Història i independència 2

I com neix Catalunya?

Tornem a la història exprés: als romans els derroten els visigots, als visigots els musulmans, i als musulmans els francs. Al segle IX Carlemany conquereix Girona i després Barcelona, i en aquest nou territori conquerit posa uns comtes de confiança que cuidin del territori,a l’estil feudal. Aquest territori el denominen la Marca Hispànica, és a dir, frontera a Hispània. A nosaltres, per entendre’ns, ens van reconquerir els francs, en canvi a Castella ho van fer els visigots (el famós Pelai del carrer que va a petar al Triangle…)

Aquests comtats, des de finals de s.IX, eren transmesos hereditàriament i eren vassalls dels francs. Però el 988 Borrell II, comte de Barcelona, va demanar auxili al rei per combatre el musulmà Almansor però aquest ajut se li va negar. De què serveix jurar fidelitat a un rei si ell no et protegeix a canvi? De res, per tant el millor és trencar, i així ho va fer Borrell II que va independitzar-se dels francs. A partir de 988, doncs, aquests comtats que formaven Catalunya ja només depenien d’ells mateixos. Tenim el testimoni d’un cronista àrab de l’Àndalus, Ibn Hayyan, va dir que els barcelonins s’havien separat completament del Regne dels francs. A la llarga, al segle XII, el comtat de Barcelona es va apoderar de tots els altres comtats i així tenim un territori unit sota una mateixa llei, vida econòmica i comunitat de cultura. Catalunya, potser sense nom, havia nascut el 988 amb el trencament de Borrell II.