Història i independència 1

Ara es veu que hi ha dos tipus d’independentistes, els independentistes de cor i els de butxaca. Jo sempre he estat independentista, tota la vida, la crisi no hi té res a veure. Crec que només amb un cop d’ull a la nostra història, passada i recent, ens sorgeixen mil motius per voler trencar amb Espanya. Perquè de fet, no és que vulguem separar-nos, és que volem recuperar una cosa que ens van treure, la nostra independència.

Com que sóc la primera que quan intento explicar algun episodi històric em faig un embolic, he decidit fer un resum de la nostra història que em serveixi de lloc de consulta, i volia compartir-lo aquí abans de les eleccions del 25 de novembre, per si així sóc d’ajuda a algú. Per escriure tot el que llegireu m’he basat bàsicament en un llibre, Els stops a la història de Catalunya, editat per l’Associació Conèixer Catalunya, en alguns articles de la Viquipèdia i a més a més he afegit alguna bajanada de collita pròpia que us asseguro que notareu. Espero no haver interpretat cap dada incorrectament però si algú en sap més d’història que jo, cosa que no és gens difícil (treia no molt bones notes a Història, jo…) només cal que ho digueu.

Com que tot plegat és molt llarg us dividiré el text en diferents entrades.

Hispània-Espanya, existeix des dels romans?

Per situar-nos resumiré “a lo bèstia” uns quants segles de la nostra història: primer vam tenir els ibers, després contactes comercials amb fenicis i grecs, van passar els cartaginesos per anar cap a Roma i els romans els van aturar. Els romans s’hi van estar 600 anys i van donar el nom d’Hispània a la península Ibèrica. Això és la mar d’important perquè alguns utilitzaran aquest fet per dir que Espanya és més vella que Matusalem, però aquest nom, “Hispània”, o més endavant “España”, indica durant molts segles només una referència geogràfica, no el nom d’un país.

Prova d’això que dic són, per exemple, les declaracions del comte duc d’Olivares (s.XVII), que deia que s’havia de “reducir estos reinos de que se compone España al estilo y leyes de Castilla sin ninguna diferencia” del que deduïm que al segle XVII hi havia diferents regnes amb diferents lleis! O el fet que els reis s’anomenin sempre reis de Castella i Lleó, d’Aragó, València i prínceps de Catalunya, etc. i no sigui fins el s.XIX que no s’autoanomenen “reis d’Espanya”. De fet, els reis eren reis de tots aquests territoris, però tots aquests territoris no eren una mateixa cosa. És com ara, que la reina d’Anglaterra ho és també d’Austràlia, però Austràlia i Anglaterra no són pas un mateix país. Per tant, aquella tesi de l’unitat d’Espanya des dels Reis Catòlics…o des d’abans, perdonin-me però no és veritat.

Però ja hi arribarem més endavant a Isabel i Ferran. De moment ens quedem amb això, que si un text ens parla d'”España” això no és garantia que Espanya fos ja en aquell moment un país unit.

Anuncis

7 comentaris

Filed under Uncategorized

7 responses to “Història i independència 1

  1. Això serà moooolt interessant. Espero els següents posts.

  2. Encara espero que algu em trobi el periode històric en el que Espanya va ser realment un país unit…

  3. Molt bona idea! Darrerament se senten unes incongruències històriques que fan feredat i ens anirà molt bé que ens recordis com va anar tot plegat.

  4. Em sembla molt bona idea. Ens estalviaràs molt de temps amb els teus posts.

    Fer una mirada a la història em sembla bé, però crec ho hem d’utilitzar per caminar cap endavant.

  5. Com ho llegeixi el ministre Wert (que és pronuncia BORD, n’estic segur) et tanca a la presó.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s