Dues nits sense dormir, volant a 10.000 metres i avorrida pel llarg viatge se’m va acudir agafar el menú. I allà entre una i altra oferta, m’esperava el descobriment d’una nova Coca-cola, la Coca-cola or!
El que ja ha estat reflexionat
...reflexionem-hi absurditats adolescència aeroports amor Antònia Font autògrafs aventures Barcelona Barça Beirut Cambodja Carnestoltes cartells Catalunya cinema conspiracions contes convivència cultura popular curtmetratges depilació educació El Senyor dels Anells escriure esports estrés fantasia feina freaky gent gran guerra història imaginació independència indignats jocs d'ordinador joies l'eterna joventut llengua llibres luxe Manel masclisme Mecal mort Màrius Serra música Nadal paraula pel·lícules pijos planeta Terra Plaça del rei polítics privilegiats Pro-vida publicitat realitat religió ràdio solidaritat sortir de festa superació sèries teatre tele trànsit vacances vaga veïns viatges Vietnam violència visitesArxiu
- Mai 2013 (1)
- Març 2013 (1)
- gener 2013 (1)
- Desembre 2012 (1)
- Novembre 2012 (3)
- Octubre 2012 (9)
- Setembre 2012 (2)
- Juliol 2012 (1)
- Juny 2012 (2)
- Mai 2012 (4)
- Març 2012 (3)
- febrer 2012 (3)
- gener 2012 (5)
- Desembre 2011 (3)
- Novembre 2011 (1)
- Octubre 2011 (2)
- Setembre 2011 (13)
- Agost 2011 (3)
- Juny 2011 (4)
- Mai 2011 (7)
- Abril 2011 (6)
- Març 2011 (6)
- febrer 2011 (6)
- gener 2011 (5)
- Desembre 2010 (7)
- Novembre 2010 (10)
- Octubre 2010 (7)
- Setembre 2010 (11)
- Agost 2010 (3)
- Juliol 2010 (2)
- Juny 2010 (5)
- Mai 2010 (6)
- Abril 2010 (9)
- Març 2010 (6)
- febrer 2010 (8)
- gener 2010 (8)
- Desembre 2009 (7)
- Novembre 2009 (6)
- Octubre 2009 (4)
- Setembre 2009 (8)
- Agost 2009 (2)
- Juliol 2009 (3)
- Juny 2009 (5)
- Mai 2009 (6)
- Abril 2009 (6)
- Març 2009 (5)
- febrer 2009 (9)
- gener 2009 (9)
- Desembre 2008 (3)
- Novembre 2008 (6)
- Octubre 2008 (12)
- Setembre 2008 (14)
- Agost 2008 (2)
- Juliol 2008 (8)
- Juny 2008 (7)
- Mai 2008 (5)
- Abril 2008 (9)
- Març 2008 (7)
El Miki m’ha regalat un premi
Reflexionem-hi 
Em fa vergonya, l’arxiu s’ha saltat el mes de febrer perquè no he publicat res, buaaa!! Aviat, nova entrada per comentar la pel·lícula “Oz”. Si us plau, no aneu a veure-la!
i quin gust té la coca-cola or?
No ho sé, és que intento no fer despeses innecessàries durant els viatges…!
Fa tres anys pel dinar de Nadal a casa vàrem fer una amanida amb encenalls d’or. Crec que també hi ha cava d’or.
No deixa de ser una xorrada!
Ai Tomàs, que em sembla que t’he ben enredat, haha! 😀 Em vaig pensar que era Coca-cola or…però va ser perquè estava molt clapada. Mira’t bé la foto i veuràs que és un problema d’idioma…
jajajaj si al primer cop d’ull costa!
Hihi! I jo vinga mirar la foto a veure quina diferència hi havia amb la Coca-cola normal…!
Ai, jo també dec estar adormida perquè pensava que es tractava de diferenciar la coca-cola original de la baixa en calories (per cert, algú sap la diferència entre la light i la zero?).
Però anem al tema: no pretendràs deixar anar això de les dues nits sense dormir i volar a 10.000 m i deixar-nos així, sense més pistes oi? Ooooiiiii???
Haha! La diferència entre la Coca-cola Zero i la Light*, t’ho dic jo que sóc una fan incondicional de la Coca-cola, és que una té la llauna d’un color i l’altra de l’altra, hihi. Les dues són igual de dolentes!!!!!! Com la Coca-cola de vidre de bar no hi ha res en aquest planeta!
Pel que fa al viatge…ja fa com un mes, hihi, és que no tenia temps ni de penjar les 4 línies, i mira que vaig fer la foto a l’avió ja pensant el text. Vaig anar a Munich en plan executiva, anar i tornar només per veure una fira! Molt poc interessant, ho sé…
*la veritable diferència és que una, la Light, en teoria té un gust diferent de l’original i l’altra, la Zero, en teoria té el mateix gust..en teoria! Les dues són sense sucre.
Espero que la compressis i després la portessis a una botiga d’aquestes de ‘Compro Oro’. Segur que et guanyaves una calerons extres…
Que va, no se’m va acudir! Ja ho faré al proper vueling!!