Heus ací que una vegada era una noia inadaptada al món digital. Hauria preferit escriure amb ploma i haver nascut tres segles enrere però li va tocar viure al segle XXI i per sobreviure va haver de canviar el seu natural immobilisme per una constant evolució. Així doncs, decidí canviar novament de servidor (se’n diu així, no?) per facilitar que els seus excel·lentíssims lectors li deixessin comentaris. I vet aquí un gat i vet aquí un gos que aquest conte ja s’ha fos.
Reflexionem-hi 