem subratllar tanmateix que en l’àmbit jurisprudencial, el vot reservat del membre del Tribunal Constitucional, Tomás y Valiente, en la sentència 53/1 d’11 d’Abril sobre la despenalització de l’avortament, i que constitueix la base jurídica sobre la qual pretén justificar-se la llei de terminis afirma que el nonat és “vida humana”. Una altra cosa és el grau de protecció que l’Estat decideixi assignar a aquesta vida humana que presenta unes característiques, que per altra banda no són específiques del fetus (estar en formació, i ser temporalment), però que és un ésser viu humà resulta inqüestionable. Les declaracions de la Ministra Bibiana Aído afirmant que es tracta d’un ésser viu no humà, que no és un ésser humà, o bé expressen una manca tan extrema de coneixements que la fan incompatible amb l’exercici de la seva alta responsabilitat, o bé és posseïdora d’una ideologia reprovable per perillosa, per les repercussions socials que té aquesta forma de pensar. Precisament Europa, ja va experimentar desgraciadament els mals que van ocasionar aquells que van distingir diferents qualificacions per a la vida humana. - Fotolog

Tota la biologia moderna es fonamenta en el fet que els éssers vius pertanyen a una espècie determinada. Tota la taxonomia es basa en aquest fet. L’’evolucionisme ha deixat ben assentat el principi d’’especiació, sense el qual tot el pensament científic elaborat des de Darwin estaria mancat de sentit.

La ciència actual a través del descobriment de l’’ADN i les tasques d’’investigació desenvolupades, ha deixat assentada la identificació de cada espècie a través de la seva empremta genètica, de manera que pot deduir-se l’’espècie a la que pertany un ésser viu, i per tant les seves característiques generals, a través d’’una petita resta biològica.

Precisament les recents condemnes per la deficient identificació i classificació de les restes humanes de l’accident de l’avió Yak-42, constitueixen un exemple més d’’aquesta evidència: tot ésser viu pot ser identificat pel seu ADN.

Al marge de qualsevol consideració de filosofia i de creences, l’’evidència científica inqüestionable és la següent: el fetus, i abans l’’embrió engendrat per una dona, és un ésser viu que pertany a l’’espècie humana. Contràriament es donaria l’absurd que l’’espècie humana engendraria éssers vius inicialment indeterminats pel que fa a la seva espècie. Si es practica una anàlisi d’’ADN sobre el fetus, aquest serà l’’únic resultat possible. Més encara, si es repeteix l’’anàlisi passats 50, 80 anys després de la seva mort, el resultat serà idèntic. Científicament el fetus és un ésser viu humà, més exactament pertany al domini Eukarya, Regne Animal, Phylum Cordata, Subphylum Vertebrat, Classe Mamífers, Ordre primats, Gènere Homo, Espècie Sapiens.

En aquest sentit en res es diferencia un fetus de la Ministra Aído, a ambdós se’’ls suposa que pertanyen a l’’espècie Sapiens.
Volem subratllar tanmateix que en l’àmbit jurisprudencial, el vot reservat del membre del Tribunal Constitucional, Tomás y Valiente, en la sentència 53/1 d’11 d’Abril sobre la despenalització de l’’avortament, i que constitueix la base jurídica sobre la qual pretén justificar-se la llei de terminis afirma que el nonat és “vida humana”.

Una altra cosa és el grau de protecció que l’’Estat decideixi assignar a aquesta vida humana que presenta unes característiques, que per altra banda no són específiques del fetus (estar en formació, i ser temporalment), però que és un ésser viu humà resulta inqüestionable.

Les declaracions de la Ministra Bibiana Aído afirmant que es tracta d’’un ésser viu no humà, que no és un ésser humà, o bé expressen una manca tan extrema de coneixements que la fan incompatible amb l’’exercici de la seva alta responsabilitat, o bé és posseïdora d’’una ideologia reprovable per perillosa, per les repercussions socials que té aquesta forma de pensar.

Precisament Europa, ja va experimentar desgraciadament els mals que van ocasionar aquells que van distingir diferents qualificacions per a la vida humana.

el 26 mayo 2009

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

Una llei millor”

“Una llei millor” - Fa pocs mesos tothom s’escandalitzava i deia que això eren infanticidis. Ara, el comitè de bioètica diu que l’avortament hauria de ser lliure fins a les [b]24[/b] setmanes. [b]VUITENA SETMANA DE GESTACIÓ[/b] (Dos mesos i mig, 60 dies) Han acabat els 60 dies més importants de la meva vida: el desenvolupament de tots els meus òrgans. D’ara endavant tan sols creixeré i perfeccionaré les meves funcions. Ja medeixo tres centímetres i peso tres grams. Sóc ja una dona/home complet/a. [b]NOVENA I DESENA SETMANA[/b] Ja tots els meus òrgans funcionen: músculs i nervis ja van sincronitzats. Moc els bracets i les cames, fins i tot puc xuclar-me el dit. Faig tombarelles i nedo dins el líquid amniòtic. Puc agafar un cabell. Si em punxen també puc sentir el dolor. Sento sorolls i els recordo. -.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.- El Dr. Bernard Nathanson, després de 75000 avortaments va veure el cor d’un fetus al monitor i es va començar a plantejar per primer cop “què era el que estàvem fent veritablement a la clínica” [Wikipèdia] -.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.- Ho havia de fer. Sort que sé que em seguireu estimant! - Fotolog

Fa pocs mesos tothom s’’escandalitzava i deia que això eren infanticidis. Ara, el comitè de bioètica diu que l’’avortament hauria de ser lliure fins a les 24 setmanes.

VUITENA SETMANA DE GESTACIÓ
(Dos mesos i mig, 60 dies)

Han acabat els 60 dies més importants de la meva vida: el desenvolupament de tots els meus òrgans.
D’’ara endavant tan sols creixeré i perfeccionaré les meves funcions.
Ja medeixo tres centímetres i peso tres grams.
Sóc ja una dona/home complet/a.

NOVENA I DESENA SETMANA

Ja tots els meus òrgans funcionen: músculs i nervis ja van sincronitzats.
Moc els bracets i les cames, fins i tot puc xuclar-me el dit.
Faig tombarelles i nedo dins el líquid amniòtic.
Puc agafar un cabell.
Si em punxen també puc sentir el dolor.
Sento sorolls i els recordo.

-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-

El Dr. Bernard Nathanson, després de 75000 avortaments va veure el cor d’’un fetus al monitor i es va començar a plantejar per primer cop “què era el que estàvem fent veritablement a la clínica” [Wikipèdia]

-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-

Ho havia de fer. Sort que sé que em seguireu estimant!

el 18 septiembre 2008

1 comentari

Filed under Uncategorized