Monthly Archives: Setembre 2012

¡Que no nos embauquen!

Crec que si ara mateix caic i em faig una ferida, tot i que ja no tinc edat per anar-me pelant genolls, la sang que sortirà serà bicolor, groga i vermella. De fet sortirà ratllada, com la pasta de dents, així simulant una senyera. I és que cada cop que em poso a pensar algun text per al Reflexionem-hi em surt alguna cosa relacionada amb tot el procés que ara engeguem. No tinc gaire clar si aquest camí podrà tenir un final feliç, potser per influència de la nova sèrie a la que m’he enganxat “Érase una vez”, l’heu vista?

Però això és el de menys, el que compta és què fem i com es valora. Sortim una pila de catalanets al carrer a dir “Prou” i les xfres de l’assistència a la manifestació les fan ballar com volen. Segons un articulista de La Vanguàrdia l’altre dia érem 600.000. Segons una lectora del mateix diari érem 700.000. Segons la Guàrdia Urbana érem 1500000. Segons l’organització érem 2000000. Només cal veure el diagrama de barres de més amunt per adonar-se que el volum de gent és molt, molt i molt diferent! Gairebé el doble o la meitat! Que no ens prenguin el pèl. “¡Que nos digan la verdad!”

Aprofito per demanar si algú pogués inventar un sistema per comptar objectivament la gent que assisteix en un esdeveniment així, més enllà dels metres quadrats. Algun sistema modern del segle XXI, no ho sé, comptar ànimes des de l’aire amb un súperordinador?

Anuncis

9 comentaris

Filed under Uncategorized

De la comunitat de veïns a la independència

Imatge
              Si viviu en un edifici on no podeu deixar una bicicleta al garatge perquè els veïns us la roben, si veieu que a l’hora de pagar les despeses de la comunitat n’hi ha uns quants que sempre fan el morós, si us trobeu que hi ha un pany espatllat fa molt de temps que no hi ha manera d’arreglar i a sobre sentiu als replans com us critiquen (o fins i tot algun té la barra de dir-vos alguna cosa a l’ascensor) … no n’estareu una mica farts?
              El més lògic és que tingueu ganes d’anar a viure en una casa aïllada, on no us toquin la bicicleta, ni us estafin amb despeses comunes. Allà les crítiques us seran menys molestes, i si hi ha un pany que no funciona i no es canvia, sabreu que és només culpa vostra. Segurament hi haurà més despeses i tot us costarà una mica més, us hi haureu d’esforçar… però en uns quants anys aquesta nova llar us farà sentir molt orgullosos.
              Ha arribat el moment d’independitzar-nos! Dimarts 11 de setembre de 2012, a les 18.00 al passeig de Gràcia (ep, amb Gran Via) tindreu una nova oportunitat de veure’m, i desitjo que us costi molt i molt de trobar-me. Aquest any no m’ho perdo!
   -.-..-.-.-.-.–.-.-.–.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-..-.-.-.-.-.
              Perdoneu (elevat a la màxima potència). Mai havia abandonat tant el bloc! Com que no me’n puc refiar de les meves promeses no us prometo que tornaré aviat, tot i que així ho espero!
              Acabo de passar el corrector de Gmail i no reconeix “independència” ni “independitzar”. Això no pot ser….!! :S

5 comentaris

Filed under Uncategorized