L’altre dia, en un viatge llarg, vam parar en una àrea de servei i els meus nebots van voler passar pel pont que creuava l’autopista. Ens vam dedicar una bona estona a saludar els cotxes i camions que passaven i no us podeu ni imaginar com es petaven de riure quan els conductors pitaven com a resposta. Jo era allà dreta, a punt de començar a cridar a tots que fessin el favor de sortir del pont, que cada cop que un d’ells caminava allò es bellugava molt i em feia una por horrorosa. Els vaig demanar que no saltessin, deixant entreveure una mica aquesta por meva i una neboda em va dir “però pot ser que caigui el pont?” I llavors em vaig adonar que això de les fòbies és ben irracional. El moment en què decideixes que allò és simplement una por absurda pots fer el que sigui, això sí, amb el cor accelerat i les cames tremoloses, però ho pots fer. Li vaig haver de dir la veritat a la nena, encara que em costava de creure: “No, que va! No pot caure el pont, no”
Us pensareu que aquesta experiència va fer que trobés el tema per a l’entrada d’avui. Doncs us equivoqueu. Uns dies abans del dia en què tremolava sobre el pont de l’autopista vaig buscar al Google “hipopòtam”. No sé per què se’m va acudir que m’hauria agradat més que es digués “hipohidro” (cavall d’aigua) en comptes de “cavall de riu”. Ja veieu com ens distraiem els filòlegs… La qüestió és que buscant això de l’hipopòtam vaig topar de cap amb una fòbia desconeguda. Preneu aire, concentreu-vos i llegiu bé la por que tenen algunes persones:
hipopotomonstrosesquipedaliofòbia
Us recomano que seguiu l’enllaç i llegiu l’origen d’aquesta llarguíssima paraula que ve a significar “por a les paraules llargues”. Imagineu-vos. Si teniu por, com jo, a les alçades acabareu aviat, dieu “tinc acrofòbia” i fi. Però si teniu la mala sort de tenir “hipopotomonstrosesquipedaliofòbia”, no podreu ni expressar quina fòbia teniu. Tindreu fòbia de la vostra fòbia. Fòbia de dir quina fòbia teniu. Quina por!
-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-..-.-.-.-.-.-.-.-.-.
El Miki m’acaba de premiar amb el Liebster Blog, i ja sé per què. Em demana que renovi, i jo renovo. Em demana que canviï el verd de fons, i jo el canvio (només heu de clicar el títol de l’entrada per veure-ho tot…més clar). Com que últimament li faig tant de cas ha passat per alt que no tinc ni de bon tros 200 seguidors (de fet no sé com se sap quants seguidors es té) i que els 5 blocs que ell ha premiat són gairebé els 5 blocs que conec (gairebé…). Haureu d’esperar a la propera entrada per saber qui premio jo: “un gran poder comporta una gran responsabilitat”, i una gran responsabilitat (això m’ho acabo d’inventar jo) comporta una llarga reflexió! Moltes gràcies Miki!!!!!!
Reflexionem-hi 
No es mereixen , de fet crec que et mereixes el “Liebster” de sobres. Tan sol cal veure com em fas cas al actualitzar, i com en 5 minuts poses una imatge quan jo he trigat un cap de setmana en fer-ho…
Ara em llegeixo el post i el comento…
Sorrrrrrry, aquest comentari no anava aquí, però que hi farem, tot sigui per a millorar les estadístiques…
Ha ha, no pateixis, ja m’agrada tenir molts comentaris! 😀
Tots sabem d’aquests patiments teus, jiji.
Nosaltres també vem passar per un pont de color verd ahir, potser fins i tot era el mateix. i la veritat és que la sensació impacta força.
arabé, t’imagines que arriba a caure, …
Juju, no em fa cap gràcia, animal!!!!
Doncs verd, verd no era, tot i que hagués quedat de conjunt amb el meu bloc… Era més aviat vermell:
Que els hi diguin als d’Esparreguera si els ponts no cauen…
http://www.opiniodigital.com/noticia.asp?id=1281
Hi ha fòbies que tenen el seu fonament…
Escolta, no m’espantis, eh! Que el proper dia no hi pujo!!! :S
Els meus ulls verdofòbics també aplaudeixen el miki!
Plas, plas, plas! 😀 A mi em fa una mica de pena, però estic madurant, ja no estic tan verda, hehe!
