“Aeroports? Però quan començarà a explicar coses interessants, aquesta?”, “Què es pensa, que nosaltres mai hem vist un aeroport?”, “Jo que em pensava que havia vist coses maques i mira, es veu que no”. Paciència. Tot arribarà.
-.-.-.-.–.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-
Aeroport de Tegel, Berlín. Al control de seguretat el senyor que em mira el passaport m’explica en un perfecte alemany, que entenc pels moviments que fa, que no podré fumar a dins (i qui li ha demanat de fumar? Jo no fumo!). Ai mare, si no ens entenem entre els europeus com m’he d’entendre amb els vietnamites…mal de panxa.
Ens disposem a esperar fins al proper vol. Inspeccionem el territori. Ja hem acabat. Tegel és un dels aeroports més cutres en els que he estat mai, o almenys el lloc on ens van col·locar…no hi havia res més que un bar que semblava una paradeta, quatre cadires davant de la porta d’embarcament (bé, qui diu quatre diu poques) i una botiga de Duty-free que venia alcohol, tabac i xocolata, tres productes bastant inútils quan no fumes, no tens planejat entrompar-te i viatges amb una noia al·lèrgica a la xocolata.
Tot el que hi ha a l'aeroport de Tegel (o a la zona on ens van col·locar), excepte el minibar
Per sort vam conèixer uns nois molt simpàtics (per obra i gràcia de la sociabilitat de la Marta) i quatre hores després havia arribat l’hora d’embarcar. Llavors se’ns va acudir que encara no sabíem com ens dèiem, coses que passen als aeroports, parles quatre hores amb la gent, preguntes a on van, de què fan, on viuen, què els agrada fer, però no se t’acut preguntar pel nom. Doncs res, que érem allà a la cua, rient-nos de nosaltres mateixos, quan ens van dir que el vol anava amb retard! Unes quatre hores de conversa més i l’avió més gran en el que havia estat mai de la vida s’enlairava camí cap a Bangkok.
Mireu quina monada... aquest alfabet tailandès es mereixia més d'una foto!
Teníem claríssim que a causa del retard havíem perdut el tercer avió, que ens havia de portar de Bangkok a Siem Reap (Cambodja), el que no teníem tan clar era què havíem de fer en arribar a Bangkok. Per sort just sortir de l’avió una hostessa ens esperava a fora amb els nostres noms i ens va explicar quan sortiria el proper avió i què havíem de fer. Així que com que el viatge s’estava allargant unes 4 hores més vam dedicar-nos a recórrer l’aeroport de Bangkok… com dues ànimes en pena.
L'aeroport de Bangkok, com el cos d'una serp que se t'ha cruspit!
Era un aeroport gegant, enorme, immens, moderníssim, això sí que era un aeroport!! Em vaig adonar que veníem del tercer món, d’Alemanya! I jo que em pensava que anava cap als països pobres del món… Tenia més botigues que Diagonal Mar, era una passada! Es veu, però, que quan el van construir creien que hi havia mals esperits. Fins i tot algú havia vist algun fantasma, i les autoritats van haver de portar 99 monjos budistes perquè la zona quedés neta de males vibracions. Però nosaltres no en sabíem res de tot això i aviat vam ocupar unes butaques ben còmodes i vam fer una becaina.
Molt més còmodes que a l'avió! Aquesta és la Marta, la meva companya de viatge.
I a la propera entrada, Ankor.
Reflexionem-hi 
Aeroports, no els pots estimar però tampoc els pot odiar. Hm espera, si que els pots odiar, i molt!
Brrrr…..!
No em diràs que no resulta encantador imaginar el que ha de ser un aeroport superultramegamodern amb 99 monjos budistes espantant mals esperits.
Molt encantador, és aquest mix de modernitat i xoc cultural que ens vam trobar en molts llocs del viatge…a veure si tinc prou gràcia com per anar-vos-els explicant!
Fa dos anys vaig estar a l’aeroport de Bangkok i tal i com dius, no té res d’envejar a molts d’altres.
Parlant d’aeroports, en el de Cancún varen muntar una tauleta de càmping per anar cobrant a la sortida. En el de El Caire, varen sortir de la zona que ens pertocava i després la feina que varem tenir per tornar a entrar ja que no es creien que veníem del lloc on ara volien tornar a entrar. Els aeroports són experiències vives.
Però què dius? I què cobren? L’impost del turista??? AI mareeeee!!
I sí, a Egipte més val no fer coses rares (no hi he anat mai però m’ho imagino, haha!) (quina enveja, no em vull morir sense haver anat a Egipte…ooooooh)
Cobren al sortir unes taxes. En d’altres països ho fan a l’entrar. La qüestió és cobrar.
A Egipte varem anar a l’agost (no podíem fer-ho en d’altres dates) i la calor fa que el viatge sigui més dur que en d’altres dates, però així i tot és molt especial i acostuma a estar bé de preu.
En el meu cas particular em resulta especialment interessant aquest tema dels aeroports, tan sols he fet un viatge en avió i no va ser massa exòtic… de Bcn a Lisboa i tornada…