Ens fem grans, sí, però els grans no acaben de desaparèixer de l’espill del cor, que diuen. Les primeres obsessions adolescents per voler-los amagar han generat amb els anys un hàbit que sorgeix en els moments més estressants del dia. Consisteix a plantar-se davant el mirall i pressionar amb dos dits les zones properes al gra o barb en qüestió. El que s’inicia com una pràctica innocent es converteix de seguida en una fam imparable que va deixant immediatament un rastre de pell vermellíssima i boteruda, i a la llarga un panorama de crostes i grans més grans encara. Llueixo als 24 la pell d’una nena de 14. Sense voler-ho he descobert la fórmula de l’eterna joventut, més eficaç i econòmica que una sala d’operacions.
el 18 noviembre 2008
Reflexionem-hi 
Calanuria el 22/11/2008
sí sí sí!!! jo tb tinc ganes de cantar “el desembre congelat” amb tots els filolegs! i poder cantar un quinto d’una punyetera vegada…….pq q jo recordi només un cop la Pilar i l’Albert van guanyar alguna cosa!
aneu fent pressió a l’àvia, q tinc ganes de veure-us-he-hi-ho!! jo torno el 21 de desembre!
com va tot maria? les classes bé? les joies bé? els bicenturys bé?
fins ben aviat!
Stel_ada el 20/11/2008
A pocs llocs us podria dur jo de guia 😛
Divendes no vindré, ho veuràs escrit per tres bandes diferents! I en una t’he fet altres propostes no menys interessants, quan me n’hagi informat millor ja us faré un correu.
Anychance el 18/11/2008
sí, ja som més grans… i què? hi ha una dita que m’acabo d’inventar que diu: “perro viejo muerde mejor cuando cree que debe hacerlo”
i una altra de regal… “val més gra a la pell que bottox a l’epidermis” 🙂
Stel_ada el 18/11/2008
hahahaha
PUSaria la mà al foc que aquesta actualització és de les més (que et) GRAtes que has fet… 😛
Aranel_eowyn el 18/11/2008
Dedicat a l’Agnès… espero que ho vegis wapa! http://es.youtube.com/watch?v=MKJ2l3xMRfM (fins al minut 2:00 no impressiona massa…jajajajajajajjajaaaaaaa en vull més, jaaj)