
Fa temps que el llenguatge políticament correcte va imposar a tot bon orador d’usar tant la forma femenina com la masculina d’allò de què o a qui parlava. Fa uns anys això no s’estilava i en tenim la prova en la frase més cèlebre del nostre petit país, que no va ser ben bé així: Ciutadans i ciutadanes de Catalunya, ja sóc aquí!
Suposo que hi ha tres postures en aquesta discussió: la d’aquells que creuen veritablement que si algú diu sols els nens les nenes estan essent discriminades, els que diuen els nens i les nenes perquè queda bé i els que diem els nens convençuts que les nenes són prou intel·ligents com per sentir-se identificades dins del col·lectiu. El que segueix va pels primers, els segons els deixo de banda, per rucs.
Qui defensa per exemple l’opció “les persones” en comptes de ”els homes”, que vigili, perquè si algun dia donem la volta a la truita i vivim en matriarcats autoritaris i la societat discrimina els homes hi haurà un problema. “És que cap a finals del segle XX es van prioritzar formes com les persones o la mainada” diran els teòrics o/i teòriques de la llengua “però antigament eren usades les formes homes, i nens, que són molt apropiades pels temps que corren. Si una nena usa la forma nens estarà incloent-hi també en el seu imaginari la mainada mascle”
Qui defensa tant la forma femenina com la masculina (això és igualtat!) dues coses: la primera que combini amb equitat les formes, és a dir, primer el femení a davant i a la propera vegada el masculí, no fos cas que si posa primer sempre el masculí al davant els femenins s’enfadin o a la inversa. La segona, que no es faci escriptor. Seria insuportable llegir un text de dues-centes pàgines amb oracions com “Quan el President va sortir al carrer els homes i les dones el miraren estranyament, tots aquells ciutadans i ciutadanes sabien de la seva política injusta amb els nens i les nenes”
La llengua no discrimina, tot és política. Preguntarem a ICV per què no són Iniciativa Els verds i Les verdes. Au, s’obre el debat.
el 13 enero 2009