Suposo que ja gairebé mig món té Facebook. Primer va ser el mòbil, Internet, tenir messenger i després Fotolog. Jo com que molt moderna no és que sigui, tot ho he tingut tard. Em costa adaptar-me al meu temps…
Però vaig ser de Facebook, no sé ni quant de temps, no crec que més de dos mesos, i perquè m’hi van fer. D’una banda vaig descobrir mil persones a les que feia mil anys amb les que no havia parlat, de l’altra, mil persones amb les que amb prou feines havia parlat més enllà d’hola i adéu que em demanaven ser amics meus. Gent que no sabia qui era em deia Maria, eres tu?? I el colmo va ser quan una alumna em va demanar ser amiga meva… (que havia posat de perfil una foto sexy fent morritus a lo chico Martini…! Quina vergonya!)
La conclusió va ser que a part de la xarxa de connexió de gent no hi havia cap més motiu per ser del Facebook. Xatejar ho pots fer per Gmail, intercanviar fotos pel Picassa, escriure la gent amb un correu i fer nous amics de la manera tradicional… molt més difícil però què voleu que us digui, potser més autèntica. I la gent que redescobreixes després de tants anys? Ai, mira, queda molt fred dir això però si tenien el teu telèfon i no t’han trucat (i viceversa, eh!?) senyal que per molt guai que quedi tenir-te d’amic al facebook ben bé ara mateix no sou tan amics.
ALA, ja l’he deixat anar, he.
-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.
(I ja ni parlo de tota la polèmica mediàtica, la gent no és gens gelosa de la seva intimitat o què)
(A més a més, us heu fixat que ara la gent ja no té el telèfon de la gent?? Jo odio el telèfon, però no sé, és la manera més ràpida i normal de comunicar-se, o no?)
(Començo a sentir de gent que s’hi ha donat de baixa =D)
(Quart i últim: a veure quan aguanto jo a fora…)
el 20 febrero 2009
Reflexionem-hi 