Amb Sant Guim

Boníssim, ja haureu sentit la notícia: l’’alcalde d’’un poble de la Segarra posa traves a l’’associació que organitza el tradicional pessebre vivent, i amenaça a portar els Mossos. Els habitants d’’aquest irreductible poblat diuen que ja prou que l’’any passat es van quedar sense pessebre per les exigències de l’’alcalde, que a veure si aquest any han de tornar a fer-li cas al desgraciat. Els mossos diuen que no impediran l’’actuació encara que els ho mani l’’alcalde (visca els Mossos!).

Què demana l’’alcalde? Havia posat nou condicions, de les quals els organitzadors en rebutgen tres: pagar un dipòsit per instal•·lar escenes al carrer, un centenar d’entrades de regal i una aportació econòmica per les molèsties que puguin causar als veïns.

Com és el poble? Hi ha 199 habitants, al pessebre vivent hi participen 300 figurants. Si busqueu per Internet informació sobre el poble trobareu que té un nucli medieval i que s’’hi representa un pessebre vivent des de 1982 (2008-1982=26 anys).

Rellegim les exigències de l’’alcalde:
– pagar un dipòsit? Ja prou que deuen gastar-se amb decorats, i a canvi el turisme que deuen generar no anirà malament a l’’alcalde…
– un centenar d’’entrades de regal? perquè vingui en Montilla a fer-se la foto??
– aportació econòmica per als veïns que molesten: perquè dels 200 habitants, segur que n’’hi ha tres que no hi participen al pessebre, i és clar, se’’ls ha de pagar la falta de pau. Em pregunto si a les festes de Gràcia l’’Hereu es pren tants miraments… i això que el pessebre deu ser sorollós, i deu durar fins a les 3 de la matinada, segur!!

No sé, ja m’’explicareu si és que té ganes de tocar el nas i treure’’n alguna cosa a canvi o si és només perquè és un pessebre i això ja no s’’estila.

-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.

I després m’’expliqueu què faig fent fotologs quan tinc les factures, un treball i tres exàmens per fer…fuf.

el 29 noviembre 2008

Molt més soroll

Realment no sé ni com expressar el que us vull dir però és que cada cop que veig un anunci de la “obra social de Caja Madrid” m’’agafa una ràbia! N’’hi ha dos que trobo especialment insuportables.

El primer és aquell de Quetzaltenango on estan TAN agraïts a CajaMadrid que tots tenen de segon nom “Madrid”, així hi ha el Panxo Madrid, l’’Alejandro Madrid i l’’Amancio Madrid. (És curiós com només pareixen nens en aquest poble, on és la Maria Madrid? Les dones que hi surten són del poble del costat? )

http://es.youtube.com/watch?v=ofDK96_y1c0

No sé com m’’ho prendria si jo fos guatemalenca i veiés aquest anunci. La impressió que dóna és que se’’n riuen d’’aquesta pobra gent. Representa que nosaltres som els sants barons que anem a ajudar a aquesta colla de salvatges que viuen a la selva i que són tan tontets que posen als seus fills de segon nom Madrid. I això ha d’’animar-nos a posar els nostres calerons en aquest banc???

L’’altre és el del grup de Síndrome de Down que canta We will rock you!

http://es.youtube.com/watch?v=3ajePbfDhDY

La lletra ja fa esgarrifar, ni la Shakira podria haver cantat aquests versos tan poc agraciats, pobra noia, la cantant de l’’anunci se’’n surt prou bé. Però no sé per què torno a tenir la mateixa sensació d’’abans, tornem a ser els sants barons que podem ajudar aquests tontets a que es distreguin, “mireu que macos, ells també fan coses normals”. Òndia, i és clar que han de fer coses normals, és clar que poden i han de fer tot el que un altre podria o voldria fer, però jo crec que tal com està fet l’’anunci està posant l’’espectador en un nivell molt diferent dels nois que hi surten cantant. Només cal que veieu els comentaris que hi deixa la gent al Youtube…

La intenció estic segura que era bona, però el resultat em fa posar els pèls de punta. Potser hauria estat millor fer un anunci més “reportatge” i menys “anunci”.

el 25 November 2008

Aquest no és un fotolog desesperat

Estimats tots:

Divendres que ve Els Pastorets Rock fan un concert al Razzmataz…
– Qui?????
Sí, home, un grup de música que fa versions de cançons populars catalanes en clau de rock, ska, funki… és a dir ritmes ballables i molt divertits. Prometen ser molt “showmans”, duen faixa i barretina i estic segura que en podem localitzar algun prou guapot com per dedicar-li els nostres habituals crits afalagadors de fans histèriques.

Com haureu vist aquest no és un fotolog desesperat, jo hi aniré encara que tots em digueu que teniu altres plans, només volia fer-ne propaganda perquè, a part de tenir comissió, trobo que pot ser divertit!

Un petó i una abraçada (que diuen les meves nebodes abans d’’anar a dormir =D)

M

PD: Si al Youtube hi poseu “pastorets rock” hi trobareu molts exemples del que fan. Jo us proposo sentir La Masovera: http://es.youtube.com/watch?v=HxQEaasoo4Y  porto tota la setmana cantant-la, o lai la.

el 22 noviembre 2008

Grans

Ens fem grans, sí, però els grans no acaben de desaparèixer de l’’espill del cor, que diuen. Les primeres obsessions adolescents per voler-los amagar han generat amb els anys un hàbit que sorgeix en els moments més estressants del dia. Consisteix a plantar-se davant el mirall i pressionar amb dos dits les zones properes al gra o barb en qüestió. El que s’’inicia com una pràctica innocent es converteix de seguida en una fam imparable que va deixant immediatament un rastre de pell vermellíssima i boteruda, i a la llarga un panorama de crostes i grans més grans encara. Llueixo als 24 la pell d’’una nena de 14. Sense voler-ho he descobert la fórmula de l’’eterna joventut, més eficaç i econòmica que una sala d’’operacions.

el 18 noviembre 2008

CRISI

Faig jornades laborals de 34 hores, necessito un descans. Bona nit.

el 13 noviembre 2008

Què hi fa l’’Alba a l’’escenari del TNC i revelacions a la muntanya

Per què fardar de tenir una amiga que fa visites teatralitzades, que fa un postgrau al Institut del Teatre, o que fa les millors classes estel·•lars d’’interpretació… si pots fardar que ella és la que fa de moderadora als col•·loquis del Nacional? La seva veu ressona a la sala, i el color dels cabells que duu aquell dia enlluernen més que la llarga i rossa cabellera de la Gisela. VISCA!

–..–..–..–..–..–..–..–..–..–..–..–..–..–..–..–..–..–..–..

Glaçada al Montseny el matí següent tinc una revelació de sant Youtube. Em xiuxiueja que busqui una cançó. No puc contenir les llàgrimes… l’emoció… després de tants anys!

el 09 November 2008