Oi que l’heu vist? Aquell anunci en què arriba el fill de comprar “cereals, ous i mel” amb un paquet de cereals Chiquilín… i res més. La mare li diu: “Has comprat els cereals, els ous, la mel?” i el nen fa “Sí!”. I ella “I on són?”, i el nen té la barra de dir “Aquí!” amb un somriure bandarra. Llavors succeeix el més sorprenent de tot: la mare li riu la brometa “Hi, hi, hi!”. No ho puc entendre. Si el meu fill, nebot, nét, o qualsevol altre parentiu em fa això jo el mato. El mato o li foto un crit i li dic que faci el favor de donar mitja volta i anar a comprar el que li he demanat, que no només de cereals viu l’home!
A l’anunci li falta versemblança, allò que s’estudia en els cursos de literatura però que es veu que no s’explica en els de publicitat. Algú es pot creure una mare que riu quan el seu nen no li ha fet cas? Quan l’ha enviat amb un encàrrec i ha tornat amb la meitat? Jo ho arreglaria amb un simple canvi: que en la primera imatge, quan el nen deixa el patinet a terra, en comptes de patinet hi portés una bossa amb els ous i la mel, i llavors li fes la brometa a la mare com si no ho hagués comprat, demostrant així que s’ha fixat que els cereals contenen ous i mel. La mare, desorientada, veuria la bossa a l’entrada i entendria la intenció del fill, i llavors riuria la seva broma, perquè llavors la seva broma sí que tindria gràcia. Ai, no sé si em guanyaria la vida com a publicista, però almenys si l’anunci fos com dic no em posaria a renegar cada cop que el veiés!
Reflexionem-hi 
si et preocupa aquest estúpid anunci es que portes una vida molt feliç, no? xD
Si, sí, Pons… ja ho vorem quan tinguis algun xurrumbele per cuidar…! L’educació és un tema molt important! (vaaale, l’anunci no és per tant…)
Aquest és un anunci d’aquells que sempre em fan pensar: “fixat-hi be amb el que anuncien per a no comprar-ho mai”.
Veig que no soc l’únic!
Oi, oi? PUF, quant li ha pagat la competència al publicista per fer psicologia inversa?
Va en la línia dels de detergents: els nens vestidets de blanc immaculat rebolcant-se pel fang i la mare feliiiiiiiiç perquè els nanos s’ho estan passant bé. Jo també els permeto enllardar-se com a porcs, però quan porten l’equip reglamentari de robaesparracadaquetansemenfotcomquedi.
Però ja veus com són les coses. El nen s’embruta = ai que mogut!. El nen compra els que li surt dels nassos = ai que eixerit!. La presidenta de la Diputació de Lleó gasta diners públics en tractaments de bellesa = ai que tremenda! Cony de país 😦
UF, sempre genial, Montse! EXACTAMENT!! I ara el Camps és “innocent” = ai, que elegant!! 😀
jajaajaja jo vaig pensar el mateix l’altre dia jajajajaa. Dic sí… jo de menuda quan anava a comprar li porto a ma mare unes galletes enlloc del que m’havia demanat i surten les galletes volant! jajaja.
Eh que sí?? Me n’alegro de no ser l’única, haha!! D Gràcies!!
No teniu pietat amb els nens amb iniciativa.
El nen és molt repelent i l’anunci és dolent…, però estem parlant d’ell!!!
Sí, però no dels cereals, i això és un anunci, no una pel·li! Representa que hem de ser al súper i pensar: “Ui, que guais aquests cereals, són els de l’anunci! Tenen ous i mel!” i el que pensem és “Ui, els cerels de la mare idiota, jo no vull ser com ella!!!”
És per portar-te la contrària, Tomàs, tens una miqueta de raó…