A les nenes sempre els ha agradat ballar, als nens sempre els han agradat les nenes, així doncs no cal que ens sorprenguem que el fenomen cheerleader sigui un fenomen. Fer de cheerleader en un institut a lo High school musical és la mar de normal: són nens i nenes en l’edat del pavo. També és la mar de normal que aquestes animadores sobrevisquin en lligues professionals, són un reclam més: espectacle esportiu + ties bones ballant.
El que no és tan normal és que les cheerleaders hagin de ser una icona sexual, que hagin de ballar amb bikini i minifaldilla, i sobre tot, el que no és gens normal és que en lligues professionals les animadores siguin menors d’edat, una mica patètic si el públic és majoritàriament adult. Potser encara no tenen edat, després vénen pederastes de totes les condicions i es pensen que tenen dret a alguna cosa…
Un equip de cheerleaders de Jerusalem ha modificat el vestuari de les seves ballarines, d’entre 12 i 18 anys, i ha eliminat els moviments provocatius a les seves coreografies. La Vanguardia subtitula la notícia amb un censurador “Las ‘cheerleaders’ del equipo israelí Hapoel Jerusalén se ven obligadas a vestir con ropas modestas por la influencia ortodoxa de sus seguidores” Doncs nois, què voleu que us digui, que “bravo” pels ortodoxos aquest cop!
Reflexionem-hi 
Doncs jo també dic "bravo", no he seguit aquesta polèmica de la qual parles, però pel que dius, és interessant dir: "visca!".I visca tu també pq m'encanta aquest blog, hi estic enganxada! ;)!Sandra
Amén.