Les meves fobies preferides:
Anatidaefobia Temor de que algún momento en algún lugar, un pato esté observando. Descrita en la caricatura The Far Side Gallery de Gary Larson.
Anoraknofobia Temor hacia las arañas que usan chaquetas. Usado en el libro del mismo título de la serie de Wallace y Gromit, escrito por Marillion.
Arachibutirofobia Temor a que la mantequilla de maní o cacahuete se pueda quedar pegada en el paladar. Usada en el libro de 1985 Dead Man’s Handle de la serie Modesty Blaise, escrita por Peter O’Donnell.
Aracnofobiafobia Temor a la gente que sufre aracnofobia. Usada en el episodio 22 de la temporada 6 de la serie de televisión Gilmore Girls.
Sesquipedaliofobia Temor a las palabras largas. Usada por primera vez en el primer episodio de la serie de libros Brainiac Series Five como un acertijo.
Laloginefobia Temor a hablar con las mujeres o mutismo selectivo. Descrito en The Big Bang Theory.
Lupolipafobia Temor a ser perseguido por un hombre lobo alrededor de una mesa de cocina mientras se anda en calcetines y el suelo está encerado. Nombrado en la caricatura The Far Side de Gary Larson.
Sierrafobia Temor a conducir un Ford Sierra, usado en la película Sicario en 1995, producción venezolana galardonada en Latinoamérica y España. El termino también fue usado por diversos diarios de circulación Venezolana y algunos humoristas para referir el temor a manejar un vehículo.
Venustrafobia Temor a las mujeres bellas. Nombrado en un artículo humorístico de BBC News en 1998
Haoserafobia Temor a buscar restaurantes chinos a domicilio. Nombrado por Masuka en un capítulo de Dexter (Showtime).
Giserafobia Temor irracional a que persiga el personaje Gi con una nariz de payaso y en pantuflas. Nombrado en un capítulo de Friends (Warner).
Sobriaefobia Temor psicológico a encontrarse en un estado de sobriedad.
HEEHE! Són boníssimes!!!Em quedo amb l’aracnofobiafobia… serà perquè enyoro les Gilmore, que bones! Era una sèrie nyonya però divertida.. Va, i amb la “lalonginefobia”, molt ben pronosticat per al Rash…
A qui no se li ha accelerat el cor quan llegint davant d’un auditori, veu que dues paraules més enllà , hi ha tot un seguit de lletres gairebé impronunciables sota una mateixa paraula?
No sé si serà una fòbia, si més no, sí que posa emoció a la lectura!
Sí, llegir en públic sempre fa una mica de por… 😀 Quedarà demostrat si el Jaume m’obliga a sortir a fer allò que a mi no em fa gràcia però que tu dius que he de fer… fuf.
Doncs quina putada de fobia!!! Jeje. Enhorabona pel premi. A mi em passa el mateix. Entre els premis del miki i els de la montse, m’estic quedant sense candidats…i no puc actualitzar fins dijous!!!!!
És que amb els exàmens de final de curs m’he distret i ara m’heu robat gairebé tots els candidats! A veure com me’n surto!
Caram, doncs per explicar aquesta por has de fer com els de Hogwarts i anomenar-la la por innominable.
Felicitats pel premi i felicitats pel canvi d’imatge del bloc (m’agrada perquè segueixo veient les coses de color de rosa, però sense castigar-me la retina). El tema dels seguidors, és que n’han de ser menys de 200… com si fos una xifra baixeta… però si agafen rodaments de cap només de pensar-hi!
Gràcies, gràcies. I gràcies per l’aclariment, últimament estic fatal en comprensió lectora. Mira que una amiga em va enviar un missatge per dir que no l’anés a buscar i jo vaig entendre que “l’anés a buscar”, haha! Aish. La vaig despertar picant a l’intèrfon.
En primer lloc, felicitats pel premi. En el teu bloc sempre m’ho he passat força bé.
Jo no crec tenir cap fòbia, si més no cap de molt marcada. Crec que en alguna ocasió he mirat això de les fòbies i és tot un món. De fet hi ha una quantitat enomre de fòbies diagnosticades.
Gràcies, gràcies! N’hi ha una pila, sí! Així ja et cridaré el proper dia que sigui a dalt d’un pont de l’autopista perquè dacis de cangur, jo després del que a dit el Miki no m’atreviré!