La paraula perduda

Si podem dir que som al capdamunt de la muntanya, que baixarem fins al capdavall de la Rambla, el Barça pot ser al capdavant (i el capdavanter) de la lliga, algú em pot explicar per què no puc ser al capdarrere (o la capdarrerera) de la cua per comprar el pa?

-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-

I ja ho sé, eh, que tenim “darrer” i “darrera”, però com diu l’Alejandro “no és lo mismo!”

6 comentaris

Filed under Uncategorized

6 responses to “La paraula perduda

  1. Ufff!!! Marieta m'ho poses difícil i això que les dues som filòlogues i hauríem de tenir-ho fàcil per saber trobar la resposta a la teva hàbil pregunta… En fi, petons!SandraPD: Si tinc temps ja miraré de trobar-ho! Per cert, he recuperat el temps perdut del febrer! 😉

  2. Gràcies per tornar! Muuuuaks!

  3. És la mateixa raó per la qual tenim "canós" i "canut", però hem de dir "cabell blanc" i no pas *cana. I tants altres casos…Incongruències de la gramàtica? M'estimo més pensar que hi ha raons de pes que se'ns escapen (oh, lletraferits de pa sucat amb oli!). I, si són incongruències, pensa que gràcies a això ens guanyem les garrofes.Gràcies pel missatge, germaneta gran. (El 26…?)

  4. La llengua reflecteix la realitat i una visió del món. Ho aprenem a lingüística i ens ho exemplifiquen en llengües de cultures tan allunyades de la nostra (pequem d'etnocentrisme!) que ignorem el que passa als nostres nassos. Per tant, pot ser que no ens agradi el darrere com a punt de referència? És clar, puc anar al darrere d'algú, però perquè aquest em va al capdavant. No sé si és el mateix que passa quan vas a un lloc sempre baixes i no pas puges?Au, ara no sé com signar. Què dec ser jo: el tiet petit?

  5. Hehe, m'encanten aquests missatges!En primer lloc, "tete", gràcies com sempre pel comentari i… EL 20!! (pensa que quan vaig néixer jo va arribar la primavera)En segon, "tiu" Jove, m'has fet recordar aquella llengua esquimal que té no sé quants noms per dir el que nosaltres ens contentem a dir "neu" (no sé pas què serà el que m'ha inspirat…res a veure amb la cremada que porto a la cara)M'ha agradat la teva teoria!En tercer, opino que el "tiet-avi" ha quedat una mica desplaçat en el món dels blocs…i em sap greu, a veure si quan gestioni el de Sant Jordi (merda, encara n'hem de parlar) el convido a visitar el meu.Abraçades formalment cordials!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s