Ho he de confessar: havia escrit una “parrafada sensiblera” queixant-me de la nostra falta d’empatia quan mirem les notícies al migdia (rectifico: de la meva falta d’empatia quan miro les notícies al migdia) i l’he esborrat, per “cutre”. Però vaja, suposo que és el costum. La primera generació amb televisió devia afectar-se moltíssim quan veia imatges de guerres o de fam al menjador de casa seva, però jo, desgraciadament, no. Em commou molt més una pel·lícula on aconsegueixo, no sé per què, posar-me a la pell del protagonista amb molta facilitat. En canvi veig nens amb les costelles marcades i la panxa inflada, o nens estesos a terra plens de sang i jo continuo tranquil·lament dinant. Em passeu l’aigua?
Suposo que en algun moment de la vida tothom s’ha plantejat això mateix i ha deduït que tot plegat és un vel que el nostre subconscient teixeix per poder seguir endavant sense estar en una depressió contínua, capficats per la sort que tenim. Però fa ràbia, perquè en moments com aquest, en què milers de persones estan patint jo em quedo tan ample. I això no pot ser. Potser hauria de passar pel Servicaixa.
I així com a Farenheit 451 els bombers creen focs en comptes d’extingir-los, no us semblaria bé que els soldats fessin missions per ajudar els més pobres i deixessin ja d’una punyetera vegada d’anar a la guerra? Proposo a la Chacón que enviï tots els seus soldats a reconstruir Port-au-Prince? (La idea és de ma mare, que és de la generació dels que encara tenen consciència)
Reflexionem-hi 
De fet, si escoltes la Chacón, en missió humanitària sempre hi són (la munició que traginen és toveta?)Jo el que proposo és que s'enduguin en Munilla cap allà. Un home de la seva vàlua de ben segur que ho arregla tot ràpidament.Sí, que se l'enduguin i que no torni fins que no hagi resolt tots els problemes (no n'hi ha per tant, ell diu que n'hi ha de pitjors) i fins que no es guanyi el qualificatiu de persona… (mai?)
🙂 De tant en tant la gent fa comentaris del tot desafortunats. Suposo que per a un creient com Munilla el més important és l'esperit i no pas les coses materials, i això és el que volia dir… Ho hauria d'haver comentat a un altre mossèn i en privat, això està claríssim. No tots tenim tanta fe.
Jo no sé si és que no m'afecta o si, contràriament, m'afecta massa perquè aquests dies he deixat de veure/sentir les notícies per no veure la desgràcia dels pobres haitians…Quant a la Chacón pots provar a veure si et fa cas. Si ho aconsegueixes, m'ho dius, ejje!Un petonàs!SandraPD: T'he deixat un altre comentari en un "post" més antic, llegeix-lo, :P!